Un accident laboral propulsa la trama de l’esvelt i solvent drama Entre dos amaneceres. Un treballador d’una indústria tèxtil de gestió familiar ha de ser traslladat a l’hospital en un estat aparentment greu. A poc a poc, el fill petit del patriarca es converteix en el protagonista d’una d’història de maduracions i descobriments amb aires de denúncia social elevada de manera lacònica. Kadir comença a descobrir, més aviat a contracor, les fissures d’un retrat autocomplaent que sempre havia donat per bo: potser no pertany, com creia, a una estirp d’empresaris modèlics i responsables.
El plantejament de l’obra pot recordar els drames del capitalisme, amb gestos de thriller, que han signat els germans Dardenne (La chica desconocida). Com va fer el duo de cineastes belgues a Dos días, una noche, el realitzador turc Selman Nacar també concentra l’acció en un temps relativament reduït. Tot acaba prenent un cert aspecte de narració contrarellotge. Sense optar per l’artificiositat desfermada, i treballant una tensió més implícita que explícita, Nacar i el seu equip estimulen (i premien) la curiositat de l’audiència per mitjà de la revelació progressiva dels secrets amagats rere les aparences de l’exemplaritat burgesa.
Tot i les connotacions de crítica social que adquireix la trama, Nacar i companyia semblen especialment orientats a fotografiar el personatge principal i els dubtes que el torturen. Aquest jove privilegiat i un xic infantilitzat, acostumat a deixar-se endur per les decisions d’un germà i un pare que decideixen per ell, ha d’escollir com actua quan s’introdueix (per mitjà del desencís) en la vida adulta. Entre dos amaneceres projecta la sobrietat i la contenció emocional pròpia d’un cinema orientat a festivals especialitzats, molt diferent de les sèries turques que triomfen a les televisions. Es defuig la temptació melodramàtica, es llencen insinuacions i es boicotegen certeses mitjançant algunes el·lipsis misterioses i un final obert.
