Els Mossos d’Esquadra han detingut la matinada de dilluns a dimarts un individu com a presumpte responsable de tres homicidis de persones sense sostre a la ciutat de Barcelona. Tots els crims han tingut lloc a diferents indrets de l’Eixample durant els darrers deu dies i han estat perpetrats a base de cops al cap de les víctimes amb un objecte contundent. Els investigadors valoren la possible relació d’aquests casos amb una quarta mort violenta d’una altra persona sense llar apunyalada el passat 19 de març al mateix barri de la capital catalana.
Es tractaria de crims d’odi, és a dir, agressions amb resultat de mort en les quals el botxí selecciona les seves víctimes basant-se en un sentiment d’animadversió envers elles per pertànyer a una determinada minoria
Tots els homicidis s’han produït durant l’estat d’alarma i el període de confinament decretat pel govern espanyol per fer front a la pandèmia de la COVID-19. A hores d’ara, sembla evident que es tractaria de crims d’odi, és a dir, agressions amb resultat de mort en les quals el botxí selecciona les seves víctimes basant-se en un sentiment d’animadversió envers elles per pertànyer a una determinada minoria social, fent valer la seva superioritat per trepitjar els seus drets humans més elementals.
Més enllà d’omplir les pàgines de les seccions de successos dels mitjans de comunicació, aquests episodis recents responen a un fenomen social ampli que transcendeix una lectura circumscrita a la criminologia. L’aporofòbia es defineix com l’aversió o menyspreu a les persones sense mitjans i desemparades –especialment les sensesostre– i ha provocat desenes de morts els darrers trenta anys als Països Catalans i l’Estat espanyol.
Quatre de cada deu, víctimes de violència
Diverses entitats vetllen des de fa dècades pels drets de les persones sense llar. La Fundació Arrels ha acompanyat a més de 14.700 persones sense sostre des de l’any 1987, oferint orientació i serveis d’allotjament, alimentació i atenció social i sanitària. El passat 22 d’abril, després dels tres primers homicidis, van fer públic un comunicat on alertaven que el fet de no poder confinar-se durant l’estat d’alarma agreujava la situació d’aquest col·lectiu vulnerable: “La situació d’excepcionalitat que estem vivint pot donar peu a situacions de violència i a sensació d’inseguretat per part de les persones que viuen al carrer. És un moment idoni per a discursos xenòfobs i a aporòfobs”, assegura Beatriz Fernández, responsable de l’equip jurídic d’Arrels.
També criticaven que els cossos policials hagin procedit a sancionar algunes d’elles, a obligar-les a moure’s de lloc o hagin llençat les seves pertinences a les escombraries, tal com han pogut documentar durant la quarantena. En total, han recollit 27 casos de vulneracions de drets i cinc sancions interposades per la Guàrdia Urbana de Barcelona.
Segons el darrer cens de l’entitat, elaborat el juny de 2019 d’acord amb 347 entrevistes fetes a una part de les 1.200 persones que dormen als carrers de la ciutat de Barcelona, es va poder constatar que un 38% d’elles afirmaven haver estat víctimes de violència física i/o verbal, un 43% en el cas de les dones, el que suposa un augment total del 8% respecte a l’any anterior. Tanmateix, prenent com a referència les persones que fa més de cinc anys que viuen al ras, el percentatge puja fins al 60%.
Segons Hogar Sí, un 47% de les persones sensesostre han estat víctimes d’algun delicte d’odi, dada que contrasta amb el percentatge de casos que són denunciats, que és d’un 13%
Aquestes xifres queden corroborades per Hogar Sí, una altra entitat d’àmbit estatal creada l’any 1998 amb l’objectiu d’aconseguir que cap persona visqui al carrer. Les seves estadístiques revelen que un 47% de les persones sensesostre han estat víctimes d’algun delicte d’odi, dada que contrasta amb el percentatge de casos que finalment són denunciats davant dels cossos policials, que tan sols suposa un 13%.
La desconfiança en les autoritats públiques que regna entre el col·lectiu, així com la manca de mesures d’higiene i prevenció, explicaria per què moltes persones sense llar han rebutjat acudir als espais que diversos governs municipals han habilitat excepcionalment perquè s’allotgin durant l’estat d’alarma.
Almenys 26 assassinats aporofòbics en trenta anys
El desembre de 2005, les càmeres de vídeo d’un caixer automàtic del barri de Sarrià de Barcelona captaven les imatges de com dos joves agredien i humiliaven una dona sense llar que hi pernoctava. Els agressors acabarien llençant dissolvent sobre la dona, María del Rosario Endrinal Petite, cremant-la viva davant les càmeres. Els autors eren dos joves i un menor d’edat que van ser condemnats per assassinat a disset anys de presó.
El projecte d’investigació Crímenes de Odio recull altres 22 casos d’assassinats de persones sense sostre a l’Estat espanyol des de 1990
El projecte d’investigació Crímenes de Odio, que ha documentat vora un centenar de crims d’odi amb resultat de mort a l’Estat espanyol entre 1990 i 2020, recull 22 assassinats i homicidis de persones sense sostre a l’Estat espanyol. Amb els darrers quatre d’aquestes setmanes a Barcelona, la xifra arribaria fins als 26 casos coneguts, onze dels quals als Països Catalans. Fins ara, a banda del cas de María del Rosario Endrinal, a Catalunya només es tenia constància del crim de Samuel Yaw, qui també va ser cremat viu per un grup de joves l’any 2002.
Al País Valencià hi ha almenys cinc casos més registrats. El primer, l’atac d’un grup de neonazis a un home del qual no se n’ha pogut esbrinar el nom, que dormia en un cotxe al barri del Carme de la ciutat de València i que fou cremat viu el 27 de maig de 1993. Miguel García, un altre home sense llar que pernoctava en un parc del centre de la capital valenciana, seria cremat també l’any 2012. Un any més tard també a València, fou trobat mort a colps George Miluta, un home d’origen búlgar. A Sant Vicent del Raspeig (Alacant), l’any 1999, també apareixeria una persona sense llar calcinada que no es va poder identificar i a Callosa de Segura, Vasilev Planem va ser assassinat a colps per un grup de joves l’any 2002.
Tanmateix, per tractar-se d’un col·lectiu extremadament vulnerable i invisibilitzat, podrien haver-hi més casos que no estiguin inclosos en aquest recompte, ja sigui perquè no han transcendit a l’opinió pública o per la manca de proves que apuntin l’aporofòbia com a mòbil del crim.
