Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Els etnonacionalismes guanyen a Bòsnia en un context de falta d’oportunitats, estancament polític i corrupció

L’Aliança de Socialdemòcrates Independents s’imposa per a la població serbobosniana en les eleccions a la presidència tripartita en un clima de crispació social, fervor nacionalista i denúncies contra la corrupció. La part bosniana escull la dreta nacionalista musulmana mentre que el centre cívic d’esquerra guanya per als bosniocroats

 

Celia Castellano |@17Mn
Fotografies de Carles Palacio | @CarlesPalacio

Mediha espera des de fa set mesos 120 euros de pensió. 120 euros que l’ajuden a pagar la llum i l’aigua de la seva casa d’autoconstrucció de Tulovići, en el cantó de Tuzla. Part del menjar també. “No m’agrada cap partit però aniré a votar a les eleccions si els calés arriben abans de diumenge. Si no, no”, explicava divendres passat, inflexible, aquesta viuda de guerra de 51 anys. Però ha arribat el diumenge, dia en què s’escullen els tres membres de la presidència rotativa de l’Estat de Bòsnia i Hercegovina, la de les dues entitats que formen el país (Federació i Republika Srpska), del districte de Brčko i la dels deu cantons, i Mediha no ha anat a votar.

Tres milions i mig de ciutadans de Bòsnia i Hercegovina estaven convocats a les eleccions el passat diumenge, 7 d’octubre. Els tres candidats guanyadors a la presidència estatal -un per a cada comunitat (bosníacs, serbobosnis i bosniocroats)-, que rotaran cada vuit mesos, són: Milorad Dodik per la dreta nacionalista serbobosniana (Aliança de Socialdemòcrates Independents, SNSD), Šefik Džaferović (Partit d’Acció Democràtica, SDA), dreta musulmana per part dels bosniacs (habitants a la Federació), molt pròxima a l’AKP turc, qui va apel·lar a aconseguir “una estabilitat que ens apropi a la Unió Europea”, i Željko Komšić, representant del centre cívic croata (Front Democràtic, DF), rebutjat pels nacionalistes croats per considerar-lo poc representatiu, ja que obté molt de vot dels bosnians.

Tres milions i mig de ciutadans de Bòsnia i Hercegovina estaven convocats a les eleccions. Els tres candidats guanyadors a la presidència estatal -un per a cada comunitat (bosníacs, serbobosnis i bosniocroats)-, rotaran cada vuit mesos

Komšić advoca, segons ha declarat en roda de premsa, “per una presidència per a tots els ciutadans de Bòsnia i Hercegovina”, mentre que el seu rival, Čović, de la Unió Democràtica Croata (HDZ), qui ha obtingut major representació en els cantons bosniocroats, reclamava que únicament els bosniocroats d’Hercegovina, regió amb majoria d’aquesta comunitat i més conservadora, poguessin escollir als candidats croats a la Cambra dels Pobles, una de les dues cambres del Parlament de la Federació, sense la qual no es pot formar govern. Els últims anys, Čović ha demanat la creació d’una entitat bosniocroata, a l’estil de la serbobosnia i la bosniana, amenaçant amb bloquejar la formació del govern al desertar del Parlament si no es modifica la llei electoral. Diumenge al vespre va declarar que “els resultats electorals poden causar una crisi sense precedents a Bòsnia i Hercegovina”. El cap de la Missió d’Observadors de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, Mavroudis Voridis, ha apuntat que les “deficiències del sistema de Dayton haurien d’haver estat afrontades fa molt de temps”.

Els resultats a les entitats, coneguts dies més tard de les eleccions, no contradiuen la tònica de la presidència de l’Estat: SDA es confirma força majoritària relativa al Parlament de la Federació, i Željka Cvijanović, de l’SNSD, guanya la Presidència la Republika Srpska. No hi ha grans canvis, “els resultats són molt semblants a les eleccions de fa quatre anys, però ara el poder de SNSD és molt més homogeni”, assenyala Alfredo Sasso, historiador de l’Osservatorio Balcani e Caucaso, tot i que no es pot saber exactament en què es traduirà. “Més inestable el país no pot ser”, conclou.

Els carrers de Banja Luka, la segona ciutat més important del país i capital administrativa de la Republika Srpska, parlen d’una polarització post iugoslava cada vegada més tangible. Nombrosos panells amb els candidats dels partits principals saturen encara avui els carrers amb conceptes com “poble” i “pàtria” i mirades a l’horitzó, hermètiques, calculades. “No hi ha un sol número i xifra, un sol eslògan que reivindiqui o condemni l’acció del Govern. Tot és retòrica etnonacionalista”, assenyala Alfredo Sasso. Però números n’hi ha de sobra.

