Onze dies després del terratrèmol que ha afectat Turquia, Síria i el Kurdistan, els balanços parlen de més 40.000 persones mortes, però organismes internacionals com les Nacions Unides esperen que la xifra pugi fins a les 60.000 víctimes mortals. Es preveu que el balanç continuï augmentat els dies vinents.
Després del terratrèmol que ja es considera el pitjor de la història de Turquia des de 1939, s’ha fet visible la mala gestió de la crisi per part del govern turc, que ha admès la lentitud de la resposta donada a l’emergència. A més, alguns edificis dels 7.000 que s’han ensorrat no complien amb la normativa de materials de construcció. Amb l’objectiu de depurar responsabilitats, ja s’han detingut al voltant de cent persones relacionades amb empreses de construcció.
Activistes kurdes i turques han denunciat a través de les xarxes socials la hipocresia del govern turc que per mitjà de les ambaixades i consolats organitza donacions de roba i mantes
Activistes kurdes i turques han denunciat a través de les xarxes socials la hipocresia del govern turc que per mitjà de les ambaixades i consolats organitza donacions de roba i mantes. La sociòloga kurda Azize Aslan exposava que “tot el que necessita la gent és als magatzems de les empreses turques i no se’ls està demanant que ho enviïn a la gent”, referint-se a l’autoritat del govern turc. Val a dir que l’Estat turc, tot i la catàstrofe que s’està vivint, no ha aturat la seva campanya d’assassinats amb drons al nord i est de Síria, on el diumenge 12 de febrer va matar un civil a prop de Kobane.
Denúncies d’irregularitats al nord
A Bakur (el Kurdistan del Nord) han estat afectades les zones de Marash (Kahramanmarash, per a l’administració turca), Dilok (Gaziantep, per a l’administració turca), Semsûr (Adiyaman, per a l’administració turca), Riha (Urfa, per a l’administració turca) i Amed (Diyarbakir, per a l’administració turca). Marash i Semsûr són les més afectades i la meitat del municipi d’Elbistan, de 140.000 habitants, ha desaparegut sota les runes.
Una voluntària que s’ha desplaçat fins al municipi de Pazarcike, a Marash, relata: “En algunes de les ciutats kurdes, les tasques de rescat del govern, amb l’agència nacional d’emergències AFAD, no han arribat o han arribat molt tard. No han enviat la maquinària ni l’ajut necessari a temps. Hi ha una gran negligència, sobretot cap a les ciutats kurdes. Si haguessin operat a temps, s’haurien evitat moltes morts. Els és igual si les kurdes morim o vivim”. Segons la seva anàlisi, “el govern sap que tot el món està mirant, per això fan el mínim perquè surti en els mitjans i atribuir-se mèrit”. Segons la mateixa testimoni, a les zones afectades s’han desplaçat voluntàries des de diferents indrets que s’autogestionen per proporcionar ajuda a les persones afectades. També diu que no s’han proporcionat tendes de campanya suficients per a tothom i que s’han establert grans carpes on fins a 200 persones passen la nit. Una altra regió damnificada és la de Hatay, a Turquia, amb les ciutats principals d’Iskenderun i Atakya. És una zona de parla àrab de majoria alauita que sempre ha estat marginalitzada pel govern. Allà hi viuen també milers de refugiades que van fugir de la guerra de Síria que pateixen la discriminació constant, una situació que empitjora en contextos de crisi com l’actual.
Amb tot això, el mateix president Erdoğan va anunciar dimarts passat que es prendrien mesures legals contra qui difongués notícies falses. Més de 56 periodistes i persones que volien documentar la situació per penjar informació a les xarxes socials van ser retingudes per les autoritats turques per “difamació”, i catorze d’elles van ser finalment detingudes.
Dificultats logístiques a Síria
Mentre a Turquia i Bakur els problemes tenen a veure amb les negligències del govern de l’AKP-MHP, a Rojava i Síria, on han mort més de 5.000 persones, els problemes són altres: les limitacions dels passos fronterers a través de Turquia, les dificultats que posen les forces d’ocupació recolzades per l’estat turc i, d’altra banda, les restriccions del govern sirià d’Al-Assad. El principal problema és que les regions afectades són controlades per actors diferents i, en molts casos, no s’ha disposat de la maquinària adequada per aixecar la runa.
L’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria, territori de la qual ha estat menys damnificat que altres llocs de Síria, va enviar desenes de camions carregats amb combustible i ajuda humanitària cap a les zones d’Afrin i Idlib, controlades per faccions mercenàries que compten amb el suport de l’estat turc, però aquests camions tenen el pas bloquejat des de fa dies. Segons la mateixa Administració Autònoma, aquest fet es deu a pressions per part de l’estat turc sobre les autoritats locals. A més, segons informacions del Rojava Information Center, les donacions de productes destinats a l’ajuda humanitària per les zones del Nord-oest de Síria són confiscades per l’Exèrcit Nacional Sirià (ENS).
