Milers d'estudiants no trepitgen l'escola des del 12 de març. El Govern de la Generalitat de Catalunya va ordenar el tancament dels centres com a mesura de contenció per evitar la propagació del coronavirus. Des d'aleshores, l'educació s'ha transformat en un seguit d'interaccions virtuals a les quals no tothom té el mateix accés
El Departament d’Educació va detectar que a Catalunya hi havia 55.000 famílies que presentaven dificultats per seguir una educació telemàtica, ja sigui per la manca d’un ordinador o bé de connexió a internet, entre altres raons. Segons la Direcció General d’Innovació, Recerca i Cultura Digital, s’han repartit 31.800 dispositius amb connectivitats. Ara bé, entitats com la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC) i professionals del sector argumenten que no s’ha pogut fer un seguiment d’aquests repartiments i que molts dispositius han arribat tard. Davant la impossibilitat de seguir les classes en línia, les veïnes s’han organitzat per facilitar material escolar, acompanyament i dispositius electrònics de manera ràpida.
La COVID ha agreujat la bretxa digital existent a la societat catalana. Però no es tracta només de l’accés a la tecnologia: la bretxa digital és un reflex de les desigualtats socioeconòmiques existents als Països Catalans. Una realitat que no es pot solucionar amb un repartiment.
