Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Afrin, la cova dels lladres de Turquia

Dos anys després de la invasió d’aquest cantó de Rojava, les faccions islamistes sota el control de Turquia saquegen el territori i s’acarnissen amb la població civil que, malgrat tot, es resisteix a marxar. Bona part de la que ho ha hagut de fer viu en molt males condicions al camp de refugiades de Shehba, sota control militar del règim sirià de Bashar al-Assad

Un nen refugiat d'Afrin al camp de Serdema / Ferran Domènech

Un camió de transport de combustible va explotar a finals d’abril al mercat central de la ciutat d’Afrin (al cantó de Rojava, al punt nord-occidental de l’Estat sirià), i va causar una cinquantena llarga de morts. Mentre el govern turc d’Ankara culpava les forces kurdes de l’atac, aquestes van negar-ne qualsevol vinculació. D’altra banda, diversos partits i organitzacions de l’oposició siriana, alguns dels quals fidels a Turquia, van culpar les autoritats turques de l’explosió.

Es tracta d’un capítol més dins la inestabilitat que viu el cantó d’Afrin, a l’extrem nord-occidental de Síria, una regió de clima mediterrani on les oliveres, els rierols i les petites muntanyes donen forma i caràcter als seus habitants. No hi ha una sola persona d’Afrin que no estigui enamorada de la seva terra i en parli amb devoció. Afrin també és un dels tres cantons històrics de Rojava on el confederalisme democràtic –la ideologia segons la qual s’organitza el moviment kurd– s’havia desenvolupat amb més èxit.

Ankara ha dut a terme un canvi demogràfic establint població àrab i turcmana a la zona, ja siguin combatents islamistes a les ordres de Turquia o famílies desplaçades d’altres punts de Síria

Però des de 2018 es troba sota ocupació turca. Des de llavors, Ankara ha dut a terme un canvi demogràfic establint població àrab i turcmana a la zona, ja siguin combatents islamistes a les ordres de Turquia o famílies desplaçades d’altres punts de Síria. La mateixa enginyeria demogràfica s’estaria produint a Sere Kaniye i Tell Abyad, àrees ocupades L’octubre de 2019, segons denuncien diverses organitzacions de drets humans. Malgrat tot, centenars de persones es resisteixen a marxar d’aquests territoris, especialment les d’edat avançada, que s’enfronten a dures represàlies per part de les faccions proturques: des de violacions fins a segrestos a canvi de diners o desaparicions.


Arrasar els boscos i esborrar la història

Hasan Hasan regentava una acadèmia d’anglès a la ciutat d’Afrin, que es va veure obligat a abandonar a causa de la invasió. Actualment és membre de l’Associació de Drets Humans d’Afrin i es dedica amb cos i ànima a documentar les violacions de drets per part de l’Estat turc. Explica que Afrin era la zona més rica de Rojava, o fins i tot de Síria”. Per aquesta raó, l’ocupació no s’ha limitat a la repressió vers la població local i el robatori de propietats, sinó que ha pres altres formes, com l’espoli de recursos naturals. S’han tallat o arrencat almenys 200.000 oliveres i centenars de milers de pins, roures i altres varietats”, explica Hassan. Bona part de les oliveres haurien sigut venudes a altres regions com Idlib o Urfa, o transformades en llenya i carbó vegetal per fer front a l’elevat preu del petroli i el gasoil.

Aquest espoli també hauria afectat arbres centenaris en santuaris religiosos sufís, alevites i yazidites. Xudiret Betar, membre de la minoria yazidita, explica que les milícies proturques haurien saquejat dinou llocs sagrats yazidites. “Roben el que poden i destrueixen el que queda”. I afegeix que “aquests llocs sagrats tenen milers d’anys i un valor especial per a nosaltres. No només pretenen matar la gent, sinó també destruir la nostra història”. Aquests atacs han estat documentats per l’organització d’investigació oberta Bellingcat, entre els quals destaca el temple d’Ain Dara, un santuari hitita de més de 3.000 anys d’antiguitat, arrasat en un bombardeig turc durant l’operació.

Un tanc als afores de Tell Rifaat recorda els enfrontaments que van privar Estat Islàmic d’avançar fins a Afrin |Ferran Domènech

Segons Eisha Sido, membre de la Unió de Dones Yazidites d’Afrin, “les persones que romanen a Afrin han estat represaliades i fins i tot assassinades per haver enviat imatges dels saquejos a l’exterior. Aquest fet demostra el control exhaustiu de les telecomunicacions dins les zones ocupades per Turquia”.


Saqueig dels aqüífers

Una altra cara de l’ocupació d’Afrin és el saqueig hídric. Abans de l’inici del conflicte sirià, Turquia ja havia desviat el curs de diversos rius construint preses dins de Turquia. D’aquesta manera controlava i restringia els recursos hídrics al llarg de la frontera amb Síria. Per exemple, el riu Negre, al subdistricte del Rajo, un riu fronterer entre la província turca de Hatay i Afrin que, en ser desviat, privava els vilatans del dret de regar les seves terres. Els soldats turcs solien disparar contra els vilatans que s’acostaven al riu. “La pèrdua d’aigua comporta la pèrdua de l’agricultura, fet que empobreix la població local”, explica Hasan Hasan.

