Unes 10.500 persones, segons les estimacions de la Directa, es van manifestar ahir a la vesprada pels carrers del centre de València amb motiu de la Diada del País Valencià i per donar una forta resposta als atacs feixistes que van haver-hi el passat 9 d’Octubre. Una marxa que, finalment, va aplegar les convocatòries de la Comissió 9-O i l’antifeixista. Les assistents, organitzades en huit columnes provinents de bona part de les comarques del territori, van confluir a la plaça Sant Agustí per començar la que ha estat una de les mobilitzacions més massives de la història del poble valencià en la lluita per les llibertats i contra el feixisme. El fort desplegament dels agents antiavalots de la Policia Nacional espanyola i el servei d’ordre impulsat per les antifeixistes van ser claus perquè no es repetiren les agressions ultres de l’any anterior.
“Valorem la manifestació com un èxit absolut per part del moviment antifeixista valencià”, va afirmar una de les portaveus d’Antifeixistes País Valencià. Arran els fets ocorreguts el passat 9 d’Octubre i davant la nova onada d’agressions feixistes, per a la portaveu, era “important” que la manifestació demostrara que el País Valencià “no és un poble feixista”, fet que, des de la plataforma, consideren que s’ha aconseguit, ja que, malgrat alguns dels incidents ocorreguts, els feixistes no van poder fer-se amb els carrers. Un membre de la Comissió 9 d’Octubre explicava que la manifestació havia de servir per a mostrar que “dins del territori valencià hi ha moltes banderes, molts símbols i moltes maneres de sentir-se i cal respectar-les totes sense que ningú ens diga com ens hem de sentir”.
Era “important” que la manifestació demostrara que el País Valencià “no és un poble feixista”, fet que, des de la plataforma, consideren que s’ha aconseguit
Un dels punts calents durant tota la vesprada va ser al davant de l’estació del Nord. Al voltant de les 17.30 hores, la manifestació convocada per l’Associació de Gais i Lesbianes del Regne de València va passar al costat de la parada de metro de Xàtiva, moment en què aquests van començar a provocar i insultar als antifeixistes que acabaven d’arribar amb les diferents columnes. Abans, però, un grup amb uns tres-cents neonazis va intentar ocupar la plaça de Sant Agustí, lloc des d’on estava previst que eixira la marxa antifeixista. Els ultres van ser encapsulats pels agents antiavalots de les Unitats d’Intervenció Policial (UIP) de la Policia Nacional espanyola, entre crits de “Sieg Heil”, “Josué libertad” –en referència a Josué Estebanez, assassí de l’antifeixista Carlos Palomino– i amb exhibició de banderes preconstitucionals i creus cèltiques. Entre els presents, José Luís Roberto, fundador del partit ultra España 2000 i de l’empresa Levantina de Seguridad, i Pedro Pablo Peña, cabdill del partit neonazi Alianza Nacional. Durant l’episodi, els neonazis van ruixar amb gas lacrimogen alguns dels periodistes gràfics que cobrien la convocatòria, un fet que va motivar càrregues per part de les UIP.
La resposta antifeixista es va fer notar al crit de “Els carrers seran sempre nostres” i “Fora feixistes dels nostres barris”. A l’interior del recinte ferroviari, lloc de trobada de les columnes territorials, la gent vinguda en tren per secundar la manifestació antifeixista va haver d’esperar fins que diversos agents policials els deixaren eixir, després que registraren a algunes persones i requisaren algunes banderes. Una vegada va començar la marxa, davant de l’estació i de l’institut Lluís Vives, un grup d’espanyolistes increparen a les manifestants. Tanmateix, el servei d’ordre antifeixista va evitar els enfrontaments, mentre els antiavalots formaven cordons. Durant la vesprada, es van desplegar algunes pancartes de caràcter anticatalanista i blaver en algunes balconades i alguns grups van seguir increpant les manifestants de la part final de la marxa, que es mostraven especialment violents contra les dones: “zorras”, “putas” i altres insults masclistes van ser una constant durant el recorregut.
Durant la manifestació de la vesprada, van aparèixer també militants i simpatitzants d’Ultras Yomus, totalment tapats amb bragues i gorres, “probablement perquè eren agressors de l’any passat que no volien tornar a ser identificats per por a les conseqüències legals”, segons va explicar l’organització. Un d’ells, Faustino Ortiz, investigat i en judici pendent per haver comés les agressions de 2017, es va mostrar a cara descoberta i amb actitud xulesca davant les manifestants.
