Sí a l’ampliació de la vida, sí a la reducció de l’aeroport. Sí a repensar el model econòmic, sí a aparcar d’una vegada la idea del creixement il·limitat del turisme com a portador de riquesa, sí a cuidar i promoure la pagesia i procurar-nos cicles curts d’abastiment alimentari, sí a protegir el delta del Llobregat, sí a complir les lleis d’emergència climàtica i els acords de reducció d’emissions que vostès mateixos proclamen (si no els recorden, els trobaran al fons de la tassa del vàter, on es pixen i caguen diàriament). Sí al dret a l’habitatge, a no ser expulsat ni de casa teva ni del teu barri, ni pel preu del lloguer ni pel preu de la cistella de la compra amb pomes arribades de l’altra banda del món, sí a la reducció del trànsit de mercaderies també per via marítima, amunt i avall del planeta, emetent gasos, emetent mort. Sí a dedicar les grans inversions al més important en plena emergència climàtica i social. Sí a grans projectes de país per la salut mental i emocional, sí al repartiment del treball, sí a l’ampliació del sistema de salut. Sí a la vida ampla. Sí i mil cops sí.
Com poden continuar dient-nos que som la gent del no a tot? És que no saben que perquè hi hagi un no ha d’haver-hi sempre un sí que l’empeny amb força? Nosaltres, senyors, diem no (a algunes coses) perquè diem sí (a d’altres). Nosaltres, senyors, diem sí a la vida ampla.
Sí a l’ampliació de la vida, sí a la reducció de l’aeroport. Sí a repensar el model econòmic
La vida ampla, per definició, sap de límits, els reconeix, els respecta i els cuida. Si no tingués límits no podria ser ampla, que seria una altra cosa, una pretesa vida infinita, oxímoron dolorós. Per això, senyors, els límits són importants, perquè defineixen les coses i possibiliten fronteres, llocs de trobada i intercanvi, conviden a cuidar el que contenen i respectar el que els envolta. I també són importants els límits, senyors, perquè ajuden a dir fins aquí, ja n’hi ha prou.
Però vostès ens volen fer creure que els límits no existeixen, que el planeta i la vida són infinits. Vostès ens volen fer creure en la mort com a manera de viure. I ens parlen de necessitats que no aconseguim entendre: No hi ha manca d’espai a l’aeroport del Prat ni se l’espera. Estem lluny d’arribar als 50 milions de passatgers de 2019, a hores d’ara no estem ni la meitat, a causa de la pandèmia; però vostès, senyors, el que ens diuen és que hem d’aspirar, no a aquella antiga normalitat que ja ens amenaçava climàticament, socialment i culturalment, sinó que hem d’aspirar a superar la xifra de 2019 i rebre 70 milions de passatgers anuals (amb el consegüent increment del 33% de les emissions). Sabem que si no s’hi arriba, no serà la primera infraestructura infrautilitzada que mantinguem ni el primer deute multimilionari que acabem assumint entre tots i totes.
Els límits són importants, perquè defineixen les coses i possibiliten fronteres, llocs de trobada i intercanvi
Vostès, senyors, ens volen fer creure que els límits no existeixen, que el planeta i la vida són infinits. Ens volen fer creure que podem esmorzar a Bali i berenar a Buenos Aires, que això ens farà lliures. I que també ens farà més lliures o més pròspers que algú posi un hub a les nostres vides, a còpia entre altres coses d’anar-nos carregant la llengua, a saber perquè en comptes de hub no diuen espai d’interconnexió. I nosaltres, senyors, diem sí a l’ampliació dels espais d’interconnexió, i tant. Per això diumenge ens aplegarem moviments veïnals i moviments socials en defensa de la terra, de l’habitatge, les cures, la sobirania alimentària, l’economia per la vida i tants d’altres acaronadors de límits. Perquè el límit, senyors, no és només la Ricarda, si bé la Ricarda no es toca. El límit és aquest planeta finit, tan concret com un ocell, tan tangible com la carxofa, tan real com les nostres necessitats i aquest ofec de la vida estreta. El límit és tan nítid com un sí.
