Fa uns quants anys, una campanya reivindicava que “una altra economia ja existeix” com a superació del lema anterior, “una altra economia és possible”. Avui podem constatar que l’economia solidària és una realitat integrada per multitud d’iniciatives de producció, comercialització, consum, inversió i estalvi que funcionen partint de lògiques més respectuoses i equitatives amb les persones, el medi ambient i els territoris que no pas les empreses i institucions capitalistes.
En aquest trajecte no podem obviar la repercussió de la crisi de 2008-2014, que a l’Estat espanyol va suposar el rescat bancari amb diner públic i la destrucció d’uns tres milions de llocs de treball. Tot això va tornar a evidenciar les contradiccions d’un sistema sustentat en el creixement il·limitat i la depredació de recursos naturals. D’altra banda, però, també es va encetar un cicle de lluites i de generació d’alternatives. A favor de l’economia social i solidària (ESS) hi va jugar el fet que les cooperatives estaven resistint millor el sotrac en comparació amb les empreses mercantils, i que moltes persones i col·lectius veien amb bons ulls el seu potencial transformador.
El mercat social
L’estratègia prioritària per estendre l’economia solidària és la construcció de mercat social. És a dir, la creació d’una xarxa estable de relacions entre els diferents actors del sector de manera que cada cop es vagin cobrint més necessitats fora de l’economia dominant. Ara mateix, aquest mercat dista molt de satisfer la demanda global i no abasta tota la cadena productiva, però té espai per avançar en alguns àmbits estratègics i serveix per fer pedagogia dels seus valors.
Les xarxes d’economia solidària –REAS al País Valencià i les Illes Balears, i la XES a Catalunya– estan dinamitzant mercats socials i promovent eines per mesurar-ne els impactes (els balanços socials). Un altre factor que ha permès popularitzar l’ESS són les fires anuals (com la FESC, des de 2012) i l’elaboració de mapes d’entitats (Pam a Pam i, més recentment, Tornallom).
Més enllà de l’esfera productiva, aquestes xarxes també han posat èmfasi en la incorporació de les cures a les entitats. Partint de l’eix de les economies feministes, s’han creat comissions que treballen per revalorar-les i lluitar contra el masclisme i altres problemes relacionats amb les estructures patriarcals.
Sectors estratègics de creixement
Per començar, ens podem fixar en el mercat elèctric. Enfront d’un sistema basat en energies fòssils, infraestructures centralitzades i opacitat tarifària, sorgeixen alternatives que comencen a esquerdar l’oligopoli d’Endesa, Iberdrola i Gas Natural Fenosa. Parlem de Som Energia i Seneo, que fomenten un model d’energia renovable, descentralitzat i transparent. La via de Som Energia ha inspirat les telecomunicacions (Som Connexió) i la mobilitat sostenible (Som Mobilitat).
La via de Som Energia ha inspirat les telecomunicacions (Som Connexió) i la mobilitat sostenible (Som Mobilitat)
En segon lloc, el rescat bancari i la liquidació de les antigues caixes d’estalvis de fa una dècada, sumats al descrèdit que ja arrossegava la banca convencional, han contribuït al creixement sostingut del finançament ètic i solidari. Entitats com Fiare, Oikocredit i Coop57 formen part d’un circuit que també inclou les assegurances, amb el segell Ethsi.
L’ESS és fèrtil en molts més camps. En alimentació, el naixement de supermercats cooperatius planteja un canvi d’escala per a l’agroecologia. Han sorgit projectes d’habitatge, atenció a les persones, cultura i espectacles, mitjans de comunicació… També han nascut grups cooperatius, xarxes sectorials, laboratoris d’emprenedoria col·lectiva i, fins i tot, festivals d’ESS com l’Esperanzah.
Primera onada de polítiques públiques
A Catalunya, a partir del 2015 l’ecosistema d’economia solidària es complementa amb les primeres polítiques públiques d’ESS amb una visió una mica integral, fruit de l’aparició de candidatures municipalistes que inclouen mesures per fomentar-la. En aquest context sorgeix la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS) –de la qual formen part unes quaranta poblacions– i el primer pla estratègic de Barcelona (2016-2019).
