Desenes d’hectàrees de camps de cereals, ametllers i lleguminoses, i terrenys de pastura del terme de Morella (els Ports) podrien desaparèixer sota plaques solars. El motiu: la instal·lació d’un macropolígon fotovoltaic impulsat per la multinacional Acciona –amb el vist-i-plau de l’Ajuntament de Morella, governat per Rhamsés Ripollés Puig (PSPV-PSOE). El projecte està format per dues plantes solars, Llivis i Llèqua, i la línia d’evacuació d’alta tensió. Tal com ha pogut confirmar la Directa, al voltant d’un 30% de la superfície a expropiar en el cas de Llivis pertany a dues famílies vinculades a dos càrrecs del partit socialista valencià, segons consta al registre de parcel·les afectades publicat en el Butlletí Oficial de Castelló.
L’àrea total vinculada a la macroplanta és de 1.490 hectàrees, de les quals 182,43 s’ocuparan amb panells solars —98,23 hectàrees en la Llivis i 84,20 en la Llèqua. En el cas de la Llivis, segons el registre de parcel·les del Butlletí Oficial, 15,50 hectàrees —entre els metres quadrats a expropiar i els destinats al pas de línies elèctriques o accessos— pertanyen a la dona d’Andreu Ferrer Bautista, Maria José Mestre Guardiola; i la seua família (germanes, germà i mare de Maria José). Natural de Morella, llicenciat en Dret i Psicologia, Andreu Ferrer és l’actual secretari autonòmic de la Presidència de la Generalitat i la mà dreta del president Ximo Puig, amb qui comparteix una amistat des de la infància. Fonts socialistes han remarcat reiteradament que la “confiança”, l’“amistat” i l’“alta qualificació” van ser els motius pels quals el president el va escollir per a formar part de l’anomenat búnquer del PSPV en el Consell. De la família política de Ferrer destaca el seu cunyat Jesús Mestre Guardiola, apoderat des de 2019 de diverses empreses energètiques, Electra Energia SA, Electra del Maestrazgo SA i les seues filials Maestrazgo Distribución Eléctrica SL i Hidroeléctrica del Guadalope SA.
Un 30% de la superfície on Acciona pretén construir la central Llivis pertany a dues famílies de càrrecs del partit socialista valencià, segons el registre de parcel·les afectades publicat en el Butlletí Oficial de Castelló
Unes altres 15,26 hectàrees —entre els metres quadrats a expropiar i els destinats al pas de línies elèctriques o accessos— pertanyen a la família del socialista Marc Bellvís Milián, que en el registre de parcel·les afectades publicat en el Butlletí de Castelló apareix com a un dels propietaris de la parcel·la 2 del polígon 55 de la Llivis. En concret, com a propietàries figuren la mare de Marc Bellvís, Balbina Ángeles Milián Ortí; el seu oncle, dues ties, i el seu germà, Joan Bellvís Milián. També natural de Morella, Marc Bellvís és una altra de les persones de màxima confiança del president. Amb l’arribada de Ximo Puig a la Presidència, en l’any 2015, es va convertir en un dels seus assessors. En la segona legislatura, va passar a ser assessor de premsa de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, i va ocupar la plaça de director de Gabinet de Membres del Consell durant l’etapa d’Arcadi España (PSPV-PSOE). L’octubre de 2019, va contraure matrimoni amb Sandra Gómez, actual vicealcaldessa de València i candidata del PSPV a l’alcaldia. Des de maig de 2022, Bellvís és director del Gabinet de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic.
L’ambientòleg i jurista Joan Pons Solé, membre de la consultoria cooperativa de dret ambiental Insta, remarca que el vistiplau en terrenys de càrrecs familiars vinculats a un partit no es tractaria d’una actuació que podria incórrer en “prevaricació”: “seria així, si emetéssim un informe dient que els terrenys són compatibles urbanísticament i el plantejament urbanístic digués el contrari”. Per a la Plataforma No a la MAT Comarques de Castelló, el fet que una part de la superfície afectada pertanya a les famílies de dos membres del PSPV amb un càrrec rellevant en el govern “podria resultar clau en la ubicació seleccionada per la macroplanta, i alhora facilitar el procés de tramitació del projecte”. “El terme de Morella és molt gran. Pensem que no és casualitat que l’Ajuntament haja autoritzat la compatibilitat de vora 1.500 hectàrees de sòl agrícola i ramader i que una part important siga d’aquestes persones amb vincles amb el partit”, reblen.
