L’Ajuntament de València, encapçalat per María José Català (PP), ha fet saltar les alarmes a associacions veïnals, ecologistes, agràries i paradistes dels mercats municipals després d’anunciar el tancament d’algunes parades de la Tira de Comptar a la capital del Túria. Es tracta d’una institució mil·lenària que permet a les llauradores vendre els seus productes de temporada de manera directa al consumidor. En l’actualitat, queden cinc parades als mercats de Mossèn Sorell i Cabanyal. El seu futur, però, ara és en el llimb, després que l’Ajuntament haja acceptat la proposta de la Confederació de Mercats valencians (Confemercats), la qual assegura que la Tira de Comptar “genera competència deslleial”.
“Xica, deixa el carretó i fes-me un bes i una abraçada!”, diu Carmen Simó des de la seua parada a la Tira de Comptar del mercat del Cabanyal a una amiga que descarrega caixes. “Ací tenim molt bon rotllo entre les paradistes, ens donem suport mútuament sempre que podem”, relata a la Directa. Simó ha estat vinculada a la terra des de ben menuda, quan ajudava els seus pares i iaios a les tasques del camp a Alboraia (l’Horta Nord). Fa deu anys que ven els seus productes de temporada al mercat del Cabanyal. Per això, el tancament de la Tira de Comptar acabaria amb el seu mitjà de vida i el que ha sigut de la seua família generació rere generació.
Es tracta d’una institució foral considerada part del patrimoni valencià i comparable pel seu caràcter històric a altres institucions centenàries
Un altre dels llauradors afectats és Fermín Comes. Veí d’Albal de 50 anys, Comes es dedica a la producció i venda de taronges i mandarines a la Tira de Comptar del mercat del Cabanyal, fa vora 30 anys. Treballa els seus camps a Catarroja, Massanassa i Silla, pobles de l’Horta Sud. Els seus pares van començar a vendre a la parada quan es va inaugurar el mercat, l’any 1958. Per a ell, la Tira de Comptar ho és “tot”. Si desapareguera, perdria allò que ha sigut la seua forma de vida i font d’ingressos durant dècades. Hauria de deixar de treballar la terra i la collita no s’arreplegaria dels arbres. Per a Comes, la mesura d’eliminar la Tira de Comptar és un “despropòsit” i “una retallada de llibertats”. “És un dret històric de fa segles que les llauradores hem pogut vendre els nostres productes al mercat. A més, la venda directa ha sigut un benefici també per al consumidor, que ha pogut adquirir uns productes de qualitat i de proximitat de l’Horta de València”, rebla.
La Tira de Comptar té el seu origen durant l’època musulmana a la ciutat de Balansiya (segle XI–XII). Era una manera d’organitzar la venda directa de producte agrícola fresc per part del camperolat. El terme prové del mateix mètode de venda: les llauradores es col·locaven en fila (“tira”) i es comptaven les peces (per unitats) en lloc de pesar o mesurar, la qual cosa facilitava la transacció directa amb les compradores. Després de la conquesta cristiana, Jaume I va oficialitzar aquesta institució en 1238 en els Furs del Regne de València. Des de llavors les llauradores de l’horta tenien el dret foral a vendre els seus productes frescos sense intermediaris. Es tracta, doncs, d’una institució foral considerada part del patrimoni valencià i comparable pel seu caràcter històric a altres institucions centenàries, com el Tribunal de les Aigües.
Des del seu origen la Tira de Comptar ha experimentat diversos canvis, l’últim en 1981. Arran del tancament de l’antic mercat d’Abastos, es va construir un magatzem específic dins de les instal·lacions de Mercavalencia, a l’Horta Sud, per a acollir i centralitzar la Tira. Des de llavors, una nau d’uns 6.000 metres quadrats s’ha convertit en l’epicentre d’aquesta tradició, on centenars de llauradores venen directament els seus productes cada jornada. A banda, també continuen amb la tradició paradistes al mercat de Mossèn Sorell del barri del Carme i al mercat del Cabanyal de València.
Segons Jorge Ramón, historiador i membre de Per l’Horta, la marginació social i política d’aquestes formes de venda ha estat derivada dels canvis de localització i tipus d’infraestructura mercantil, així com dels canvis productius i identitaris que provocà la industrialització i gestió empresarial agrícola i els canvis de consum alimentari. Les tires de comptar, així com altres canals curts de comercialització, com la venda de les collites pròpies a la porta de casa als pobles de l’Horta, enforteixen els vincles comunitaris i faciliten l’accés a una alimentació local. Per a Ramón, no només es perdria una ferramenta socioeconòmica, sinó també, “una eina col·lectiva que permet entendre que les ciutats no seran mai entitats autosuficients, perquè el menjar no apareix de sobte als aparadors dels supermercats”. “La defensa de l’Horta demana implementar unes polítiques públiques on es fomente la proliferació d’un teixit social professional agrícola enfocat a l’abastiment alimentari de l’àrea metropolitana de València i atenent les condicions de vida i treball, i la rendibilitat de la gent que treballa als mercats actuals”, rebla.
