Quan fa un mes i vint dies que va començar la tancada migrant a l’antiga escola Massana de Barcelona, l’eina de lluita es va replicant a d’altres punts del territori. Després que el 21 de maig, veïns i veïnes de Badalona i Santa Coloma es tanquessin a un local municipal en desús al barri de la Salut, avui a la tarda és el torn de l’Hospitalet de Llobregat.
El lloc escollit per fer visibles les reivindicacions de les persones migrants té una forta càrrega simbòlica. La Casa de la Reconciliació, a l’avinguda de Can Serra, a més d’haver acollit altres tancades, com les del 2005, té història. A iniciativa de l’activista, teòleg i professor Jaume Botey, que aleshores era capellà, finalment la parròquia es va construir en un antic abocador d’escombraries el 1974. La Casa de la Reconciliació la va aixecar, literalment, el veïnat de Can Serra.
El lloc escollit per fer visibles les reivindicacions de les persones migrants té una forta càrrega simbòlica. La Casa de la Reconciliació, a l’avinguda de Can Serra, a més d’haver acollit altres tancades, com les del 2005, té història
A l’Hospitalet hi viuen 257.349 persones, segons les xifres de l’Idescat del 2017 en base al padró municipal, de les que 48.033 no tenen la nacionalitat espanyola. Per tant, com a mínim –perquè hi ha persones que no estan empadronades–, un 23% del veïnat d’aquesta ciutat no té els mateixos drets que la resta perquè es troben sense papers, amb l’impacte que això genera sobre la vida quotidiana: impossibilitat de trobar feina o reagrupar la família i sense ple accés a la sanitat pública o a l’habitatge, així com sense dret a vot, entre altres.
L’Ibrahim, membre de Cornellà sense Fronteres i un dels impulsors de la tancada a l’Hospitalet, explica a la Directa que volen “visibilitzar la nostra situació i estendre la xarxa a migrants d’altres indrets. Hem de mesurar les nostres forces i quina resposta té la convocatòria”. Wendy Espinosa, de l’espai d’acompanyament Mujeres Pa’lante a L’Hospitalet, des d’on donen ple suport a la tancada, explica que atenen moltes dones que acaben d’arribar i coneixen bé la burocràcia de la llei d’estrangeria a la que han de fer front. Un dels tràmits bàsics, subratlla, és l’empadronament. Tot i que per llei, les persones que no tenen domicili fix, han de poder empadronar-se, sovint troben entrebancs. Per fer-lo efectiu, l’administració ha de realitzar una inspecció visual per comprovar que la persona viu allà on diu i sovint es dilata o es complica. Espinosa afegeix que a més, hi ha persones que desconeixen com funciona el sistema.
A l’Hospitalet hi viuen 257.349 persones, segons les xifres de l’Idescat del 2017 en base al padró municipal, de les que 48.033 no tenen la nacionalitat espanyola. Com a mínim, un 23% del veïnat no té els mateixos drets que la resta
A més de múltiples activitats, debats i xerrades per crear xarxes i traslladar la desena de reivindicacions, des de la Tancada Migrant han celebrat diverses reunions amb les administracions. La darrera, amb un president de la Generalitat recent nomenat el passat 2 de juny, però abans ja s’havien trobat amb la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, amb l’Ajuntament de Barcelona i la Subdelegació del Govern espanyol, abans de la moció de censura que ha permès fer fora el PP del govern espanyol per posar-hi el PSOE. L’Ibrahim reconeix que amb el canvi de govern”hem de fer els deures nou, no ens queda una altra que estendre’ns i visibilitzar-nos”.
La convocatòria a la tancada d’avui, que començarà a les sis de la tarda, denuncia que l’Ajuntament cobra “taxes municipals absolutament abusives per a tràmits d’estrangeria” i que “es nega a empadronar els veïns que no tenen domicili fix incomplint la Llei General del Padró”. Alhora, anuncien que properament, s’activaran més tancades a Blanes i Lleida.