Des del 2018, aquesta política d’espoli hídric s’ha agreujat perillosament. Un exemple és l’excavació de pous al costat dels brolladors d’aigua. Segons Hasan, “l’objectiu principal no és beneficiar-se de les aigües, sinó privar la població local d’aquests recursos”.

Durant la invasió, l’estació que bomba i filtra aigua a tota la regió va ser atacada, fet que es va repetir durant l’operació Font de Pau del passat octubre a Sere Kaniye i que Turquia ha seguit duent a terme durant la pandèmia de la COVID-19.


Malgrat tot, no marxar

La població que roman a Afrin viu sota el clima de por generat per les faccions islamistes. Un d’ells és Ferhat, que utilitza un pseudònim per protegir la seva identitat. Explica que “als kurds ens és impossible assegurar-nos el nostre pa diari. Les nostres olives i el nostre oli no valen res i a sobre les forces d’ocupació es queden la meitat de la producció en concepte de zakat, l’impost promogut per la llei islàmica”. Ferhat afirma que no hi ha feina i afegeix “per obrir una botiga, com a kurd, has de tenir un soci entre els mercenaris que et protegeixi. En cas contrari, patiràs la seva extorsió”. Per aquesta raó, bona part de la població nativa viu dels ingressos que els seus familiars els envien des d’Europa.

“Per obrir una botiga, com a kurd, has de tenir un soci entre els mercenaris que et protegeixi. En cas contrari, patiràs la seva extorsió”, afirma Ferhat, veí d’Afrin

Les faccions islamistes a les ordres de Turquia que tenen el control polític i militar de la regió s’agrupen sota la bandera de l’autoproclamat Exèrcit Nacional Sirià, anteriorment conegut com a Exèrcit Lliure Sirià. A Afrin, principalment està format per turcmans, una minoria ètnica amb presència a la zona des de fa segles. Aquests s’agrupen dins la Brigada Sultan Murad i la Facció Sultan Mohammed Fatih, la darrera originalment creada per membres d’Al-Qaeda. Cada facció actua independentment, fet que utilitza Turquia per enfrontar-les entre si i evitar que es puguin rebel·lar contra el control d’Ankara. Això provoca que sovint hi hagi combats entre faccions pel domini de pobles o recursos naturals.

Mesquita a un poble de Shehba. Gran part dels edificis de la regió estan parcialment en runes degut als nou anys de guerra civil a Síria |Ferran Domènech

Les violacions de drets humans i crims de guerra comesos per aquestes faccions han estat àmpliament documentades, així com els seus vincles amb Estat Islàmic. Segons l’Observatori Sirià de Drets Humans, la darrera operació de la Brigada Sultan Murad hauria sigut el reclutament de prop de 150 adolescents d’entre setze i divuit anys residents a Afrin aprofitant la feble situació econòmica en la qual es troben. Aquests haurien sigut enviats al Líbia, on ja haurien mort en combat disset menors.


Shehba
, viure en una zona militar

Durant l’ofensiva turca sobre Afrin iniciada el gener de 2018 van morir 543 civils i fins a 137.000 persones van resultar desplaçades, segons les Nacions Unides. Aquesta xifra ascendiria a 200.000 segons l’Observatori Sirià dels Drets Humans. La majoria va fugir a Shehba, una petita franja dins la província d’Alep limítrofa amb Afrin. L’àrea es troba sota control militar del règim de Bashar al-Assad però, a la vegada, sota control polític i civil de l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria. Prop de 10.000 persones viuen en camps de refugiades a Shehba, mentre que més de 100.000 ho fan en cases –la majoria de les quals en molt mal estat– que es van veure forçades a ocupar o llogar després de la fugida.

Prop de 10.000 refugiades de Rojava viuen en camps a Shehba, mentre que més de 100.000 ho fan en cases –la majoria de les quals en molt mal estat– que es van veure forçades a ocupar o llogar

En l’àmbit militar, la situació és de calma relativa. Encara que no hi hagi cap operació en marxa, Turquia sovint bombardeja aquesta àrea amb morters o drons. Un dels episodis més mortífers va tenir lloc a principis de desembre, quan onze persones van ser assassinades a Tell Rifaat, nou de les quals nens que jugaven al carrer. Per la seva banda, les Forces d’Alliberament d’Afrin (ALF) duen a terme una guerra de contrainsurgència a través d’accions d’infiltració a les línies proturques.

Una mare mostra la gorra del seu fill assassinat per un dron turc juntament amb vuit nens més el passat desembre. Tots eren veïns del mateix carrer |Ferran Domènech

 

La realitat geogràfica de Shehba fa que l’arribada de material humanitari sigui particularment difícil, ja que les autoritats del règim sirià sovint en reclamen fins al 50% del valor. La Directa ha tingut accés a la llista de medicaments que necessita el principal centre mèdic de Shehba, gestionat per l’administració autònoma. Destaquen subministraments tan bàsics com la penicil·lina o el sèrum. Pel que fa a les ONG, el control estricte per part del govern sirià fa que els sigui pràcticament impossible treballar a Shehba sense estar sotmeses als abusos del règim.

Articles relacionats