“Durant el 2023, completar els processos relacionats amb l’inici del projecte del Consorci Recreatiu i Turístic de Salou i Vila-seca, prèvia aprovació definitiva del Pla Director Urbanístic, durant el primer semestre del 2023, i mantenir la disponibilitat dels terrenys per part de la societat, com a pas previ a l’evolució del projecte”. Aquestes són les paraules exactes sobre el projecte Hard Rock que consten en el document de l’acord entre el govern de la Generalitat de Catalunya i el Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar per aprovar el projecte de llei de pressupostos.
El president Pere Aragonès (ERC) i el cap de l’oposició Salvador Illa (PSC) van segellar l’1 de febrer un pacte que dona per feta l’aprovació del Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Recreatiu Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou, corresponent als terrenys on es construiria el complex turístic i de joc ara conegut com a Hard Rock. Tanmateix, el desbloqueig d’aquest tràmit, imprescindible pel desenvolupament del macroprojecte, no està en mans de l’executiu català, sinó de la Comissió Territorial d’Urbanisme (CTU) del Camp de Tarragona, que té previstes tres cites abans de vèncer el termini marcat pels dos partits: els dies 22 de març, 10 de maig i 21 de juny.
Joan Pons participa en la comissió com a representant del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya i considera que és “inacceptable que políticament se’ns pressioni”. Especialitzat en gestió de conflictes ambientals, defensa i aplicació del dret ambiental, Pons critica l’acord de pressupostos perquè “et diuen que hauràs de validar el que el govern vol fer quan no és competència seva, sinó de la comissió, que està formada per gent amb criteris tècnics que hem de decidir si el que es proposa és correcte o no”.
Balança desequilibrada
El funcionament intern i la composició dels òrgans urbanístics de l’administració catalana està regulada pel decret 68/2014, de 20 de maig, on es determina que hi estiguin representades la Generalitat, els ens locals amb competències urbanístiques i persones de prestigi professional o acadèmic reconegut en la matèria d’urbanisme, d’habitatge i de medi ambient, a proposta dels col·legis professionals. No obstant això, en aquestes comissions, l’equilibri entre el nombre de càrrecs polítics i electes respecte dels experts és totalment desigual.
Joan Pons, membre de la comissió, troba “inacceptable que et diguin que has de validar el que el govern vol fer, quan no és competència seva”
La CTU del Camp de Tarragona, que ha de decidir sobre l’execució del Hard Rock, està presidida pel director general d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura del Departament de Territori, Agustí Serra i Monté. En total, la integren 39 persones, de les quals només deu són especialistes sense vincle orgànic amb les administracions interessades. Entre les altres 29 hi ha divuit càrrecs polítics de la Generalitat nomenats pel govern d’ERC o per executius anteriors, vuit alcaldes o càrrecs electes d’ens locals, membres de candidatures republicanes, de Junts i del PSC; un càrrec de la Diputació de Tarragona –governada per un pacte ERC-Junts– i un representant de l’Estat i una persona que fa funcions de secretaria, ambdós amb veu, però sense vot.
L’experiència de Joan Pons com a membre de la comissió constata que els expedients subjectes a estudi es posen a disposició de les seves integrants “amb poc marge abans de celebrar-se la sessió, però sempre s’inclou un informe de proposta de resolució que el fan els responsables del Servei Territorial d’Urbanisme”, el cap del qual, Francesc Santacana, també té dret a vot. El servei és qui s’encarrega d’analitzar i resoldre els informes sobre els projectes que elaboren les administracions públiques afectades, però és la comissió qui té el poder de ratificar el que proposen o de tombar-ho. No obstant això, els expedients es porten a la comissió quan tots els informes són favorables, sense que es facin públics els possibles dossiers negatius que s’hagin modificat durant el procés. Això també ajuda a garantir que no es produeixin habitualment votacions a mà alçada, perquè la majoria de càrrecs polítics i electes donen suport a la proposta de l’administració i les possibles discrepàncies provenen dels membres independents de la comissió.
Tercer intent
Aquesta serà la tercera vegada en vuit anys que s’intenta tirar endavant el PDU del Centre Recreatiu Turístic de Vila-seca i Salou. En la primera ocasió va superar l’aprovació inicial el juliol de 2015, però posteriorment, el govern de la Generalitat el va tirar enrere. La mateixa Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona va aprovar inicialment per segona vegada el PDU el 30 de juny de 2016, però després de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans – Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC) la va recórrer mitjançant un procediment contenciós-administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
El pla director per al centre de joc ja s’ha sotmès a aprovació dos cops: l’any 2016 la Generalitat es va fer enrere, i el 2020 el TSJC el va declarar nul
Gràcies a aquest litigi, la secció tercera de la sala contenciosa administrativa del TSJC va declarar la “nul·litat de ple dret” del PDU el setembre de 2020 i va ordenar-ne la modificació pel fet d’incloure-hi una zona no urbanitzable d’alt risc per la proximitat al complex petroquímic de Tarragona. Des d’aleshores, l’Institut Català del Sòl (Incasòl) –ens públic de la Generalitat adscrit al Departament de Territori– ha maniobrat per canviar el PDU i completar l’operació on intervé com a intermediari de la compravenda. El 14 de febrer de 2022 van obtenir l’aprovació inicial de la modificació del pla urbanístic per poder executar el macroprojecte, i ara es resta a l’espera de resoldre les al·legacions, revisar els informes, fer les corresponents modificacions i portar-ho a la Comissió Territorial d’Urbanisme per aconseguir l’aprovació final.
Finalment, el PDU hauria de ser validat per la Comissió de Territori de Catalunya, un tràmit purament formal, per poder entrar definitivament en fase d’execució. Si fos el cas, les entitats opositores al projecte encara tindrien l’opció d’un nou contenciós al TSJC, però només la seva acceptació i l’establiment de mesures cautelars paralitzarien l’inici de les obres. L’ambientòleg Joan Pons veu difícil que la Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona aturi l’aprovació definitiva i no precisament per criteris tècnics: “Té un component polític que vicia tot el debat”, conclou.
