Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L'apunyalament d'un adolescent refugiat yazidita reobre el debat sobre els crims d'odi a Alemanya

Un home de 29 anys va assassinar un jove refugiat el passat dimecres a Celle, una localitat al nord-est de Hanover. L'arrestat és Daniel S., un alemany, auxiliar d'infermeria, amb antecedents penals per possessió de drogues i era seguidor de pàgines conspiranoiques ultradretanes

Kjo i la seva família van exiliar-se a Alemanya procedents del Kurdistan iraquià, després de sobreviure a la massacre de Sinjar perpetrada per Estat Islàmic el 2014 / Arxiu

Un adolescent de 15 anys va ser apunyalat el vespre d’aquest dimecres 8 d’abril a la població alemanya de Celle, al nord-est de Hanover. El jove estava dempeus amb la seva bicicleta a la parada de bus de l’estació de trens quan va ser atacat per un home de 29 anys. El noi va resultar ferit greu en l’atac i va morir hores després a l’hospital. Diversos testimonis que van presenciar el crim van retenir l’agressor fins que va arribar la policia, que el va detenir.

La víctima és Arkan Hussein Kjo, un refugiat yazidita iraquià. Kjo i la seva família van exiliar-se a Alemanya procedents del Kurdistan iraquià, després de sobreviure a la massacre de Sinjar perpetrada per Estat Islàmic el 2014. L’arrestat és Daniel S., un alemany, auxiliar d’infermeria, amb antecedents penals per possessió de drogues.

La investigació “no ha proporcionat en cap cas proves d’un acte xenòfob o motivat políticament”, va afirmar la policia en un comunicat

La policia va afirmar que el jove de 15 anys va ser apunyalat de forma sobtada, bruscament, aparentment sense cap motiu. La investigació “no ha proporcionat en cap cas proves d’un acte xenòfob o motivat políticament”, va afirmar la policia en un comunicat. Amb aquestes premisses, Kjo podria tractar-se d’una víctima accidental: Kjo estaria al lloc equivocat en el moment equivocat. Tanmateix, existeixen molts dubtes que l’assassinat de Kjo fos només un accident i que també estigués motivat per ideologia i odi.


Seguidor de la ideologia QAnon 

Segons el setmanari Die Zeit, que va investigar tres comptes a les xarxes socials de Daniel S., el presumpte assassí demostra “una proximitat a les teories de la conspiració de caràcter ultradretà”. La policia va confirmar que el titular dels comptes era el sospitós. “Entre els amics en línia de Daniel S. s’hi troben diversos neonazis i ultradretans”, sosté la investigació periodística. “També tenia coneguts kurds i turcs”.

A Facebook, Daniel S. segueix pàgines vinculades a teories conspiranoiques que difonen contingut QAnon. Aquest ideari, molt estès entre els seguidors del president dels Estats Units, sosté, com a idea principal, que Donald Trump lluita contra l’estat profund americà i les xarxes globals de pedofília, que tramen un complot contra el president. A aquest ideari –vinculat també a teories antisemites, que circula per internet des de 2017–, també s’hi referien tant l’assassí de Hanau com l’assassí de Halle.

Daniel S. també seguia pàgines web que reclamen les fronteres alemanyes de 1937 –les fronteres imperials del Reich– i altres pàgines que, amb mems i acudits, propaguen antisemitisme, mites antijueus i consignes contra persones refugiades i musulmanes.


La psiquiatrització de l’extrema dreta

L’home de 29 anys semblava “confós” quan va ser arrestat i “podria patir una malaltia mental”, van afirmar la policia de Celle i la fiscalia. La psiquiatrització d’aquest tipus de crims, com un crim motivat per una patologia de l’autor i no pel racisme o els discursos de l’odi que entren, per les xarxes socials, al mòbil i ordinadors dels autors, és un fet banal i perillós que, en paraules del sociòleg francès Michel Wieviorka, “consisteix a presentar la realitat sota un angle fal·laç, parcial, orientat en un determinat sentit”, buidat d’ideologia i estereotips. Psiquiatritzar aquests actes és més fàcil que explicar-los políticament.

L’any 2011 va quedar al descobert l’autoria dels coneguts com a “assassinats del kebab” –una etiqueta que estigmatitzava tota la comunitat turca d’Alemanya– que, fins aleshores, la premsa havia atribuït a màfies turques i que havien estat comesos per l’escamot neonazi NSU. Es tractava de l’assassinat de deu persones amb l’agreujant de motivació racial entre els anys 2000 i 2007. Excepte una dona policia, la resta de les víctimes eren migrants que treballaven en petits comerços, mortes amb un tret al cap a plena llum. Vuit tenien ascendència turca, i una, grega. Des de l’aleshores, la fiscalia i la policia té l’ordre del legislatiu de no excloure la motivació racista dels assassinats.

I com a fer per la història, l’assassinat de Kjo quedarà lligat a una altra efemèride, els actes de commemoració de la qual van quedar suspesos pel coronavirus: el 75è aniversari de la massacre de Celle, una matança comesa el 8 d’abril de 1945, durant les darreres setmanes de la Segona Guerra Mundial, de presoners soviètics que va tenir lloc a Celle. Aquell dia, més de 3.000 interns del camp de concentració del camp auxiliar de Salzgitter-Drütte, que estaven sent traslladats en tren al camp d’extermini de Bergen-Belsen, van ser assassinats en un bombardeig aeri dels Estats Units i els atacs posteriors de la Gestapo, les SS i oficials del partit nazi, així com d’alguns civils.