El poeta estatunidenc James Whitcomb Riley va popularitzar a finals del segle XIX la frase “quan veig un ocell que camina com un ànec, neda com un ànec i claca com un ànec, aleshores, probablement serà un ànec”. Els bombers voluntaris fa temps que evoquen el sentit de fons d’aquest símil per denunciar que malgrat que després de la pandèmia de 2020 cada cop s’assemblen més a un bomber professional –respecte com els integren en els operatius de treball i quines feines se’ls assigna–, encara són a gran distància de les condicions de protecció laboral i remuneració dels seus companys. Es calcula que a Catalunya hi ha, en actiu, prop de 1.200 bombers voluntaris –majoritàriament, en parcs petits de zones rurals– i 3.000 amb categoria de funcionari –principalment, a les grans ciutats.
Han presentat demandes 110 bombers a la demarcació de Lleida, 87 a Tarragona i 45 a Girona i el pròxim divendres ho faran a Barcelona
Tal com va passar en les primeres demandes que els ‘riders’ de repartiment en bicicleta van interposar als jutjats l’any 2018, els elements perifèrics i nuclears de com treballen podrien esdevenir la prova que els donés la raó davant del poder judicial. Al llarg de les últimes setmanes, amb l’acompanyament de Bombers Precaris en Lluita, han presentat demandes conjuntes que agrupen 110 bombers a la demarcació de Lleida, 87 a la de Tarragona i 45 a la de Girona i el pròxim divendres ho faran a la de Barcelona. En total, calculen que seran una mica més de 400 els bombers demandants. Els jutjats socials competents en el territori de cadascun dels parcs de bombers seran els que hauran de resoldre el litigi.
La tesi central que defensen és que, malgrat la seva denominació formal, la realitat ha transcendit els límits del voluntariat per esdevenir una “relació laboral encoberta”, constitutiva d’un “frau de llei”. En el document de demandes asseveren que es tracta d’una “uberització” del servei públic, i consideren que “s’utilitza la figura legal del voluntariat per desnaturalitzar-la i cobrir necessitats estructurals d’un servei públic essencial de manera precària i a baix cost”. Han entregat als jutges proves de la imposició d’un mínim de 650 hores de servei anual i del control de disponibilitat a través d’una aplicació mòbil obligatòria, anomenada iBVcat. A més, els bombers voluntaris “estan plenament integrats a l’estructura jeràrquica i segueixen els mateixos protocols operatius que els funcionaris”. A més, consideren “una evidència” que les “compensacions” que perceben no són un reemborsament de despeses, sinó un salari de 10 euros per hora treballada. “La pròpia Agència Tributària qualifica aquests ingressos com rendiments del treball, sotmetent-los a retenció de l’IRPF”, recorden.
La tesi central és que la realitat ha transcendit els límits del voluntariat per esdevenir una “relació laboral encoberta”, constitutiva d’un “frau de llei”
Per tot això, reclamen al poder judicial que dictamini l’existència d’una “relació laboral comuna” entre demandants i Generalitat de Catalunya, amb la condició de “personal laboral indefinit fix”. A més, exigeixen el reconeixement d’antiguitat des de la imposició de la jornada mínima obligatòria de 650 hores –el 12 de febrer de 2020–, que els cursin l’alta en el Règim General de la Seguretat Social i l’abonament de les diferències salarials endeutades. Vistos els paral·lelismes, no és d’estranyar que una de les entitats que els ha donat suport sigui Riders X Drets, així com l’Observatori de Treball, Algorisme i Societat, de la secció sindical de Bombers de CCOO de Catalunya, els sindicats CoBas i Solidaritat Obrera, Ecologistes en Acció de Catalunya i la Marea Pensionista de Catalunya.
Així doncs, serà més d’un 30% de la plantilla de bombers voluntaris els que judicialitzaran la seva situació laboral, amb un gran colofó el pròxim divendres 19 de desembre a Barcelona. Per acompanyar-los es concentraran a quarts d’onze a les portes del Departament d’Interior, al passeig de Sant Joan. Sota les màximes de “tots els bombers són treballadors” i “cap bomber sense Seguretat Social” oferiran declaracions als mitjans de comunicació, en paral·lel a la interposició de les noves demandes a la seu dels jutjats socials de la capital catalana.
