El mes de juny, la vida de Teresa va fer un sotrac. Va rebre un burofax on se l’avisava que no se li renovaria el lloguer i que el pròxim 1 d’octubre hauria de deixar casa seva. Teresa viu al barri de Gràcia de Barcelona amb les seves dues filles adolescents. Amb el seu sou no pot permetre’s un lloguer per la zona amb els preus actuals, ni tan sols a Barcelona, que se situen, de mitjana als 1.193,41 euros. Aquest fet l’obliga a marxar de la ciutat i a deixar tota la xarxa familiar, l’escola de la filla petita i la cura de la seva mare de 94 anys, de qui es fa càrrec. “Posen de cap per avall tota la teva vida”, diu. I afegeix: “He viscut aquí des que tinc deu anys, pagant religiosament, mai he donat cap problema de convivència, la casa la tinc ben cuidada, fins i tot hi he fet arranjaments. De mi no es poden queixar”. Però els motius de la no renovació del contracte de Laura no ressonen en aquests paràmetres. La propietat l’ha venut a un fons d’inversió. I el seu cas no és l’únic. La venda afecta, de moment, a quatre blocs sencers del barri de Gràcia i quatre més hi estan en perill. En total són 58 les famílies en risc de perdre casa seva.
La venda afecta, de moment a quatre blocs sencers del barri de Gràcia i quatre més hi estan en perill. En total són 58 les famílies en risc de perdre casa seva
Torrijos, 14; Providència, 128; Providència, 144; Argentona, 2; Martí, 36; Martí, 38; Pare Laínez, 23 i Rovira i Trias, 1. Aquestes són les vuit finques afectades per la venda, totes al cor de la Vila de Gràcia. La propietat era de Madurell Martí y Cia, una societat administrada per Salvador Madurell Martí i la seva germana, Maria Madurell Martí. Fa poc, en morir Salvador Madurell, la seva germana ha heretat els seus quatre blocs i ara els està venent, principalment, a un fons voltor, Palau & Manfredi, una empresa que compra edificis residencials, els divideix i els reforma per vendre’ls com a apartaments de luxe.
El mes de juny d’aquest mateix any, algunes veïnes van dirigir-se al Sindicat de Llogateres preocupades perquè no se’ls renovaven els contractes. Eren les veïnes dels quatre blocs que Madurell Martí ja ha venut, Pare Laínez, 23; Torrijos, 14; Martí, 36, i Martí, 38. Moltes d’elles ja han rebut burofax que els anuncia que han de marxar de casa. Des del Sindicat de Llogateres i el Sindicat d’Habitatge de Gràcia, que s’estan coordinant per portar el cas, van posar-se en contacte amb els compradors que constaven a la notificació, que els dirigia a la seu de Palau & Manfredi a Barcelona. Quan van intentar parlar amb ells per negociar una renovació dels contractes, la seva resposta va ser que no en sabien res, de la compra. Aquesta empresa s’ha negat a parlar amb La Directa sobre aquesta qüestió. Dels 21 habitatges venuts, vuit han rebut burofax que apunten l’adreça i el nom de Palau & Manfredi.
L’administrador únic de Palau & Manfredi és Bernat Palau de Belza, que té més de vint càrrecs empresarials entre els quals el de representant de l’empresa finlandesa Vauras Investments
Si donem un cop d’ull a aquesta societat, veiem que té com a administrador únic a Bernat Palau de Belza, que té més de vint càrrecs empresarials entre els quals el de representant de l’empresa finlandesa Vauras Investments. El 2020, aquest fons d’inversió es va querellar contra Ada Colau arran de les multes que va rebre del consistori per no oferir un lloguer social a les famílies del Bloc Llavors, propietat de Vauras. Per altra banda, Bernat Palau de Belza, que també és un dels principals accionistes del RCD Espanyol, és l’administrador únic de Mansalva Inversiones, una empresa que ha comprat dos habitatges més del paquet de blocs de Gràcia, que s’afegirien als vuit de Palau & Manfredi. La resta d’habitatges els han comprat les empreses Galdarin SL, cinc habitatges, Dorn Vallès, quatre habitatges, Barcelona Real Estate Expertise, un habitatge i CW Inmobiliario, una empresa que es va constituir el dia de la compra i va adquirir un habitatge.
