La investigació sobre la trama de suplantacions digitals continuarà oberta. Després que la part querellant presentés recurs contra l’arxivament provisional i que Fiscalia de Barcelona afegís que considerava “prematur” el tancament de la causa, la secció dècima de l’Audiència de Barcelona ha ordenat la continuació de la instrucció. És a dir, la jutge Silvia López Mejía haurà de practicar les diligències que consideri “pertinents i útils”, entre les quals, segons l’Audiència, “sense dubte”, ha d’haver-hi la declaració de la querellant, Lluna Berlanga. El de la portaveu de La Forja és només un dels casos d’una trama d’espionatge digital destapada per la Directa el 28 d’octubre, que s’ha anat eixamplant i per ara toca almenys catorze adreces electròniques i inclou més d’una seixantena de correus falsos d’organitzacions de l’esquerra independentista, moviments socials i sindicats llibertaris.
Mentre que, el passat mes de març, el jutjat d’instrucció número 9 de Barcelona va acordar el sobreseïment provisional de la causa sota l’argument que no hi havia suficients “indicis racionals de criminalitat”, la secció de l’Audiència conclou que podria haver-se comès un delicte de revelació de secrets. La resolució, signada pel magistrat José Antonio Lagares Morillo, exposa que els fets semblen apuntar a un intent per part del suplantador “de descobrir no ja tant la ideologia política de la querellant, que sembla ser de sobres coneguda per qui s’interessa per la informació reclamada, sinó dels plans o projectes que s’estan gestant per part dels militants de les organitzacions afins al seu ideari polític o social”.
La resolució exposa que els fets semblen apuntar a un intent per part del suplantador de descobrir “els plans o projectes que s’estan gestant per part dels militants de les organitzacions afins al seu ideari polític o social”
El suplantador de Lluna Berlanga va enviar un missatge al col·lectiu Blanc Bloc – Catalunya Resisteix el 29 de juliol de 2020, falsejant una adreça de correu electrònic personal. Mostrava interès per conèixer l’”aposta per l’11-S i de pas comentar-vos la nostra” i facilitava un número de telèfon per parlar per Telegram, “més segur per tothom”. En el remitent, efectivament, hi constava l’adreça personal de Berlanga de la Universitat Autònoma de Barcelona, però la portaveu mai va enviar-lo ni va autoritzar ningú a escriure en el seu nom, així com tampoc és la titular del número de telèfon. Així mateix, també es va suplantar l’adreça del mitjà digital Vilaweb per fer arribar un correu a Berlanga que sol·licitava informació relacionada amb el funcionament intern i estructura de l’organització juvenil de l’esquerra independentista.
Tot i celebrar que s’hagi ordenat la reobertura del cas, l’advocada d’Alerta Solidària, Eva Pous, considera que es tracta d’una resolució “molt tímida i poc garantista”. Pous reconeix que els neguiteja la poca concreció de la resolució, que dona llibertat absoluta a la jutge d’instrucció per dur a terme les diligències que consideri oportunes “sense marcar uns mínims”: “Ens podem trobar amb què citi la Lluna i quan hagi declarat, acabi arxivant de nou”. Per això, afegeix la lletrada, l’Audiència “hauria de ser més valenta i marcar més límits a la instructora per dissuadir-la de fer una cosa que ja ha fet un cop”. La querella es va presentar pels presumptes delictes d’usurpació d’estat civil, d’identitat digital i de revelació de secrets, i l’advocada exposava la necessitat de realitzar diverses diligències: identificar el titular de la línia telefònica, requerir a l’operadora Lycamobile les trucades realitzades i els missatges enviats des del juliol i fins ara, geolocalitzar el mòbil i intervenir les trucades, requerir a la companyia Telegram la còpia dels missatges de l’usuari o identificar les IP que es van connectar a Emkei.cz per suplantar Berlanga, entre altres. Però a més, sol·licitava que es requereixi a la Policia espanyola a qui correspon el DNI i quin és el de Marta Casas Fernández.
Tot i que la Divisió d’Afers Interns dels Mossos, a principis d’any, va concloure que el telèfon utilitzat per suplantar Lluna Berlanga es va contractar amb un DNI fals –un fet punible–, l’Audiència de Barcelona considera que la falsedat en document públic té “escàs recorregut”
Des del 28 d’octubre, la Directa va anar estrenyent l’origen de les suplantacions i, segons les investigacions, algunes connexions dels suplantadors es van realitzar amb dues adreces IP que s’utilitzen des de l’Àrea Central de Mitjans Tècnics i Suport Operatiu (ACMTSO), sota les ordres de la Comissaria General d’Informació, i des d’altres organismes ubicats a l’edifici Egara, la seu central de la policia catalana. En aquesta línia, i malgrat un comunicat inicial de Mossos d’Esquadra en què negaven explícitament “les acusacions de suplantació d’identitat digital publicades a la Directa”, la investigació de la Divisió d’Afers Interns (DAI) va confirmar que almenys un agent de la Comissaria General d’Informació estaria al darrere de la trama de suplantació d’identitats digital i el van apartar de les seves funcions amb un expedient disciplinari obert. Precisament, amb l’arxivament, Pous va denunciar “un gir de 180 graus” de la jutge “en el moment que els Mossos informen que l’autor dels fets objectes de la querella era un agent del cos”.
La resolució, que argumenta que el sobreseïment provisional no té cabuda, fa constar que “a priori, els fets de la querella semblen referir-se no a la suplantació de la identitat de la querellant en tots o la major part dels àmbits de la seva vida, sinó només a l’enviament d’un correu electrònic aparentment remès des de la seva adreça de correu electrònic de la UAB”. A més, tot i que la Divisió d’Afers Interns (DAI) dels Mossos d’Esquadra, a principis d’any, va concloure que el telèfon utilitzat per suplantar Lluna Berlanga es va contractar amb un DNI fals –un fet punible–, l’Audiència Provincial considera que la falsedat en document públic té “escàs recorregut” perquè “no afecta dades personals propis sinó de tercera persona la representació de la qual no ostenta”.
