Dos milions d’euros menys de massa salarial. Aquest és l’objectiu de Sergi Vicente i Carme Ponte, director i responsable de recursos, respectivament, de Betevé. Aquesta marca agrupa la televisió i ràdio públiques de la ciutat de Barcelona, així com la gestió del seu web i de les xarxes socials. És a dir, un servei públic en mans de la societat privada municipal Informació i Comunicació de Barcelona, SA (ICB), amb capital 100 % de l’Ajuntament de Barcelona, que no ha aconseguit evitar un conflicte laboral que el perllonga des de fa gairebé vuit anys.
El darrer episodi es va produir el passat divendres 18 de febrer, quan dotze treballadores van ser acomiadades i tres programes emblemàtics van ser fulminats de la graella. La supressió de La Cartellera, Àrtic i La Família Barris ha provocat, de retruc, que dues treballadores més que estaven en règim d’autònoms quedin de facto sense feina i una tercera vegi reduïda la seva jornada. “A la carta d’acomiadament els diuen que es tanquen aquests programes i que de cara al futur es farà un nou magazín amb la gent que feia aquests programes i no ha estat acomiadada”, explica Roger Matamoros, president del comitè d’empresa de Betevé. A hores d’ara, asseguren que ningú ha comunicat a aquestes treballadores quines funcions faran un cop suprimits els seus programes, mentre que la dotzena de treballadores acomiadades valora emprendre accions legals contra l’empresa.
El pròxim 31 de març se celebrarà el judici per l’acomiadament de nou treballadores el passat mes de juliol, en un procés que també pot determinar el futur laboral de les dotze persones que ara han anat al carrer
Fins als tribunals van anar les nou persones que la mateixa direcció va fer fora el juliol passat. Finalment, el pròxim 31 de març tindran el judici on es dirimirà si el seu acomiadament ha de ser considerat nul o improcedent, obtenint una sentència que pot determinar el futur de les companyes que ara han anat al carrer. Per solidaritzar-se amb elles i per protestar contra el tancament dels programes culturals i de periodisme de social i de proximitat, el Comitè de Treballadors i Treballadores de Betevé, format per nou representants de diverses agrupacions sindicals –el Sindicat de Periodistes de Catalunya, CCOO, UGT i la IAC-CATAC– va convocat una concentració la tarda de dijous 24 de febrer a la plaça Sant Jaume, que va ser secundada per més de dues-centes persones.
La plantilla, que s’ha vist reduïda de 244 a 232 treballadores la darrera setmana, està valorant quines accions emprendre. El comitè els està consultant, mitjançant un qüestionari anònim, per saber la seva opinió sobre la idoneïtat de convocar noves jornades de vaga o de demanar la dimissió de la direcció de l’ens, entre altres possibles respostes a les seves decisions unilaterals. Ja van dur a terme quatre dies d’aturades parcials coincidint amb les festes de la Mercè i el Ple de l’Ajuntament del mes de setembre. Aquestes mobilitzacions van portar Sergi Vicente a seure a la taula de negociació, però ja en aquell moment va declarar que la seva intenció era “no perjudicar més els llocs de treball, però no sé en quins escenaris ens trobarem, no puc descartar res”. Efectivament, s’han complert els pitjors pronòstics.
Negociacions enquistades
L’objectiu de la direcció de rebaixar en dos milions d’euros la massa salarial per fer produccions externes es volia materialitzar mitjançant una rebaixa de sous i de condicions laborals. La primera proposta que va fer la direcció en la taula de negociació arrencada de nou el passat mes d’octubre, va ser retallar entre un 13 i un 20% els sous de la plantilla i entre un 3 i un 13% els dels càrrecs directius. A banda, proposaven augmentar lleugerament les jornades laborals i eliminar les reduccions de jornada per cura de fills aconseguides anys enrere per la plantilla. A més a més, la direcció volia suprimir la cobertura del 100% de les baixes laborals, que les hores extres passessin a ser obligatòries i aplicar la congelació dels increments de sou de treballadors públics contemplada a la llei de pressupostos de l’estat pel període 2021-2023.
