Nova imputació per les càrregues policials del passat 1 d’octubre a Barcelona. Després de l’anunci que quatre agents de la Policia Nacional espanyola han estat citats a declarar per la seva actuació a l’Escola Mediterrània i l’institut Pau Claris, l’acusació exercida –en aquest cas– per l’Ajuntament de Barcelona ha donat a conèixer que un inspector de la Unitat d’Intervenció Policial (UIP) del mateix cos també haurà de comparèixer davant del jutge en qualitat d’investigat. Dels 1.034 policies del CNP que van actuar aquell dia a la ciutat, de moment només cinc hauran de donar explicacions en seu judicial, pas previ a què es decideixi si s’asseuen a la banqueta dels acusats.
Els fets succeïts a cada centre de votació de la capital catalana on els agents van reprimir la celebració del referèndum d’autodeterminació, s’instrueixen des de fa mesos en peces separades. En aquest cas, la citació del comandament de la unitat 3 de la UIP, coneguda amb el sobrenom d’Orca i formada per cinc grups d’antidisturbis procedents de la ciutat València, es produeix gràcies a la interposició de tres denúncies per l’assalt policial a l’Escola Fedac Horta, que van possibilitar l’obertura de la peça número 28.
El passat 1 d’octubre el districte d’Horta-Guinardó fou entregat a l’inspector en cap conegut en l’argot intern del CNP amb el sobrenom de Dragon, que tenia sota les seves ordres els grups 1 i 5 de la Unitat d’Intervenció Policial de València (ORCA) i el grup 2 de la UIP de Barcelona (JAGUAR), amb dotació conjunta de 135 antiavalots. Les càrregues es van produir a l’Escola Oficial d’Idiomes, el Centre d’Atenció Primària del carrer Teodor Llorente i els CEIP Mas Casanovas i Mare Nostrum, però segons afirma el mateix jutge instructor, l’Escola Fedac no apareixia a l’informe policial remès al jutjat, “com si en ell no s’hagués dut a terme cap intervenció”. Tanmateix, entre la llista d’agents que van requerir una exploració mèdica, constava un policia que hauria estat lesionat en aquest col·legi electoral.
Un total de cinc persones van presentar informes mèdic-forenses acreditant les lesions que van patir per l’acció dels agents, des d’un tall a la cella que va requerir punts de sutura, fins a esgarrapades, contusions i contractures, en uns fets que queden acreditats per gairebé nou minuts de vídeos i vuit fotografies
Posteriorment, l’inspector ara imputat, amb carnet professional número 105384, va remetre un informe extra al jutjat on afirmava que aquell diumenge no es va accedir a l’interior del centre, sinó que “amb l’arribada de les unitats uniformades intervinents, van tenir lloc els incidents que apareixen reflectits a l’escrit”. Ell mateix explica que va ser citat pel cap de nucli Dragon a dos quarts de vuit del matí i va rebre l’ordre d’intervenir a l’Escola Fedac amb els 44 agents del seu grup i la col·laboració d’escamots d’altres unitats, que van actuar sota les seves premisses.
Segons el jutge instructor, “l’actuació policial en aquest cas no estava emparada per l’auto del TSJC, com es reconeix al mateix informe policial, pel que s’ha de preguntar quin va ser el motiu pel qual es va actuar, es va empènyer i sacsejar les persones que es trobaven allí”. L’argumentació que utilitza és que el màxim estament judicial a Catalunya va ordenar “impedir, fins a l’1 d’octubre, la utilització de locals o edificis públics per la preparació i la celebració del referèndum”, però en aquest cas, l’Escola Fedac és un centre concertat ubicat en un edifici de titularitat privada. Aquests fets podrien constituir un delicte encara més greu que els de lesions i contra la integritat moral pels que també està sent investigat.
Un total de cinc persones van presentar informes mèdic-forenses acreditant les lesions que van patir per l’acció dels agents, des d’un tall a la cella que va requerir punts de sutura, fins a esgarrapades, contusions i contractures. Els fets queden acreditats per gairebé nou minuts de vídeos i vuit fotografies, on es veu com els agents de la UIP van empènyer i arrossegar una per una la multitud de persones que s’aplegava a les portes de l’escola, provocant que moltes d’elles –algunes d’edat avançada– es colpegessin contra terra i alguns cotxes aparcats.
En declaracions a la Directa Jaume Asens, tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i regidor, entre d’altres, de l’àrea de Drets de ciutadania, ha afirmat que aquest “és la segona imputació d’un cap d’operatiu, no és un agent qualsevol i posa en evidència l’actuació irregular que es va produir aquell dia. Més enllà de l’ús de la força es va cometre una actuació il·legal sobre un col·legi que era privat i no tenia la cobertura que havia previst el TSJC”. Asens ha volgut destacar que gairebé un any després dels fets es confirma de “la importància que davant la passivitat de la fiscalia amb aquest tipus d’episodis les administracions actuem. La fiscalia no només no fa res per investigar sinó que fa tot el possible perquè s’arxivi”. En la seva opinió això demostra que mentre el ministeri fiscal “investiga les víctimes i es desentén o protegeix als agressors, evidenciant el biaix polític amb el qual ens té acostumats. Ho hem vist recentment quan ha decidit investigar les identificacions per part dels Mossos de grups d’extrema-dreta que arrenquen llaços i generen alarma social mentre no investiguen les agressions i l’ús de la força en uns fets que van sacsejar consciències arreu del món”.
