La setmana passada, l’Antic Teatre, el centre escènic experimental del barri de Sant Pere de Barcelona, que des de fa més de vint anys gestionen Semolina Tomic i el seu equip, feia públic un comunicat, i a la vegada convocava una roda de premsa urgent, que s’ha celebrat avui, dimarts dia 16 de gener. El comunicat informava sobre el que semblava ser una altra alerta, per avisar d’una enèsima situació de risc per a L’espai. Cal recordar que, a les darreries del mandat de l’alcaldessa Ada Colau, L’Antic va rebre el suport consistorial, davant de l’amenaça de l’augment exorbitat del lloguer per part de la propietat de l’immoble. Aquest suport es va concretar, posteriorment, el 28 d’abril del 2023, en el compromís de tots els grups municipals d’aleshores, que acordaren iniciar els tràmits per a una eventual expropiació del local, que en permetés la supervivència i continuïtat tant de l’equipament com del projecte cultural. La requalificació de les plantes baixa i principal de l’edifici, i el seu pas a la titularitat pública, van ser aprovades definitivament el passat 20 de desembre, per part de la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona, dependent de la Generalitat de Catalunya.
D’on venia, doncs, la inquietud per part de l’equip de L’Antic Teatre? D’una banda, del fet que tot plegat, no aparegués reflectit als pressupostos vigents del mandat municipal actual. I de l’altra, del dubte i les pors sobre les intencions del nou consistori barceloní: s’executaria, efectivament, l’expropiació compromesa? I, en cas afirmatiu: tindria continuïtat el projecte i el seu equip? En el comunicat difós fa uns dies, es deia: “L’Ajuntament ha encetat un nou cicle polític, durant el qual no se’ns ha comunicat de quina manera es concretaran els compromisos polítics assolits a fi i efecte de fer de l’equipament de l’Antic Teatre un projecte de ciutat. Ens preguntem quines etapes tindrà el full de ruta i si l’expropiació de l’edifici en què es desenvolupa l’activitat es contempla ja dins dels pressupostos de l’Ajuntament per al 2024”.
Suport del món escènic i del veïnat
A la roda de premsa d’aquest matí, artistes, veïnes i periodistes, omplien totes les cadires disposades per a l’ocasió, a la sala de l’escenari de l’Antic Teatre. Des de les 12.30 del migdia, les diferents dones que treballen i donen vida i moviment a l’espai i al projecte, n’han defensat la continuïtat, a la vegada que en destacaven els valors i les aportacions, al llarg de les diferents etapes d’aquest espai ja emblemàtic. L’alma mater de l’espai des de la seva fundació, Semolina Tomic, ha fet referència a la nova gent que ha entrat en la gestió del projecte, i a certa esperança que, en un possible conveni municipal, aquestes persones hi puguin continuar treballant i gestionant les programacions, conjuntament amb altres que s’hi vagin afegint. Tomic també ha comentat la realitat dels convenis actuals de l’espai, que segons explica proporcionen recursos sempre insuficients i complementats obligadament amb els beneficis obtinguts des del bar de l’entitat. I ha esmentat, de passada, els sorprenents acords que s’han signat amb altres entitats i que han anat incloent-se en els darrers anys al programa de Fàbriques de Creació, amb contractes força llargs en el temps. En ser preguntada sobre el motiu de la roda de premsa d’avui, i sobre les inquietuds que l’han motivada, Tomic ha respost que “nosaltres hem convidat l’actual govern, i no han volgut venir”. I ha afegit: “el fet que no hi hagi ningú, avui, aquí, del PSC, ja és un gran indici”. L’artista i gestora cultural demana una comunicació més fluida amb l’Ajuntament, i un compromís clar i imminent, tant sobre l’expropiació com sobre la continuïtat del projecte escènic.
L’alma mater de l’espai des de la seva fundació, Semolina Tomic, ha fet referència a la nova gent que ha entrat en la gestió del projecte, i a que, en un possible conveni municipal, hi puguin continuar treballant i gestionant les programacions, juntament amb altres que s’hi vagin afegint
Reblant la qüestió, Itzíar González, arquitecta, exregidora de Ciutat vella amb el PSC, i promotora de la Cultura de Base i del Parlament Ciutadà de Cultura, present en la compareixença, ha comentat que “el que no pot ser, és que el regidor de cultura pugui prendre certes decisions ell sol”, impedint que s’executi allò que s’havia aprovat, cosa que, segons González, significaria un abús de poder. En aquest sentit, ha comparat aquesta actitud amb la de l’anterior responsable de cultura municipal, que si que s’havia sumat i involucrat amb més complicitat en el procés de defensa i requalificació urbanística, segons el seu parer, i ha afirmat que “el senyor Marcé ha ofès la ciutadania, no venint avui aquí”.