Primers tràmits en 2020
En octubre de 2020, durant l’estat d’alarma decretat per fer front a la segona onada de la covid-19 i sense cap procés obert de participació ciutadana, Rhamsés Ripollés rubricava el certificat de compatibilitat urbanística de la infraestructura. Obtenir aquest informe —al qual ha tingut accés aquest mitjà— era el primer pas administratiu per donar llum verda a que Acciona poguera començar a tramitar la instal·lació. Els terrenys de la dena dels Llivis, l’aldea de la Llèqua i el Campello estan classificats com a sòl no urbanitzable destinat als usos agrari, ramader, forestal o cinegètic; i com a sòl protegit. Per tant, tal com estableix l’article 22 de la llei de Prevenció, Qualitat i Control Ambiental d’Activitats al País Valencià, per tramitar una activitat de producció d’energia sobre sòl no urbanitzable és necessari que, en primer lloc, l’Ajuntament autoritze la compatibilitat del sòl.
En el cas de la Llivis i Llèqua, el document ratifica que la ubicació de la macroplanta és “compatible” amb els usos del Pla General de Morella, però, paradoxalment, matisa: “sempre que, una vegada desenvolupat el projecte, la ubicació siga compatible amb les distintes proteccions del sòl”. A parer de l’ambientòleg i jurista Joan Pons Solé, aquesta afirmació “grinyola” i “es contradiu en si mateixa i amb les figures de protecció del sol”; alhora que permetria evidenciar algunes possibles irregularitats en la tramitació. Tal com explica Pons, quan el promotor sol·licita el certificat de compatibilitat està obligat, per llei, a informar el consistori de la localització exacta i de les característiques del projecte. Per tant, s’entén que l’Ajuntament hauria de conèixer, almenys des d’abans d’octubre de 2020, la localització exacta de la macroplanta i podria informar, doncs, amb total certesa de si és compatible o no amb el pla urbanístic.
En una entrevista a la Directa, en canvi, Rhamsés Ripollés ha assegurat que no va tenir coneixement del projecte fins a finals de 2021. En les seues paraules: “uns pocs mesos abans de l’anunci al Butlletí Oficial”, publicat en desembre de 2021. També ha expressat públicament —i fins i tot es remarca en el programa electoral del PSOE de Morella— la seua ferma oposició a què qualsevol projecte de macrorenovables es declare d’utilitat pública, la qual cosa suposaria l’expropiació forçosa dels terrenys. Des de l’Ajuntament, també es van presentar al·legacions. “Sempre ha de prevaldre l’interès dels propietaris, tant el d’aquells que estan d’acord com els que no”, ha subratllat l’alcalde a aquest mitjà.
Per a la Plataforma No a la MAT Comarques de Castelló, resulten “completament contradictòries” les declaracions de Rhamsés Ripollés. “Fins ara crèiem en la bona fe de l’Ajuntament. Sempre ha dit que no sabien pràcticament res del projecte i que parlarien primer amb el veïnat, però les seues declaracions contrasten molt ara que som coneixedors del certificat de compatibilitat signat en octubre de 2020 pel mateix alcalde, en plena pandèmia i quan ací ningú sabia res”, critiquen.
Denuncien males pràctiques
Una bona part de les propietàries afectades no concep el seu estil de vida sense l’agricultura i la ramaderia i, per tant, s’oposen frontalment al macropolígon fotovoltaic. La Directa ha pogut parlar amb quatre propietàries afectades que coincideixen a denunciar un conjunt de “males pràctiques” per part de representants de l’empresa SI3 Solar Energy, empresa que hauria contractat Acciona per a dur a terme les negociacions amb les propietàries. Asseguren haver sofert “pressions” i “amenaces” perquè signaren un contracte de dret a arrendament de les terres. Totes les entrevistades han demanat preservar la seua identitat.
Un dels masovers afectats denuncia haver rebut amenaces per part dels representants de la subcontracta d’Acciona: “Em van amenaçar dient que si no anàvem a les bones, podien anar a les males, i expropiar”
Una de les propietàries de la partida del Campello s’hauria assabentat de la macroplanta en desembre de 2018, en una conversa informal amb un treballador de la brigada municipal de l’Ajuntament de Morella. Tenia previst rehabilitar el seu mas per poder viure-hi, però el seu propòsit es va veure truncat. Ja en 2018, segons relata, una de les veïnes afectades havia signat l’acord amb l’empresa: “Ens va dir que ella ja havia signat, que no estiguérem bobos i que signàrem o ens quedaríem sense terres i sense cobrar”. Al temps, li van cridar des de SI3 Solar Energy. “Em van dir que ho tenien tot tancat amb l’Ajuntament i les conselleries; que volguérem o no, el projecte s’executaria igualment, i que si volíem signar, bé; si no, ho acabarien fent ‘a les males’”.