A Afrin, al nord i est de Síria, regió originalment kurda, que els últims anys ha viscut un canvi demogràfic a causa de les polítiques d’ocupació de l’estat turc i els grups mercenaris als quals dona suport, la zona més afectada és Jindires. Aquesta ciutat ha quedat destruïda en un 90%. Tot Afrin, en la seva situació d’ocupació i gestionat per l’autoanomenat Govern Interí de Síria, depèn de l’abastiment de Turquia. Divendres al vespre hi va arribar un comboi d’ajuda humanitària procedent del Kurdistan iraquià.
A Tel Rifaat es troben els camps de refugiades de Shehba, a on es calcula que han arribat al voltant de 3.000 famílies més (als camps hi vivien fins ara unes 30.000 persones) que fugien de zones més afectades pel terratrèmol, segons fonts locals
Al nord-oest de Síria, tant la ciutat d’Alep com les zones del voltant han estat afectades. Tel Rifaat és una zona controlada per les Forces Democràtiques de Síria (FDS) i, per tant, part de l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria, tot i estar físicament entre una zona controlada pel règim al sud i una zona ocupada i controlada per Turquia i les faccions de l’Exèrcit Nacional Sirià (ENA) al nord. A Tel Rifaat es troben els camps de refugiades de Shehba, a on es calcula que han arribat al voltant de 3.000 famílies més (als camps hi vivien fins ara unes 30.000 persones) que fugien de zones més afectades pel terratrèmol, segons fonts locals. Tot i haver passat només 24 hores del devastador terratrèmol, la zona va tornar a ser bombardejada per l’Estat turc dimarts 7 de febrer amb foc d’artilleria.
A Idlib, la catàstrofe es veu agreujada per la falta d’ajuda humanitària. Es tracta d’una província controlada majoritàriament per la facció opositora HTS i amb un tipus de govern que s’autoanomena Govern de Salvament Nacional de Síria. Abans del terratrèmol, la situació humanitària ja era difícil a la zona per les conseqüències de la guerra: les infraestructures ja estaven greument afectades i hi mancava equipament mèdic i medicines.
Segons el periodista sirià establert a Idlib, Bashar al-Faris, “no disposem de la maquinària adequada per rescatar la gent de sota la runa i cap país ha respost a la urgència d’Idlib. Han estat grups i associacions de la societat civil les que han treballat incansablement des que es va produir el terratrèmol per ajudar a la població afectada, però no tenen prou capacitat per cobrir les necessitats si no s’obrin per complet els passos fronterers a Turquia i hi pot circular l’ajuda”. Fins al 9 de febrer, la província d’Idlib no va rebre el primer comboi d’ajuda humanitària. Aquest va tenir dificultats per creuar des de Turquia el pas fronterer de Bab al-Hawa, a l’oest de Síria. Per aquest pas, s’han fet creuar els cossos de les víctimes sirianes mortes a territori turc, al voltant de 1.200 en els primers cinc dies de la catàstrofe.
Al-Faris denuncia també que la majoria de les supervivents estan vivint en tendes improvisades que han construït amb carpes sota les branques de les oliveres. Durant la nit aquests dies s’està arribant als quatre graus sota zero. Segons el periodista, el règim de Bashar al-Assad està aprofitant la catàstrofe per al seu benefici. Ara fa una setmana, arribava a través del Rojava Information Center la notícia que el règim havia aturat un comboi mèdic de l’ONG Mitja Lluna Kurda (Heyva Sor Kurd) a la frontera al sud-est de Manbij. Aquest comboi incloïa dues ambulàncies, metges i personal paramèdic, medicines, equip mèdic, combustible, i aliments per nadons. La condició del règim per deixar el material passar el comboi era que l’ONG kurda entregués tot el seu carregament a l’ONG Mitja Lluna Àrab. La Mitja Lluna Kurda, d’aquesta manera, no tindria manera de garantir que l’ajuda arribés a totes les poblacions amb necessitats, inclosa la població kurda que es troba a les zones controlades pel règim.
A la ciutat d’Alep, sota control del règim d’Al-Assad, tot i comptar amb més suport internacional, la situació també és greu. L’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria també ha enviat camions amb combustible i ajuda humanitària que hauran de rebre l’autorització del govern d’Al-Assad.
Els cossos de rescat Defensa Civil Siriana (coneguts com a “cascos blancs”) han dut a terme gran part de les tasques de rescat a les zones del nord i l’oest de Síria, tant les controlades pel règim sirià com les controlades per l’oposició. En una conferència feta el dia 10 a la tarda per l’organització humanitària es va declarar que en aquell moment les operacions de rescat eren poques i que s’està duent a terme recuperació de cossos sense vida, a més de protestar pel fet que les Nacions Unides estiguin prioritzant les zones de Síria controlades pel règim.