Malgrat aquests incidents, les manifestants van coincidir en el fet que la mobilització va ser un “èxit rotund”, gràcies a l’organització i difusió de la convocatòria, la qual també va reunir a gent vinguda des de Catalunya, el País Basc i les Illes, com va ser el cas de Tomeu Martí, coordinador d’Obra Cultura Balear. “He vingut perquè és un dia per estar amb les companyes de lluita del País Valencià, i per mostrar solidaritat antifeixista i el rebuig a les agressions de l’any passat”, va explicar. Així mateix, les assistents també van destacar l’efectivitat del servei d’ordre organitzat per la plataforma en la lluita per “guanyar el carrer als feixistes”, indicava un membre de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i voluntari del servei d’ordre.
Cap a les huit de la vesprada, la marxa va arribar a la plaça d’Amèrica de la capital valenciana, on es van llegir els parlaments de diferents membres de l’organització. Una d’elles va ser Betlem Agulló, germana de Guillem Agulló, qui va denunciar la “complicitat policíaca” i el “silenci i covardia” de les institucions amb l’extrema dreta. Des del micròfon també es va demanar la llibertat dels presos polítics catalans i es va criticar la deriva repressiva de l’Estat espanyol. Un grup de dolçainers i tabaleters van rubricar la jornada, entonant la Muixeranga mentre dues colles alçaven sengles construccions humanes unides per una quadribarrada i una banderola d’Acció Antifeixista. En acabar la manifestació, vora una quinzena de neonazis van agredir el president de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, Manolo Carceller, que va ser atés a l’hospital.
La processó cívica, entre xiulades i insults
Malgrat l’intent de l’actual govern per fer que participen més entitats culturals de la ciutat a la processó cívica organitzada des de la plaça de l’Ajuntament a partir de les 12 del migdia, aquest 9 d’Octubre la marxa també es va convertir en un espai hostil per a l’esquerra política. Militants i simpatitzants d’Ultra Yomus, del Grup d’Acció Valencianista (GAV), Defenem Valencia i España 2000 van insultar als militants de Compromís i Podem. Tanmateix, l’escarni públic va ser molt menys greu que l’anterior Diada del País Valencià, quan fins i tot es van llançar llaunes, tanques i escopinyades a les representants polítiques de l’espectre esquerrà.
La processó cívica va estar protagonitzada pel sentiment d’odi d’aquests grupuscles blavers i de l’extrema dreta cap a Catalunya amb lemes com “Som valencians, no catalans” o “España unida jamás será vencida” van monopolitzar alguns moments de l’acte
Enguany, la processó cívica va estar protagonitzada pel sentiment d’odi d’aquests grupuscles blavers i de l’extrema dreta cap a Catalunya. Els lemes “Som valencians, no catalans” o “España unida jamás será vencida” van monopolitzar alguns moments de l’acte. Així mateix, alguns assistents, com Enrique Escamilla, de Llibertadors del Regne de València, la nova fornada d’agitadors anticatalanistes, i qui va participar en el boicot de la passada edició de l’Aplec Camp de Túria, va portar durant la processó un ninot representant la mort amb una estelada pintada. També, una vegada acabada la marxa, una cinquantena de neonazis van intentar accedir a la plaça del Pilar de València, on s’ubica la seu nacional de Compromís, que havia organitzat un dinar a la plaça. Tanmateix, un cordó policial va impedir que agrediren als simpatitzants i militants de la formació.
Segons ha pogut confirmar la Directa, durant la processó cívica van estar presents alguns dels investigats per les agressions de l’any passat, un dels quals, Francisco Moreno Moreno, membre de Defenem Valencia, estava darrere de la pancarta de la Federació d’Entitats del Regne de València; i altre, Francisco José Sargues Muñoz, es trobava dins del Grup d’Acció Valencianista.
La processó cívica del matí, encara marcada per una forta presència de l’extrema dreta, i alguns incidents ocorreguts durant la manifestació de la Comissió 9 d’octubre i la plataforma no van impedir que les antifeixistes desbordaren els carrers del centre de la ciutat de València i demostraren que aquesta diada del País Valencià el moviment antifeixista ha guanyat la batalla a la ultradreta valenciana. Totes les burles, amenaces i extorsions de l’any passat van estar tornades enguany per una massa de valencianes antifeixistes que, sense por, han tombat el feixisme.