La situació amb aquests quatre blocs va alertar a les veïnes de les altres quatre finques propietat de la família Madurell Martí. Aquestes segones són les “més difícils de vendre, amb més contractes de renda antiga i, en alguns casos, les que estan en més mal estat”, segons explica Gerard Mena del Sindicat de Llogateres. Les famílies que viuen als blocs Providència, 128; Providència, 144; Argentona, 2, i Rovira i Trias, 1, no han rebut cap notificació que indiqui que han de marxar de casa, però ja fa temps que tenen sospites que aquesta podria arribar en un període de temps curt. Tariq Baig és veí d’un d’aquests blocs i explica que, recentment, la gestoria que s’encarregava del manteniment de l’edifici va començar a deixar-ne desateses les reparacions i aquest va començar a quedar en un estat de degradació.
“Vam fer un carteig i vam esbrinar que la propietat havia mort feia uns mesos. La gestoria no ens havia dit res”, explica el llogater. “És un procés típic de prevenda”
Això els va fer saltar les alarmes. “Vam fer un carteig i vam esbrinar que la propietat havia mort feia uns mesos. La gestoria no ens havia dit res”, explica el llogater. Baig, que també forma part del Sindicat d’Habitatge de Gràcia, creu que “és un procés típic de prevenda”. Quan des dels sindicats s’han dirigit a la gestoria que administrava els vuit blocs, Assessors Morera, aquesta no ha volgut donar-los informació. “Les veïnes que han rebut el burofax no saben quina és la seva nova gestoria, només saben que casa seva s’ha venut. Si ha canviat de mans, la gestoria ho sap, però no ens vol informar de res”, diu Baig. A aquelles que el seu pis encara no s’ha venut, Assessors Morera tampoc els dona informació. A preguntes de la Directa, aquesta empresa no ha volgut fer declaracions.
Una de les cinquanta-vuit veïnes afectades és la Maria Teresa. Ella té setanta anys i en porta quaranta-nou vivint al mateix pis del carrer Torrijos, 14. “En aquesta casa han nascut els meus fills, aquí també ha mort el meu marit”, diu. Fa uns mesos va rebre un burofax en què se l’avisava que havia de deixar casa seva. Maria Teresa tenia un contracte fix de l’any 1976 i pagava 349 euros de lloguer. Ara, periòdicament, veu com els agents de l’empresa compradora, Mansalva Inversiones, entren als pisos que dues de les veïnes del seu bloc ja han deixat buits. Aquesta situació ha afectat greument la seva salut i actualment es troba en tractament psicològic: “Tinc atacs d’ansietat, quasi no surto de casa per por que m’hi entrin”.
La Rosa Maria és una senyora de vuitanta-tres anys i és cega. Viu en un pis del número 23 del carrer Pare Laínez que ha comprat Palau & Manfredi i, com la Maria Teresa, també se li ha notificat que ha de marxar
El cas de la Rosa Maria Guilera va un pas més enllà. És una senyora de 83 anys i és cega. Viu en un pis del número 23 del carrer Pare Laínez que ha comprat Palau & Manfredi i, com la Maria Teresa, també se li ha notificat que ha de marxar. Al seu pis pot viure de forma autònoma, perquè el reconeix pam a pam per orientar-s’hi. Cobra 700 euros de pensió i té el seu marit en una residència al barri. Des de serveis socials li han ofert un pis de protecció oficial que, explica ella mateixa, encara no s’ha construït. Així i tot, Rosa Maria, a causa de la seva ceguera i situació familiar, no veu viable fer vida autònoma en un altre habitatge.
Des del Sindicat de Llogateres i el Sindicat d’Habitatge de Gràcia han emprès diverses campanyes de visibilització de la problemàtica. Gerard Mena sintetitza la seva acció en tres demandes: aturar totes les expulsions i posar el cronòmetre a zero per negociar, dur a terme totes les rehabilitacions dels blocs que ho requereixen i, com a objectiu final, aconseguir nous contractes per a totes les llogateres.
