La casualitat, o no, ha fet que dues editorials catalanes (Raig Verd i Labreu Edicions) hagin volgut recuperar per a la nostra llengua l’obra de dues escriptores coetànies de l’antiga URSS, Svetlana Aleksiévitx
i Serguei Dovlàtov, fonamentals per a entendre la literatura russa de tombant de segle. Ambdues són responsables de diverses obres amb la inusual capacitat de traslluir sensibilitat a flor de pell i d’insuflar, a la vegada, en la lectora la necessitat ineludible d’afrontar les contradiccions inherents a l’arquitectura politicosocial de l’URSS.
L’ofici, de Dovlàtov, recull dos llibres: El llibre invisible i El diari invisible. El primer parla de la societat literària de Leningrad, mentre que el segon ho fa dels seus primers mesos a Nova York. La poètica del rus és una amalgama de fragments de “diaris creatius”, d’anècdotes hilarants, cartes i etzibades (tendres, malgrat tot) a tort
i a dret. La prosa acurada i refractària a qualsevol tipus de recargolaments estilístics s’obstina a explicar com és la vida al seu voltant, i no a reflexionar al voltant de com haurien de viure.
Dovlàtov defuig la transcendència i l’apologètic per posar l’èmfasi en la quotidianitat, tan incomprensible, tan petita i tan inabastable. L’ofici és un conjunt de textos de diferents naturaleses que adquireixen coherència perquè l’assemblatge és invisible, i el compromís de l’autor amb l’honradesa s’imposa.