“Vam tornar a escriure a la direcció per informar dels resultats i mostrar la nostra predisposició per continuar negociant, la resposta va ser acomiadar dotze treballadors i tancar tres programes una setmana després”, assegura Roger Matamoros, president del comitè d’empresa
Roger Matamoros explica aquesta primera oferta que el comitè no va arribar ni a portar a votació de la plantilla, per considerar-la “inacceptable”. És per això que a finals de desembre la direcció planteja una nova proposta que qualifiquen de “definitiva”. Segons declara el representant sindical, “la retallada de condicions és la mateixa i la de sous plantegen que sigui d’un 5% a tothom per igual”. Aquesta entesa va ser rebutjada per un 88% de la plantilla en una votació duta a terme aquest mes de gener. “Això era un ultimàtum, però nosaltres el mateix dia que va sortir el resultat de la votació vam dir a la direcció que volíem continuar negociant”, assegura Matamoros.
Posteriorment, la direcció es va avenir a no aplicar la retallada del 5% sobre el sou malgrat mantenir-ne la congelació fins al 2023 inclòs. “Ens havíem apropat en algunes coses, com la voluntarietat de les hores extres, però no en la resta de retallades en les condicions”, afirma Matamoros. “La direcció es comprometia a no fer fora ningú en dos anys si s’acceptava l’acord, no obstant això, nosaltres volíem incloure una clàusula per deixar clar que si feien alguna modificació substancial de les condicions de treball, els portaríem per la via legal”, afegeix abans de confessar que la direcció no va acceptar aquesta condició. “Era una garantia per nosaltres per bloquejar futurs canvis, això era un acord fins al 2023 i els vam preguntar que passaria el següent any, però no ens van voler donar cap garantia”, clou el president del comitè d’empresa.
Malgrat això, la proposta de la direcció es va tornar a portar a votació i la plantilla la va rebutjar en un 58% i una altíssima participació, ja que 221 de 244 treballadores van participar del procés referendari. “Vam tornar a escriure a la direcció per informar dels resultats i mostrar la nostra predisposició per continuar negociant i la resposta va ser acomiadar dotze treballadors i tancar tres programes una setmana després”, assegura Matamoros decebut. Ell mateix explica que des del dia dels acomiadaments no hi ha hagut cap mena de moviment de la direcció cap al comitè ni la plantilla, i tem que la direcció pugui utilitzar l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors per dur a terme modificacions substancials de les condicions de treball de la plantilla sense pactar-ho prèviament.
L’origen del conflicte es remunta a l’any 2014, moment a partir del qual es van succeir múltiples demandes contra l’ICB per cessió il·legal de treballadores. Aquests litigis els van guanyar les treballadores als jutjats de primera instància i després al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on s’hi va arribar pels recursos del mateix ens
L’origen del conflicte es remunta a l’any 2014, moment a partir del qual es van succeir múltiples demandes contra l’ICB per cessió il·legal de treballadores. Aquests litigis els van guanyar les treballadores als jutjats de primera instància i després al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on s’hi va arribar pels recursos del mateix ens. Fins aquell any, tan sols una vintena de persones (entre directius i cos administratiu) eren formalment treballadores d’ICB. A partir d’aleshores, la resta de personal que treballava per productores externes va començar a guanyar als jutjats i van haver de ser internalitzades, quedant Betevé obligada per sentència judicial a abonar les diferències salarials amb caràcter retroactiu.
El gener de 2017, Ada Colau es va comprometre a facilitar la internalització dels professionals de Betevé i el consistori va utilitzar la fórmula de la successió d’empreses per subrogar aquestes treballadores. Malgrat tot, també van haver de recórrer als tribunals per aconseguir que s’equiparessin els seus sous amb els de la resta de la plantilla i amb els dels tècnics d’informació de l’Ajuntament, ja que prevalia la xifra estipulada als contractes signats amb les productores privades anteriorment a la seva internalització. Avui dia, la plantilla segueix sense conveni col·lectiu propi i es regeix pel d’oficines i despatxos i un reglament de l’empresa de l’any 2007, malgrat fa temps que es negocia aquesta qüestió sense èxit. Les treballadores assenyalen com a responsable dels “acomiadaments i les amenaces de més retallades econòmiques i de personal” la direcció de Betevé, però apunten que aquestes mesures tenen “el vistiplau del Consell d’Administració i de tots els partits polítics representats a l’Ajuntament de Barcelona”.
