Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L'activista del CDR d'Esplugues denuncia la repressió de l'Estat des del seu exili a Bèlgica

Adrià Carrasco ha fet la seva primera compareixença pública des de Brussel·les. Des del 10 d’abril es trobava en parador desconegut i pesa sobre ell una ordre judicial de cerca i captura sota l’acusació d’organització terrorista, rebel·lió i sedició

Roda de premsa d'Adrià Carrasco a Brussel·les / Arxiu

Ja es pot confirmar que hi ha un exiliat més a Bèlgica. Ahir el grup de suport a l’activista del Comitè de Defensa de la República (CDR) d’Esplugues de Llobregat Adrià Carrascó va anunciar que es troba a Brussel·les des d’on avui ha fet una roda de premsa, la seva primera compareixença pública. Des del 10 d’abril es trobava en parador desconegut i pesa sobre ell una ordre judicial de cerca i captura sota l’acusació d’organització terrorista, rebel·lió i sedició.

En roda de premsa, Carrasco ha denunciat que és a l’exili perquè no té “cap garantia” a l’Estat espanyol i perquè alhora, és “una bona forma de seguir lluitant i mostrant la represssió”. Una repressió que estan patint com a membres dels CDR que, segons l’activista, persegueix dos objectius: “utilitzar-nos com a caps de turc per atemorir la resta de la població” i intentar trobar “violència en nosaltres per justificat el delicte de rebel·lió” de la resta. A més de recordar que la “voluntat popular” va fer possible l’1-O i la lluita “pacífica” dels CDR, Adri -com se’l coneix entre el seu cercle més pròxim- ha titllat de “feixistes” les mesures cautelars contra Tamara Carrasco, ha denunciat la “banalització del terrorisme” que fa l’Estat espanyol i ha exigit la retirada dels càrrecs per a tots els membres dels CDR, Valtònyc, els polítics i líders sobiranistes, així com per als joves d’Altsasu. Precisament, Efrem Blázquez, del grup de suport, ha recordat que ja hi ha “1.171 respresaliades des de finals d’agost, entre investigades, càrrecs polítics cessats, presos polítics i exiliats”. En un vídeo, difós pel grup de suport, l’activista explica el seu cas i anima a sortir al carrer i no aturar la mobilització.

A la compareixença també hi ha intervingut el seu advocat, Christophe Marchand, qui ha denunciat les vulneracions de drets fonamentals a l’Estat espanyol. Alhora, ha recordat que s’està utilitzant legislació antiterrorista contra moviments socials i activistes, i ha aprofitat per anunciar que està treballant de forma coordinada amb Gonzalo Boye, un dels advocats de Carles Puigdemont.

Adrià Carrasco assegura que la repressió persegueix dos objectius: “utilitzar-nos com a caps de turc per atemorir la resta de la població” i intentar trobar “violència en nosaltres per justificat el delicte de rebel·lió” de la resta

Adrià Carrasco només té 25 anys i, com a Tamara Carrasco – a qui el jutge ha prohibit sortir de Viladecans-, el jutjat d’instrucció número sis de l’Audiència Nacional espanyola l’investiga per “activitats de direcció i coordinació en els actes de sabotatge”, en referència als talls de carreteres i aixecament de barreres dels peatges durant la Setmana Santa, després de la detenció del president destituït Carles Puigdemont a Alemanya. Tot i que el magistrat va rebaixar el càrrec de terrorisme a desordres públics per a Tamara Carrasco, fiscalia va presentar un recurs d’apel·lació que encara està pendent de resoldre’s.

La matinada d’aquell 10 d’abril, la Guàrdia Civil va irrompre a casa de tots dos activistes, però a Adri ja no el van trobar. No va ser fins dos mesos després quan va fer pública una carta en què confirmava que es trobava fora de l’Estat espanyol sense especificar res més. En el text, l’activista ja subratllava que era “un victòria el fet que ja no estigui aquí i no estigui perseguit pe la repressió a la qual tothom s’està veient abocat en aquest país. Són nombrosos els casos en què s’apliquen mesures cautelars completament desproporcionades.”

Roda de premsa del Grup de Suport a Adrià Carrasco aquesta tarda al Parlament, on ha rebut el suport de diputades dels grups de la CUP, ERC, Catalunya en Comú Podem i Junts per Catalunya |Arxiu

 

Abans de l’anomenada operació Cadera, Adrià Carrasco encara vivia a casa el seus pares, tenia una feina estable i per aquesta raó, estava buscant un pis per independitzar-se. Però tots els seus plans es van truncar. L’activista va explicar en una entrevista a la Directa que està convençut que la Guàrdia Civil sabia que a casa seva no hi torbarien res: “El que buscaven ho sabem nosaltres i ho saben ells: injectar-nos el verí de la por”. Adri ha encoratjat tothom a continuar lluitant i defensant el dret a la protesta.

Aquest mateix dijous per la tarda, hores després que Adrià Carrasco hagi fet pública la seva situació, una representació del grup de suport al jove espluguenc ha estat rebuda al Parlament per representants dels grups parlamentaris de la CUP Crida Constituent, Catalunya en Comú Podem, Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya. A continuació s’ha ofert una roda de premsa en la qual una portaveu del grup de suport ha fet una intervenció davant els mitjans de comunicació en la qual ha apuntat que “el cas de l’Adri és un més dins aquest context de persecució sistemàtica a qualssevol iniciativa dissident. Avui som aquí per denunciar la deriva repressiva i autoritària de l’Estat espanyol, més pròpia de dictadures passades, que de suposades democràcies” i també ha denunciat “els tics dicatatorials d’un estat dirigit des de l’Audiència Nacional”.  Ha agraït als “partits polítics que, des de sensibilitats ideològiques i identitats nacionals diverses, veuen en aquesta actuació de la justícia un sense-sentit que posa en perill els drets bàsics i fonamentals que suposadament tenim, uns drets que van aconseguir guanyar els nostres avis i àvies lluitant, deixant-se la pell i, fins i tot, la vida, per deixar-nos el món una mica millor de com el van trobar que, al cap i a la fi, sempre ha estat el sentir de les accions en què ha participat l’Adri”. Aquesta portaveu també assenyala que “ens sorprèn i ens dol que les disputes pel poder a l’Estat espanyol aconsegueixin que partits, suposadament d’esquerres i defensors dels treballadors, renunciïn al principi bàsic de la lluita antirrepressiva, intentant barrejar-ho tot per generar confusió… I ens sorprèn perquè sabem que, a nivell local, són les seves pròpies bases i càrrecs electes municipals qui es pregunten què passarà si ara miren cap a una altra banda? Què passarà quan, a la propera vaga general, aparegui el primer tall de carretera?”. També han intervingut en la compareixença les diputades Maria Sirvent (CUP), Mònica Sales (JxC) i els diputats Joan Josep Nuet (CatECP) i Jordi Albert (ERC).

Articles relacionats