Per a Marta Herrero, de Justícia Alimentària, la Tira de Comptar representa allò pel qual els mercats van ser concebuts: “venda directa, aliments frescos i una relació directa entre productor i consumidor”
Per a Marta Herrero, coordinadora de Justícia Alimentària a València, els canals públics de venda directa són “absolutament necessaris”. A parer seu, haurien de garantir preus justos en origen, desenvolupar programes de compra pública alimentària en menjadors escolars, residències, hospitals o centres de dia; abastir de productes locals els canals de comercialització, fomentar l’agroecologia i el relleu generacional, així com facilitar l’accés a l’alimentació als col·lectius vulnerables, per mitjà de xecs alimentaris, per exemple. Cal recordar que l’oferta de la Tira de Comptar es basa exclusivament en la venda directa de producte fresc de temporada cultivat per la llauradora que el posa a la venda, a diferència de les verduleries dels mercats, que poden revendre productes adquirits a majoristes.
En el context actual, en un sistema dominat per les grans superfícies, el poder de negociació de qui produeix és molt reduït. Des de Per l’Horta i Justícia Alimentària recorden que arran de les polítiques neoliberals dels últims anys, les infraestructures alimentàries públiques, com els mercats municipals, han patit un procés de privatització que ha permès l’entrada de supermercats dins d’aquests, tot provocant la desaparició progressiva dels canals curts. Per a Herrero, la Tira de Comptar representa, en essència, allò pel qual els mercats municipals van ser concebuts: “venda directa, aliments frescos i de proximitat i una relació directa entre el productor i el consumidor”. “Tot això —afegeix— representa plenament els principis de la sobirania alimentària”.
Les entitats destaquen que el potencial transformador d’aquests espais no s’ha de mesurar per volum de mercat, sinó per la seua capacitat de disputar el model alimentari actual. “En un context en què la gran distribució controla la logística, els preus, els estàndards de qualitat i, fins i tot, els hàbits de consum, la Tira de Comptar representa una fractura estructural en la cadena agroindustrial”, defensa Herrero.
Des de Per l’Horta, consideren que la modificació de l’Ordenança de Mercats de València, anunciada el passat 29 de gener, per a eliminar la Tira de Comptar “no resoldrà cap dels problemes dels mercats municipals”.
Les Tires de Comptar estan regulades per l’article 8 de l’Ordenança de Mercats Municipals, aprovada en l’any 2018. Per l’Horta qüestiona la modificació de la norma sense comptar amb la participació ciutadana. “L’actual projecte municipal sorgeix de l’acord de l’ajuntament amb un únic interlocutor: Confemercats, la principal associació dels paradistes dels mercats municipals. No s’ha consultat les associacions veïnals ni els principals afectats, els paradistes de la Tira de Comptar”, denuncia l’associació en una nota de premsa.
Confemercats diu que les parades de la Tira de Comptar “fan competència deslleial” a la resta de paradistes, una afirmació que, segons Per l’Horta, és “totalment falsa i malintencionada”
Confemercats defensa que les parades de la Tira de Comptar “fan competència deslleial” a la resta de paradistes dels mercats municipals. Una afirmació que, segons Per l’Horta, és “totalment falsa i malintencionada” i fa referència a un informe de 2022 de la Comissió de Defensa de la Competència de la Comunitat Valenciana (CDCCV), en què s’afirmava que “la institució de la Tira de Comptar té una naturalesa procompetitiva en el comerç detallista”.
Des de l’associació reclamen que la nova ordenança passe per un procés de revisió obert a associacions veïnals i ciutadanes, tenint en compte que els mercats municipals són un servei públic, i no un espai comercial privat.
Cal destacar que el Consell Alimentari Municipal de València, que fou creat l’any 2016, va ser eliminat amb l’entrada al govern municipal de Maria Jose Català. Segons Per l’Horta, aquest organisme haguera pogut servir com a fòrum de debat de la nova ordenança per a consensuar les polítiques alimentàries de la ciutat amb les associacions veïnals, agrícoles i ecologistes.
