Mentre la política de tolerància zero propugnada pel fiscal general dels Estats Units, Jeff Sessions, separava famílies a la frontera sud i feia saltar totes les alarmes, una dona a Nova York s’atrinxerava en una església. Debora Barrios viu des del passat 4 de juny en un temple del barri Upper East Side de Manhattan per evitar ser separada dels seus dos fills, el Kener, de deu anys, i la Berenice, de dos.
Barrios va néixer a Guatemala i va arribar als Estats Units l’any 2005. Des de llavors, viu i treballa a Nova York, on compagina dues feines i fa de voluntària. No té cap antecedent criminal, però un dia de 2011, quan conduïa el seu cotxe, un agent de trànsit la va aturar. Li va posar una multa per una infracció que segons ella no va cometre i quan el policia va introduir les seves dades al sistema, li va anunciar que tenia una ordre de deportació pendent.
Aquesta falta li va costar a Barrios caure en el radar d’immigració. Fins llavors no havia estat una persona prioritària per a ser deportada i acudia regularment a les seves cites amb l’Agència d’Immigració i Control d’Aduanes (ICE, en les seves sigles en anglès). El passat 18 de maig, un jutge va decidir que havia d’abandonar el país.
Jeff Sessions va presentar l’ordre de processar criminalment qualsevol persona que travessés la frontera sense documents
“No vull ser una altra mare que ha de separar-se dels seus fills”, assegura Barrios contenint el plor. Les seves dues criatures són ciutadanes estatunidenques. “Ara entenc el que senten les mares a la frontera quan són separades dels seus fills”, afirma. I prossegueix: “Però és important que se sàpiga que aquestes tragèdies també passen a Nova York i a altres ciutats del país”.
Casos com el seu se succeeixen des que Trump va arribar a la Casa Blanca i va començar a signar una sèrie d’ordres executives que obren la veda a la persecució de qualsevol persona indocumentada. Un canvi respecte a l’administració Obama, que sobretot expulsava persones amb antecedents penals. Això no vol dir que ja llavors es donessin casos de separació familiar.
Canvi de paradigma
Però l’administració Trump ha anat més enllà. El mes d’abril, el fiscal general Jeff Sessions va presentar la seva política de tolerància zero i, amb ella, l’ordre de processar criminalment qualsevol persona que travessés la frontera sense documents, fins i tot en els casos de sol·licitants d’asil polític. Anteriorment, les persones que demanaven asil seguien un procés administratiu.
L’entrada de persones migrades en cerca d’asil als Estats Units ha anat en augment els darrers anys a causa de la violència i la pobresa als països de l’Amèrica Central. L’asil és un dret reconegut per la Convenció dels Refugiats de les Nacions Unides.
L’objectiu de l’administració de Donald Trump és desanimar les persones de migrar als Estats Units
Amb la nova política, i com que les menors no poden ser processades criminalment, l’administració de Trump va optar per separar els infants de les seves famílies malgrat no tenir cap estratègia per a la reunificació, la qual cosa ha generat una gran confusió. Des del maig, més de 2.300 menors han estat separades de les seves famílies enmig de la indignació de l’opinió pública, el partit demòcrata i bona part del partit republicà.
Aquestes menors es troben sota la tutela del Departament de Salut i Serveis a les Persones mitjançant l’Oficina de Refugiats i Reassentament, que s’ha encarregat de distribuir-los en centres de detenció de menors, ja en funcionament per acollir menors no acompanyades.
Marxa enrere parcial
La difusió d’imatges de canalla en gàbies, la filtració d’àudios d’infants entre plors, i les visites de periodistes i senadors demòcrates, van disparar la pressió sobre l’administració de Trump, fins i tot des de les files del mateix partit. En resposta, el president va signar una ordre executiva per aturar la separació de famílies, però no la criminalització de les sol·licitants d’asil.
“Seguirem tenint fronteres dures però no separarem famílies”, va dir Trump mentre signava l’ordre. L’objectiu de la seva administració és desanimar les persones de migrar als Estats Units.