Fonts de la Unió per la Tornada sostenible i la Integració (UZOPI) consultades per la Directa apunten que han emigrat 169.101 persones des de 2013, amb l’any 2017 com a punt més àlgid, en una tendència en augment. La falta d’oportunitats d’una economia sectoritzada, on el sou mitjà ronda els 550 marcs (300 euros) i el 25,1% d’atur, segons estadístiques del Banc Mundial, fan créixer les cues davant de les ambaixades europees a Sarajevo i Banja Luka, especialment de països com Eslovènia i Eslovàquia. Les estadístiques oficials incrementen l’atur entre els joves fins al 38,8%.

La falta d’oportunitats d’una economia sectoritzada, on el sou mitjà ronda els 550 marcs (300 euros) i el 25,1% d’atur, segons estadístiques del Banc Mundial, fan créixer les cues davant de les ambaixades europees a Sarajevo i Banja Luka

Izudin Dedić (nom fictici), de 33 anys, natural de Groce, al cantó de Zenica-Doboj (Federació), cobra al voltant de 1.300 marcs al mes (700 euros) per treballar amb el camió a la mina. Diu, sense dubtar, que és “un privilegiat, podria guanyar molt més a Sarajevo, potser 1.200 euros. Però per treballar en un poble, 700 euros és molt i, a més, no pague lloguer perquè visc amb els meus pares”, explica. “Ara bé, em paguen molt perquè d’aquí deu anys potser no puc ni caminar”, puntualitza Izudin, de baixa des de fa mes i mig després d’una caiguda de dos metres del camió quan es va trencar l’escala.

Enisa, que no vol desvetllar el seu cognom, té 26 anys i no ha treballat mai: “tinc poques opcions al poble. O me’n vaig a Sarajevo, on les noies poden treballar de cambreres o a les cases d’apostes, però on hauria de pagar un pis i són cars, o em caso i tinc fills”, explica en un cafè de Banovići. “Jo vull anar-me’n a Alemanya”, comenta Muamer Imamović, soldador de 29 anys. “Puc fer qualsevol cosa i allí es paga més, molt més. Aquí amb 300 euros pots sobreviure però cada dia és igual a l’anterior”, afegeix.

Juntament amb la precarietat i l’estancament econòmic, la corrupció del sistema públic -valorada en un 38% sobre 100, segons l’índex que elabora anualment l’organització Transparència Internacional-, és una de les causes principals del descontentament polític actual. “Per a tot pagues”, explica Novica, universitari de 23 anys, a un bar de Banja Luka. “Si vols anar al futbol i no pots perquè treballes, li dónes 30 marcs al metge i et dóna la baixa. Ara bé, si demà et mossega un gos i necessites una vacuna, també has de pagar perquè te la posin”, puntualitza.

Juntament amb la precarietat i l’estancament econòmic, la corrupció del sistema públic -valorada en un 38% sobre 100, segons l’índex que elabora Transparència Internacional-, és una de les causes principals del descontentament polític actual

Izudin coincideix: “a mi no em poden fer fora de la feina, perquè és una empresa nacional i, a més, el meu pare va morir el 94 a la guerra i això es valora. Però vaig haver de pagar 5.000 marcs (2.500 euros) per entrar a treballar. Vaig estar un temps fent cases amb el meu cosí i quan vaig estalviar em vaig plantar davant d’un capo de l’empresa i li vaig dir: quant?. Ma mare no volia que hi anés, deia que era perillós. Però aquí estem deu anys més tard”, apunta en el menjador de la mina, mentre espera el seu torn per comprar a l’economat dels treballadors.

Si es tracta de corrupció, les xarxes clientelars són una de les raons perquè res canviï a Bòsnia i Hercegovina. Segons Alfredo Sasso, “un de cada dos ciutadans té relacions amb un membre d’un partit polític”. Durant la campanya electoral d’unes eleccions on s’escull entre 58 partits polítics, 36 coalicions i 34 candidats independents, els partits han recorregut a favors, al suborn i a exàmens mèdics gratuïts a canvi de vots. Segons va informar Transparència Internacional el passat dijous, la campanya electoral ha estat la més fraudulenta des de l’any 1995. Ivana Koraljić, membre de l’organització, ha declarat que “les irregularitats, que en el passat s’intentaven ocultar, han estat aquesta vegada totalment transparents”.

