El Centre d’Educació Infantil i Primària (CEIP) Juan Manuel Montoya es troba al barri de Natzaret, situat a la perifèria de València. Aquesta escola, que antigament es va denominar “Promoció de Xiquets Gitanos”, i poc després “Centre d’Escolarització Gitana”, va nàixer el curs 1978-79, com a “escola-pont que tractava de donar una resposta escolar i preparar a l’alumnat, majoritàriament d’ètnia gitana, en la seua transició i integració al sistema escolar ordinari”, tal com es detalla en el document que recull el projecte educatiu del centre (PEC).
Des de l’any 1987, aquest centre d’ensenyament està classificat com a Centre d’acció educativa singular (CAES). Al llarg dels anys 80 i 90, es van construir nombrosos centres d’aquest tipus en barris en què el veïnat es troba en una situació de vulnerabilitat. En aquestes escoles, un alt percentatge de l’alumnat presenta problemes d’escolarització. La incorporació al sistema educatiu reglat es fa tard, es desconeixen les llengües oficials del País Valencià, hi ha una taxa d’absentisme molt elevada, així com una escassa integració al medi escolar.
Una de les queixes històriques en el CEIP Juan Manuel Montoya és la seua mateixa ubicació. Les instal·lacions d’aquest centre són les de l’antic col·legi públic Vicente Hervás, al barri de Natzaret. Es tracta d’una ubicació que des del claustre es titlla “d’arbitrària”, perquè la gran majoria de l’alumnat resideix a altres zones, com ara Paterna, Benimàmet, Benicalap, la Punta, el Cabanyal, Sagunt o Malilla, i per tant, han d’emprar el transport escolar per a anar a classe. A aquesta realitat, cal afegir que l’alumnat prové d’entorns molt vulnerables, on s’enfronta a “desnonaments; té familiars a centres penitenciaris, o fins i tot, conviuen amb el narcotràfic i la prostitució”, explica l’equip docent.
Vulneracions dels drets de l’alumnat
En aquest context de vulnerabilitat, es produeixen infinitat de presumptes irregularitats i vulneracions dels drets de l’alumnat, que han estat recollides pel professorat en un informe. El 23 de maig de 2019, l’escrit va ser lliurat per part de deu docents al Ministeri Territorial i de Funció Pública i a la Delegació del Govern espanyol a València, adreçant-se al cap d’inspecció de València, Antonio Daniel Martón Calvo; al director territorial d’Educació, Santiago Estañán –qui ha sigut substituït per Carmina Valiente aquest 2020–; i al màxim responsable de la Unitat de Resolució de Conflictes de la Generalitat Valenciana. També se li va lliurar una còpia a Joaquim Pardo Hernando, inspector del centre.
Denuncien la manca de transparència de l’equip directiu a l’hora d’accedir a documents de l’escola, com ara actes, expedients d’alumnes o comptes; així com a l’hora d’organitzar entrevistes amb els pares i mares de l’alumnat
Al llarg de les quatre fulles de l’informe, l’equip docent fa palés el seu malestar amb la gestió del centre per diverses raons. El primer motiu que especifiquen en l’informe és la manca d’autonomia a l’hora de comprar material didàctic, ja que per comprar cada material que necessiten han d’esperar que ho autoritze primer una comissió econòmica i després el Consell Escolar. També denuncien la manca de transparència de l’equip directiu a l’hora d’accedir a documents de l’escola, com ara actes, expedients d’alumnes o comptes; així com a l’hora d’organitzar entrevistes amb els pares i mares de l’alumnat. “La direcció rep les famílies i realitza entrevistes a porta tancada sense avisar a cap altre membre del claustre”, es llegeix en l’informe.
L’equip docent assegura que no existeix una coordinació entre serveis socials i el centre; una intervenció que consideren necessària, tenint en compte les situacions de vulnerabilitat que pateixen les alumnes. També manifesten que es produeixen “fets greus relacionats amb la modificació de documents oficials o de gran importància, com actes o permisos d’excursions”, entre altres; i l’expulsió d’alumnes sense comunicar a les tutores. El claustre posa d’exemple els fets que van ocórrer el 17 d’abril de 2019, quan algunes professores van detectar que havia sigut el monitor d’autobús qui havia signat els permisos per a fer una eixida amb les alumnes. Aleshores, “es va informar el cap d’estudis, qui va proferir: ‘Home, si anem mirant-ho tot…'”, es recull a l’informe. Una altra de les presumptes irregularitats destacades en relació amb la gestió del centre és “la manipulació en la informació que es remet a les famílies” en qüestions tan importants com les beques de menjador o les intervencions dels serveis socials.
El professorat també denuncia l’immobilisme de l’equip directiu front a les reiterades queixes sobre el comportament del monitor que acompanya l’alumnat en els trajectes al centre, de qui diuen que els ha proferit “agressions físiques i insults, o ha oblidat alumnes en la parada”. El claustre assegura que ha informat de les agressions, les faltes de respecte i la discriminació a la direcció del centre, però “no s’ha pres cap mesura”. La Directa s’ha posat en contacte amb la direcció del centre per via telefònica, però no ha rebut cap resposta.