El testimoni d’un altre masover afectat reafirma “la manca d’ètica” en el procés de cerca d’acords per part de l’empresa. Es dedica a la ramaderia i té molt clar que no vol abandonar el model de vida arrelat a la terra. En el seu cas, segons explica, li van oferir 1.000 euros per hectàrea a l’any. A canvi, volien “ocupar les millors terres que tenim”. També denuncia haver rebut amenaces per part dels representants de la subcontracta d’Acciona: “Em van amenaçar dient que si no anàvem a les bones, podien anar a les males i expropiar”. El ramader es mostra preocupat pel seu futur: “Esperem no arribar al punt de l’expropiació perquè hauríem de marxar”.
Com ell, un altre dels propietaris afectats que encara no ha signat cap acord també es veuria obligat a deixar enrere les seues terres: “Si el projecte tira endavant, haurem d’abandonar els masos i dedicar-nos a una altra cosa, no ens quedarà una altra”. Veu amb certa perplexitat que multinacionals que “no coneixen el territori” arriben i “et venguen el projecte com una oportunitat de negoci”. I adverteix: “Ja fa temps que venen promotores a mirar terrenys i fer-nos promeses, però les persones que treballem la terra sabem que l’únic que portaran aquests macroprojectes són desolació i despoblament”.
En resposta a les al·legacions que va presentar l’Ajuntament de Morella, l’empresa va afirmar que havia aconseguit el vist-i-plau d’un nombre de propietaris de parcel·les “que suposen el 81,45% de la superfície necessària” per a executar el projecte. Aquesta afirmació es fonamentaria en una mena de precontracte signat per una majoria de les propietats que, segons el jurista Joan Pons, en cap cas serveix per a donar el consentiment de manera legal. La Directa ha tingut accés a aquest document i ha pogut verificar que només permet autoritzar que, en cas de tirar endavant el projecte, fos Acciona la promotora que tindria el dret d’ús de la finca. Segons l’expert aquesta és, “per desgràcia”, una operació habitual. “El nostre consell és que ningú firmi res, ja que molt probablement ara ofereixen menys diners que si finalment s’inicia la via de l’expropiació. A més, signant aquests contractes, lliguen de mans i peus els possibles usos de la finca mentre el parc no s’instal·la”, conclou Pons.
Pocs dies després de l’aprovació de la declaració d’impacte ambiental, l’empresa GEEA Geólogos accedia a algunes finques per a desenvolupar els primers estudis geotècnics, sense avisar prèviament a alguns dels arrendataris que treballen les terres i propietaris
Malgrat l’oposició veïnal i les afeccions de la macroplanta en l’entorn, la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, en mans d’Isaura Navarro (Compromís); atorgava el passat mes de febrer la declaració d’impacte ambiental favorable necessària per avançar en el procés de tramitació de la Llivis-Llèqua. Cal recordar que algunes parcel·les estan catalogades com a zones amb risc d’inundació al Pla General d’Ordenació Urbana de Morella, i que part de la superfície afectada està protegida per dues figures europees, la Xarxa Natura 2000 i la Zona d’Especial Protecció d’Aus (ZEPA).
Pocs dies després de l’aprovació de la declaració d’impacte ambiental, l’empresa GEEA Geólogos —que també hauria contractat Acciona— accedia a algunes finques per a desenvolupar els primers estudis geotècnics, sense avisar prèviament a alguns dels arrendataris que treballen les terres i propietaris. Un dels masovers denuncia a aquest mitjà que un dia va anar a veure el seu ramat de vaques i es va trobar diversos operaris dins de la seua parcel·la. “Els vaig preguntar què feien i em van dir que Acciona els havia dit que podien entrar. Però, nosaltres no hem signat res i els vaig fer fora”, exposa. Tal com ha pogut comprovar la Directa, l’aigua necessària per a les prospeccions provenia de la bassa pública ubicada a la fàbrica Giner i reservada per a un ús agrícola i forestal. En el document on queda registrat el responsable de cada extracció i la quantitat es constata que l’empresa GEEA Geólogos va extraure 24.000 litres per a fer “sondejos” en “la vega dels Llivis” i la “Llèqua”, els dies 28 de març i 3 d’abril, respectivament.