Una dona vota en un col·legi electoral al barri de Borik a Banja Luka, a la Republika Srpska / Carles Palacio

 

Els rumors de frau també s’han fet un lloc a la jornada electoral. “El nombre d’electors és el mateix que d’habitants. No hi ha nens a Bòsnia?”, apunta Sasso. Segons el diari Nezavisne Novine, de Banja Luka, entre els casos més notables, s’han detectat vots de gent que viu fora del país i el cas de votació d’una dona que va morir fa onze anys. Així i tot, “hi ha experts que assenyalen també un problema de desorganització amb dades de migració” i llistes desactualitzades que permeten les irregularitats, a banda del frau premeditat, explicava Sasso en un article a Osservatorio Balcani e Caucaso.

Però si quelcom ha creat crispació han estat les amenaces. “A la mina si no votes el partit que vol el cap, tens problemes, no et donen permisos o et posen els pitjor horaris de treball”, apunta Izudin Dedic. A Republika Srpska, la por incrementa després que Milorad Dodik amenacés amb aconseguir acomiadaments si no es votava al SNSD. “Hi ha molta paranoia, molta por al control del Govern”, apunta un jove a la cua d’un col·legi electoral del barri de Borik de Banja Luka. Perquè a la Republika Srpska la situació és tensa. Especialment, des de fa set mesos.


L’assassinat que ha fet perillar el poder del SNSD

La plaça Krajine de Banja Luka s’ha convertit en la plaça de David Dragičević des de fa set mesos. Potser ja per sempre. És freqüent escoltar els crits “Prada za Davida” (Justícia per a David!) entre els ciutadans que es congreguen diàriament a l’ofrena floral al mig de la plaça. David, un universitari de 21 anys, va ser trobat mort al riu Vrbas de la ciutat el 26 de març, després d’una setmana desaparegut. Les autoritats van sostenir que David, després de drogar-se i intentar robar en un domicili, havia caigut al riu, morint ofegat. Però el seu pare, Davor Dragičević, no es va creure la versió oficial.

Les mobilitzacions en protesta per la mort de David Dragičević tallen una de les entrades a Banja Luka / Carles Palacio

Avui fa set mesos que el moviment que demana a les autoritats que investiguin la mort de David, així com altres morts en circumstàncies estranyes, aconsegueix mobilitzar la ciutat. Divendres passat, últim dia de campanya electoral, al voltant de 15.000 persones de totes les parts del país, 40.000 segons dades oficials, omplien els carrers de Banja Luka per a David Dragičević. Tot i que “podrien ser més, però les autoritats han bloquejat fronteres i les entrades a la ciutat”, assenyala Diana, membre del grup Prada Za Davida.

Tres talls de carretera als afores de la ciutat, capitanejats pel pare, Davor, amb una poma al puny en alt, símbol de la protesta, feien retrocedir als antiavalots de la policia de l’entitat serbobòsnia el divendres al vespre. El crit era unànime i, enfront dels ostentosos cartells electorals, es feia una promesa al Govern: “Anirem fins al final”. A Sarajevo i Belgrad, paral·lelament, tenien lloc dues manifestacions més contra les morts sospitoses, normalment, accidents de trànsit, com la de Dženan Memić, l’any 2016, a la capital bosniana.

Avui fa set mesos que el moviment que demana a les autoritats que investiguin la mort de David, així com altres morts en circumstàncies estranyes, aconsegueix mobilitzar la ciutat

Les circumstàncies de la mort de David no han estat aclarides. Una comissió d’investigació va determinar el passat mes de maig que va ser assassinat, però el Govern no ha reconegut les conclusions. Dragan, assistent a la manifestació, sosté que “el van matar les mateixes autoritats perquè va descobrir relacions entre els dealers del país i els polítics”. Diana no entra en detalls: “únicament volem que investiguin i trobin els responsables. Ja n’hi ha prou, volem un Estat de dret”, sentencia. La protesta però, molt més enllà del dolor de la família Dragičević, s’ha convertit en un crit contra la corrupció estructural, el clientelisme i l’autoritarisme, erigint-se com la mobilització més important des de les protestes de l’any 2014. I ho fa en el moment més crític políticament des de l’any 1995.


La Republika Srpska de Dodik, un polvorí dins de Bòsnia?

Al voltant de 100.000 morts i 1,8 milions de desplaçats en tres anys i mig són els resultats més coneguts de la Guerra de Bòsnia (1992-1995), després de la declaració d’independència de l’ex-Iugoslàvia. Els Acords de Dayton, “una obra mestra de la diplomàcia”, apuntava l’historiador Francesc Veiga a La fàbrica de las fronteras, Guerras de secesión yugoslavas (2011), van determinar la divisió del país en les dues entitats i el Districte de Brčko (participat per aquestes dues), com a forma de acontentar bosniacs, serbis i croats que habiten la república, i un complex sistema polític de rotació on les tres comunitats estan representades i les tres decideixen per consens.

