Dues estrenes recents, Blanco perfecto i The wall, han usat la mateixa premissa inquietant: els seus protagonistes han d’afrontar l’amenaça llunyana d’un franctirador. La tradició de thrillers paranoics, com Última llamada, pren connotacions afegides quan el món s’ha convertit en un espai panòptic, amb pocs racons aliens als objectius de les càmeres, els drons
i els satèl·lits. L’espai obert esdevé claustrofòbic perquè els personatges se saben observats
i han de mantenir-se arrapats contra petits refugis, com la carrosseria d’un cotxe o les llambordes d’una paret.
The wall s’ubica en moments de retirada militar a l’Iraq. Blanco perfecto, per la seva banda, remet al terror urbanita a les carreteres secundàries de l’Amèrica rural, als marges de les quals poden amagar-se els homes-monstre de La matanza de Texas. En aquest cas, però, la mort observada a través d’una mira telescòpica remet a la violència esterilitzada de les guerres a distància. A Blanco perfecto s’actualitzen pors antigues: els assassins de carreteres perdudes ja no maten amb armes blanques, sinó que ho fan a la manera de l’autodenominada guerra contra el terrorisme. I les seves víctimes ja no són famílies o grups amb ganes de festa, sinó usuaris de car sharing.
El cineasta Kitamura Ryuhei (El vagón de la muerte) afronta un cert desafiament. La majoria de les víctimes no es coneixen entre elles. Aquest plantejament dificulta el treball dramàtic, així que el director intenta impressionar
a través del dispositiu visual i de la ruptura d’algunes expectatives. Si The wall representava una agonia en uns pocs metres quadrats, Kitamura i companyia expandeixen (traumàticament?) l’acció amb un tram final d’acció desfermada. L’observació voyeurística del setge transmet fascinació vers les imatges gore o la tecnologia de la mort, i pot friccionar amb la crítica evident als Estats Units del lobby armamentístic i els tirotejos a l’atzar. Amb tot, el desenllaç ens recorda (de manera malèvola i alhora moralista) que la violència que exercim pot acabar esclatant-nos a la cara.
