La manca d’ambició i compromís dels països rics a la COP27 ha tornat a condemnar el món –i en particular les comunitats del Sud Global– a un col·lapse ambiental, econòmic i humà. Tot i que s’han fet alguns anuncis rellevants sobre les compensacions, obrint la porta a finançar els danys i pèrdues dels impactes del canvi climàtic, no hi ha hagut cap avenç substancial en el compromís per reduir les emissions en el nord global, ni en l’acord d’un nou objectiu que proporcioni un finançament climàtic suficient per als països del Sud Global. I sense els recursos adequats els països d’Àfrica sudsahariana, per exemple, es veuran obligats a augmentar el seu deute en 1 bilió de dòlars durant la dècada vinent. Enguany, els vincles entre l’emergència climàtica i l’endeutament han tingut cert protagonisme a la COP27. I és que els països del Sud Global, que pateixen els pitjors impactes del canvi climàtic, no tenen més remei que endeutar-se per fer-hi front. La inversió en transició energètica i en infraestructures per adaptar-se al nou context ambiental també es finança amb més deute. Alhora, els països que més han contribuït a l’emergència climàtica no compleixen amb els compromisos de finançament als països del sud, i l’ajuda que ofereixen és majoritàriament en forma de préstecs.
La situació és encara més greu als països catalogats per l’ONU com a estats insulars en desenvolupament (SIDS per les seves sigles en anglès), un grup de 38 països dispersos pels oceans del Sud Global. Estats com les Maldives, Cap Verd o Belize que, més enllà de la imatge paradisíaca que ofereixen, es troben en un risc constant per les seves debilitats estructurals: mida petita i aïllament, poca diversitat de recursos, manca de diversificació econòmica i, sobretot, l’exposició a esdeveniments climàtics adversos. Aquests factors, juntament amb la crisi de la covid-19 o l’actual dinàmica inflacionària, estan a més generant una creixent tendència a problemes de deute públic.
El deute públic va créixer als estats insulars petits més d’un 17 % el 2020, enfront del 9 % de mitjana dels països del sud
El deute públic va créixer als SIDS més d’un 17 % el 2020, enfront del 9 % de mitjana dels països del Sud, perquè el xoc de la covid-19 es va finançar amb més deute. L’FMI va passar de prestar programes a tres SIDS a prestar-ne a vint entre 2020 i 2021. Com a resultat, vuit de cada deu SIDS es troben en una situació crítica de deute públic. Els alts nivells d’endeutament fan que molts governs adoptin polítiques d’austeritat per prioritzar pagar el seu deute, en molts casos, seguint les indicacions de l’FMI. És escandalós que països com Belize, Cap Verd, la República Dominicana, Jamaica i les Maldives destinin entre el 20 % i el 40 % dels seus ingressos públics a pagar als seus creditors externs.
La meitat del finançament climàtic per als SIDS el 2017-2018 va ser en forma de préstecs. Mentre que tots els SIDS junts només van rebre 1.500 milions de dòlars estatunidencs en finançament pel clima entre el 2016 i el 2020, durant el mateix període van pagar més de 26.600 milions de dòlars als seus creditors externs, prop de divuit vegades més. Caldrà veure si el nou objectiu global de finançament climàtic, que s’acordarà el 2024, s’ajustarà a les necessitats d’aquests petits països insulars.
El sistema financer internacional no ofereix opcions per resoldre problemes que genera el cercle viciós entre deute i emergència climàtica als SIDS, però la societat civil reclama una reforma de l’arquitectura financera internacional. Aquesta reforma hauria d’abordar la necessitat d’un nou mecanisme multilateral per a la resolució de crisis de deute, no dominat pels creditors. Però també la cancel·lació incondicional del deute per als països més vulnerables a l’emergència climàtica i altres estats que ho necessitin; finançament climàtic suficient, addicional i lliure de deute per a la mitigació, adaptació i finançament per fer front a pèrdues i danys; i un mecanisme automàtic per aturar els pagaments del deute davant dels impactes de fenòmens climàtics extrems. Però, sobretot, una resposta justa a les múltiples crisis dels SIDS hauria de començar amb el reconeixement del deute climàtic, ecològic, social i històric que els països occidentals tenen amb les comunitats del Sud Global i respondre als impactes del canvi climàtic amb reparacions a les regions més afectades.