Per la seva banda, la Generalitat catalana va impulsar la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, formada per catorze nodes repartits arreu del país amb la participació d’entitats diverses –associacions, fundacions, cooperatives, ajuntaments, empreses d’inserció, consorcis, consells comarcals, federacions i centres especials de treball. Tant els ateneus com les accions dels municipis són importants perquè el moviment arreli al territori.
Claus d’una nova economia
La situació d’emergència sanitària provocada pel coronavirus i l’aturada de l’activitat econòmica dels darrers mesos han accelerat el debat sobre la transició cap a un nou model econòmic. En aquesta direcció apunten el Pacte d’una economia per la vida (promogut per la Confederació de Cooperatives de Catalunya i la Fundació Roca Galès) i La vida al centre, un conjunt de propostes ecosocials impulsades pel GOB, Terra Ferida i el Moviment Feminista de Mallorca, entre altres entitats.
Fent balanç, la història recent de l’economia solidària ha generat molts aprenentatges i experiències que podrien formar part del nou programa. En aquest sentit, les mesures defensades per l’ESS es podrien combinar amb més accions impulsades des dels poders públics, com la intervenció de sectors essencials i la implantació d’una renda bàsica universal, per esmentar-ne dues de les més proposades últimament. En definitiva, i sintetitzant-ho en un altre lema, davant de la disjuntiva “capital versus vida”, l’ESS té arguments de pes per decantar la balança cap a la segona opció.
Canvi de model un cop superat el confinament
Amb una crisi sanitària, social i econòmica que ara comença, l’economia social i solidària als Països Catalans malda per esdevenir una peça central per fer la transició del capitalisme de lliure mercat actual cap a un model econòmic just i sostenible.
Fins ara, l’ESS ha fet diferents apostes per la democratització de les fases del cicle econòmic, però de manera poc estructurada. Tal i com explicaven Ivan Miró, cooperativista de La Ciutat Invisible i Jordi Garcia, cooperativista de L’apòstrof i membre de la XES, en un debat celebrat virtualment el passat 8 de maig, dins del moviment hi ha una aposta per fer un pas endavant i promoure una planificació econòmica per potenciar sectors estratègics com l’alimentació, l’energia o les finances. També s’assenyalava la necessitat d’organitzar-se per generar un canvi digital que permeti intercanviar o comercialitzar productes de l’economia solidària, o la planificació econòmica a cada territori per detectar les necessitats i potencialitats estratègiques dels sistemes cooperatius locals. Experiències com el Fons Cooperatiu per l’Emergència Social i Sanitària o la unió de les llibreries cooperatives per Sant Jordi aquest any ens marquen també una tendència: la de mancomunar estructures per estar més organitzades i plantejar una alternativa al sistema.
La capacitat de construir espais d’articulació amb altres agents per fer una proposta de model econòmic per al conjunt de la societat és un altre dels reptes principals de l’ESS. Es tractaria de generar espais de treball amb el sector públic, el cooperativisme, l’àmbit comunitari, el sindicalisme, el mutualisme o les petites empreses locals per tal de construir una economia plural transformadora, que vagi acompanyada d’un nou marc de regulació econòmica per desplaçar de la centralitat el mercat capitalista. En aquest sentit, diverses veus creuen que l’empenta del sector públic i la promoció d’espais estratègics públics, cooperatius i comunitaris són essencials per a la democratització econòmica i el salt endavant que l’ESS necessita per sortir de la seva bombolla i no dependre tant d’ajuts públics.
Entre altres reptes, l’economia solidària també ha de poder incorporar una perspectiva més diversa, obrint-se a la participació de persones migrants i racialitzades; ha de valorar l’àmbit reproductiu i posar la vida i les cures al centre, com defensen les economies feministes, i ha de poder acompanyar i donar suport a les xarxes comunitàries que ja resolen necessitats de la població sense entrar al mercat econòmic, com els col·lectius d’habitatge, grups feministes o xarxes antiracistes. El moment actual pot servir a l’ESS per desplegar tota la seva potencialitat.