Però 23 anys més tard, Dayton queda llunyà i els discursos nacionalistes que advoquen per una secessió de la Republika Srpska s’han fet forts de la mà de Milorad Dodik, president d’aquesta entitat els últims dotze anys i ara President estatal, amb un 59% dels vots. “El meu projecte serà la Republika Srpska per sobre de tot”, va dir Dodik en roda de premsa diumenge a la nit, en al·lusió directa a les aspiracions de centralització del president musulmà, després de conèixer els resultats a la presidència col·lectiva del país, amb una voluntat de boicot de les decisions de la cambra.

Dodik i Cvijanović en un cartell al centre de Banja Luka / Carles Palacio

 

Dodik va arribar al poder el 1997, oposant-se al partit de Radovan Karadžić (SDS), condemnat l’any 2012 per crims de guerra per la massacre de Srebrenica en 1995 pel Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia. Disposat a reconèixer els crims del bàndol serbi, “Dodik era el noi bo de la Republika Srpska i es va guanyar molts suports internacionals. Però va ser arribar al poder i oblidar-se del discurs moderat”, assenyala Sasso.

Actualment, “Dodik controla clarament la televisió pública de RS i controla tres mitjans online i en paper. En un territori d’un milió d’habitant, això és el 90% del mercat de la informació. La propaganda és vergonyosa, el tractament de l’oposició cada vegada que arribaven a acords era ‘d’enemics de la pàtria’. Tot molt violent”, explica Sasso.

El 9 de gener, tenia lloc la desfilada del dia de la Republika Srpska, que comptava amb la presència d’un gran desplegament paramilitar, com l’organització ultranacionalista Srbska čast, així com el vicealcalde de Viena, l’ultradretà Johann Gudenus

El passat 9 de gener, tenia lloc la desfilada del dia de la Republika Srpska a Banja Luka, que comptava amb la presència d’un gran desplegament paramilitar, com l’organització ultranacionalista Srbska čast (Honor serbi), així com amb l’assistència del vicealcalde de Viena, l’ultradretà Johann Gudenus del Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ), mentre que l’any anterior a la celebració assistien eurodiputats del Front Nacional francès (FN). En aquesta línia, “recentment la Lliga Nord i l’entorn de Salvini, que té relacions amb Dodik, ha parlat en termes islamòfobs de Bòsnia al Parlament Europeu, quelcom que no s’ha d’infravalorar”, apunta Sasso.

No és d’estranyar llavors que Dodik es reunís el passat 29 de juliol amb Steve Bannon, exassessor de Donald Trump, a qui considera un aliat, disposat a integrar-se en el fenomen d’extremadreta The Movement. Però de totes les relacions exteriors de Milorad Dodik la que més nerviosisme desperta és la suposada entesa amb el president de Rússia, Vladimir Putin, amb qui el serbobosni s’ha reunit nou vegades des de l’any 2011. Una església ortodoxa a mig construir al barri de Nova Varoš de Banja Luka, emfatitza els rumors d’un interès de Rússia en la Republika Srpska. “Sóc dels que pensen que cal ser prudent” -determina Sasso- “alguna cosa hi ha, doncs existeixen inversions d’hidrocarburs de Rússia, per exemple, i hi ha elements preocupants com les relacions del partit de Dodik amb paramilitars russos d’entorns MC, com Night Wolves. Però no sembla haver-hi un projecte comú entre Dodik i Putin per a la Republika Srpska”, afegeix.

Amb el nou mapa polític, caldrà veure si l’al·lusió a la independència de la Republika Srpska, en aquest clima etnonacionalista de suports polièdrics, es materialitza en una política real que afecti la regió, o queda en simple retòrica. “Jo crec que va de farol, però així es perpetua al poder, aconseguint impunitat jurídica i política, i enrederint l’entrada a la Unió Europea. La UE té els seus defectes però més protocols contra la corrupció sí que té, com va passar amb Croàcia quan es va integrar, que el primer ministre, Ivo Sanader, va acabar a la presó”, apunta Alfredo Sasso.

Sigui com sigui, Dodik ha guanyat la presidència de Bòsnia i Hercegovina, amb la projecció internacional que comporta, i Cvijanović, també del SNSD, la presidència de Republika Srpska, el principal taulell decisiu de la integritat territorial d’aquest país balcànic, en altres temps, la més iugoslava de les repúbliques.