A la roda de premsa, altres veus s’han sumat a la reivindicació de l’espai, aportant la seva experiència en el singular projecte de L’Antic Teatre. Marta Galán, directora del cicle La Bellesa (també conegut com “les iaies de L’Antic”, i que promou el teatre entre les veïnes d’edat avançada de l’entorn de l’espai), ha recordat que a Barcelona “no existeix un teatre així” i ha reivindicat un projecte creatiu capaç de “combatre soledats” i a la vegada de “crear contemporaneïtat”, per la qual cosa, ha dit Galán, és més necessària que mai “una casa de cultura”, però sempre que compti “amb tots els suports que necessiti”. Aurora, una veïna i participant en aquest mateix cicle, ha demanat –després de declarar amb passió que “m’estimo l’Antic Teatre amb tota l’ànima”– que aquest espai sigui finalment “un teatre estable i fix, d’una vegada per totes”.
L’Ajuntament contraprograma
Mentre tot això passava a L’Antic Teatre, paral·lelament i coincidint pràcticament en franja horària, el Grup Municipal Barcelona en Comú ha presentat una proposició a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de l’Ajuntament, per tal de preguntar i reafirmar “el compromís de l’Ajuntament amb l’Antic Teatre per garantir la continuïtat d’un projecte cultural vinculat a la cultura de base de la ciutat”. Jess González Herrera ha presentat la proposició, tot preguntant a l’equip de Cultura consistorial: “tenint tots els tràmits avançats, volem saber quin és el posicionament del govern municipal i de la resta de grups, per la continuïtat d’aquest espai”. Ha comentat també que la proposició s’havia presentat perquè la partida corresponent al procés “no apareixia als pressupostos” actuals. El regidor de Cultura, Xavier Marcé, ha respost afirmant que “és evident que aquest procés rau i s’inicia en l’interès de l’Antic teatre”, però ha destacat també el valor del projecte més que no pas el del local i la caixa escènica. Marcé ha dit que “el projecte d’expropiació segueix en marxa. Quan tinguem la notificació i passades les al·legacions, podrem procedir a l’expropiació, i a més tenim una taxació, que ens permet saber que no és una xifra exagerada”. Ha afegit, però que, si bé “l’interès és en el projecte, no tant en el local, jo els vull recordar que, quan un espai passa a ser públic, l’objecte del local és que passi a ser un servei públic. Això vol dir que haurem de discutir i parlar molt amb els actuals gestors de l’Antic Teatre, per veure com ens adeqüem, i com adeqüen el projecte, a la naturalesa d’una Casa de Cultura o Fàbrica de Creació, que són els dos models possibles”. Segons el regidor, altres temes a debatre posteriorment haurien de ser “un nou marc normatiu, diferent, i exemplificador”, la relació o el rol del bar, i la necessitat de possibles afegits a l’espai, els necessaris per a un equipament municipal.
La singladura de l’Antic Teatre va iniciar-se el 2003 en forma d’espai dedicat a l’escena experimental, heterodoxa, híbrida, performativa, postdramàtica i no dramàtica. Ho va fer prenent el relleu a una altra entitat, en l’espai que havia allotjat el Círculo Barcelonés San José Obrero, amb orígens al segle XIX i establerta la direcció actual, al carrer de Verdaguer i Callís, cap a mitjans del segle XX. A l’any següent de la seva refundació, l’Antic rebé un premi FAD Sebastià Gasch, però tot seguit, ja l’any 2005, començaren els seus problemes legals amb l’Ajuntament de Barcelona, pel fet de no disposar de llicències ni trobar-se conforme a les normatives vigents. El procés de finançament (públic, privat i amb fons propis), reformes i adequacions, durà fins al 2014, i mentrestant es posaria en funcionament una segona seu a Sant Adrià del Besòs, l’Adriantic, en la qual s’inicià la tasca de producció escènica. Poc després, començarien els problemes amb la propietat, cosa que desencadenaria en un procés legal i un judici, el 2017, que L’Antic guanyà. La propietat va seguir amb les seves demandes, aquesta vegada econòmiques, amb pujades de lloguer i amenaces d’augments inassumibles per al projecte, cosa que va fer saltar l’alarma i, en el darrer moment del govern municipal dirigit per Ada Colau, es va promoure un front de suport a L’Antic, que albirava un futur més estable, amb un suport públic més continuat i consistent. El futur immediat, o a mitjà termini, dirà si aquest suport institucional potencia, desnaturalitza o respecta realment tant l’equip i el projecte, com l’essència i l’esperit que han fet de L’Antic Teatre un espai vital de la xarxa de la creativitat de la ciutat de Barcelona.