A totes aquestes situacions se suma la denúncia del fet que l’equip directiu no compleix amb el seu horari lectiu. “No fan classe, no fan reforços ni fan vigilància al pati”, asseguren les mestres en l’informe, on també es posa de manifest la desconnexió de la direcció amb la resta de personal docent, amb qui manté un tracte que “no afavoreix la conciliació”, sinó que genera “tensió i mal ambient”. “Se sembra conscientment la por, però sense que es puga demostrar una amenaça explicita sobre el mestre o la mestra”, afegeixen.
Inspecció al·lega que són “valoracions personals”
En juliol de 2019, la Direcció Territorial d’Educació, Cultura i Esport dona una resposta escrita a les membres de l’equip docent que denunciaren totes les presumptes irregularitats. Qui signa la resposta és Antonio Daniel Martín Calvo, qui insisteix en el fet que moltes de les reclamacions fan referència a “valoracions personals de caràcter no valorable per part d’Inspecció Educativa”. Malgrat això, sí que afirma que el cap d’estudis del centre va incomplir algunes de les seues funcions docents, tal com ell mateix va reconèixer, pel que fa a les seues tasques com a mestre de suport en els grups de 4t i 5é de primària.
En relació amb les denúncies al monitor d’autobús, Inspecció Educativa assegura haver rebut només la queixa d’una família “per cridar a l’alumnat”, per la qual cosa insta a l’equip directiu a “reforçar els controls sobre la idoneïtat i l’actuació dels acompanyants en les rutes del transport escolar”.
Qui signa la resposta és el cap d’inspecció, Antonio Daniel Martín Calvo, qui insisteix en el fet que moltes de les reclamacions fan referència a “valoracions personals de caràcter no valorable”
La membre de l’equip docent Pau Reis, qui prefereix mantenir-se en l’anonimat per por a les represàlies, explica que, al llarg del curs 2019-20, “ha vingut un inspector, però pareix que per a la Generalitat siga una guerra entre dos bàndols, un problema entre equip directiu i claustre”. A més a més, abans de cada inspecció per avaluar les funcionàries, l’equip directiu ha fet “modificacions a desperfectes, ha esborrat alumnat de les llistes o ha complit amb el seu horari lectiu”, afegeix Reis, qui remarca que s’aparenta una realitat que no és la quotidiana.
Aquest mitjà ha contactat amb la Conselleria d’Educació, qui també afirma que les presumptes irregularitats “no estan fonamentades”. A més a més, matisen que “són suposats fets que un docent enfrontat a l’anterior equip directiu, i ara amb l’actual, ve reiterant des de fa tres anys sense cap base fonamental”, encara que l’informe està signat per deu mestres.
Amb tot aquest seguit de problemàtiques que s’arrosseguen, l’equip docent sentencia que “no treballa a gust, i no els deixen desenvolupar la seua feina al 100%”. Per això, exigeixen una bona “intervenció dels organismes i professionals pertinents per restablir el bon funcionament que mereix l’alumnat i el bon clima de treball que mereixen els docents”. Amb el curs 2020-21 començat, aquestes problemàtiques continuen sense resoldre’s, tot i que, segons expliquen les mestres, s’estan intentant millorar alguns aspectes.
Segregació en l’escola pública
El CEIP Juan Manuel Montoya és un exemple d’escola pública on l’alumnat pateix segregació per les seues condicions socioeconòmiques. Diversos estudis realitzats per la Universitat de València i altres entitats denuncien la concentració d’alumnat en situació de vulnerabilitat social en escoles dels afores de la ciutat.
Una investigació sobre l’alumnat i el sistema educatiu obligatori en la ciutat de València evidencia l’escassa oferta educativa pública i la desigualtat d’oportunitats per a l’alumnat en funció dels diferents districtes
Una investigació sobre l’alumnat i el sistema educatiu obligatori en la ciutat de València evidencia l’escassa oferta educativa pública i la desigualtat d’oportunitats per a l’alumnat en funció dels diferents districtes. A banda de la manca de transparència en els criteris que justifiquen les zones escolars, que inclús agreugen les desigualtats entre les alumnes, també s’han detectat possibles irregularitats en els processos d’admissió als centres en els últims deu anys i ineficiències en la normativa educativa vigent.
Tot aquest seguit d’irregularitats, que posen de manifest greus indicis de segregació escolar al sistema educatiu de la capital del Túria, són les conclusions a les quals ha arribat un equip d’investigadores de la Universitat de València i d’altres universitats de l’Estat espanyol en el projecte “Mapa Escolar de València”, elaborat a través d’un conveni amb l’Ajuntament de València. Per la seua part, la Conselleria d’Educació destaca que està lluitant contra la segregació escolar amb mesures com “el canvi del decret d’admissió escolar, per evitar que foren els centres qui escolliren els alumnes, i començaren a ser les famílies les que decidiren on volien que anaren els seus fills i filles”.
“L’escola esdevé un mitjà molt potent per reproduir desigualtats”, es remarca a l’informe de la Universitat de València, que subratlla que el context de desigualtat limita el rendiment escolar, incrementa l’abandonament i té efectes devastadors per a “la convivència, l’ascens social o la comprensió multicultural”.