D’aquesta manera, ara les famílies seran processades per un delicte criminal i empresonades juntes sense que es determini un temps màxim. I aquí rau un dels problemes de l’ordre executiva de Trump: contradiu el que es coneix com l’acord Flores, una resolució de l’any 1997 d’una jutgessa federal de Califòrnia que no permet que les menors estiguin en detenció més de vint dies, encara que estiguin acompanyades de les seves famílies.
Moltes famílies encara no saben on són els seus infants. Altres han estat deportades i les seves filles encara són als Estats Units
“Els pares seguiran sent processats i tancats en un centre de detenció i els nens no poden estar en presons”, assegura Nia Rucker, advocada i directora regional de l’organització American Civil Liberties Association (ACLU) a Nou Mèxic. És una de les persones que ha estat assessorant des de la frontera a mares i pares separats de les seves criatures.
Estratègia política
Maru Mora és una migrada sense papers, activista de les organitzacions Northwest Detention Center Resistance i Mijente a Washington, i s’enfronta a un cas de deportació en tràmit. Ella creu que no n’hi ha prou amb reclamar la reunificació familiar: “L’objectiu ha de ser posar fi a la criminalització d’aquelles qui entren i d’aquelles qui ja som aquí; hem d’exigir l’abolició de l’ICE”.
Mentre la frontera estava desbordada per la nova normativa de Sessions, el Congrés va posposar la decisió sobre una llei d’immigració que podria atorgar la ciutadania a les dreamers –joves que van ser portades de petites per les seves famílies– després que Trump els retirés la protecció temporal que Obama els havia garantit. A canvi d’aquesta concessió, Trump obtindria els 25 bilions de dòlars que necessita per a la construcció d’un mur fronterer i més pressupost per a la policia d’immigració.
Mora creu que un dels objectius de la separació de famílies era pressionar el Congrés per fer passar la seva proposta però “no s’esperaven la reacció de la gent […]. Al final van sentir molta pressió pública i van optar per fer aquesta ordre executiva, que avança el que ja volien fer al Congrés”. I continua: “Ho utilitzen com una arma d’intercanvi per aconseguir els seus propòsits,
i està clar que un d’aquests és augmentar els centres de detenció i el sistema de presons”.
“No hi ha cap procediment oficial establert, es depèn d’organitzacions i persones individuals”, explica l’activista Mora
Moltes famílies encara no saben on són els seus infants. Altres han estat deportades i les seves filles encara són als Estats Units. Mora està ajudant diverses mares tancades en un centre de detenció de Califòrnia a reconnectar amb les seves criatures.
Per la seva banda, l’advocada Rucker explica que està en contacte amb dos pares que volien ser deportats però que no volien marxar sense els seus fills i no sabien com trobar-los. “Un d’aquests pares es queixava que els estan fent tortura psicològica”, explica. “No hi ha cap procediment oficial establert, es depèn d’organitzacions i persones individuals que intenten compartir informació per localitzar les persones en diferents centres de detenció”, explica Mora.
Persecució de les que alcen la veu
Els atacs a la comunitat migrada han crescut des que Trump és president. El pare Juan Carlos Ruiz és membre de New Sanctuary Coalition, una organització sense ànim de lucre que ajuda persones migrades, per exemple a omplir una sol·licitud d’asil polític. La seva organització està ajudant Debora Barrios en el seu procés. Segons Ruiz: “Estem veient un atac constant contra les persones que tracten de denunciar allò que passa”, i afegeix que la seva organització ha estat sota la vigilància constant del govern federal. El director de l’organització, Ravi Ragbir, té un procés de deportació en tràmit i el cofundador de l’organització, Jean Montrevil, va ser deportar a Haití a principis d’any.
Maru Mora també està sent perseguida. Precisament, Mora va demanar informació pública sobre les raons per les quals la volien deportar. Finalment, va descobrir que era pel seu activisme en contra de l’agència ICE i la seva lluita en favor de la gent llatina.
