El passat divendres 30 d’agost, un grup de 155 persones migrants d’origen subsaharià van aconseguir travessar la frontera de Ceuta. A falta de vies legals, van fer-ho de manera irregular. Es tracta de la primera entrada massiva de persones a la ciutat africana sota control de l’Estat espanyol des de l’agost de l’any passat. Llavors el govern socialista de Madrid va treure la pols a un acord de devolució exprés amb el Marroc. Ara, el Ministeri d’Interior ha accelerat de manera excepcional els tràmits per demanar asil i, de fet, una setmana més tard ja s’havien rebutjat les primeres peticions en aquest sentit, mentre el retorn al regne veí amenaça tot el procés. Vuit persones que van quedar a la tanca ja van ser “retornades en calent”.
El perímetre fronterer de Ceuta consta de dues tanques de sis metres d’alçada reforçades amb concertines, unes ganivetes pensades per tallar la carn sense arribar a l’os. El ministre de l’interior, Fernando Grande-Marlaska, ha promès en nombroses ocasions la retirada d’aquest dispositiu, ara fixada pel 2020. Mentrestant, l’Estat espanyol ha pagat 30 milions al Marroc per a la construcció d’una tercera tanca recoberta d’aquestes ganivetes. Segon van publicar diversos mitjans de comunicació, sense que cap responsable de la Unió Europea ho negués, el regne alauita va rebre de fons europeus 140 milions d’euros pel reforçament militar del perímetre fronterer. El màxim representant del control de fronteres marroquí, Khalid Zerouali, reconeixia en una entrevista a la periodista Sònia Moreno que “el nord està prohibit per a ells”, en referència a les persones migrants d’origen subsaharià.
Totes les autoritats locals, la majoria de diaris i els cossos i forces de seguretat de l’Estat han titllat l’entrada de “violenta”, generant un clima d’hostilitat i rebuig cap a les persones migrades
Les batudes a Tetuan i Tànger, les capitals de regió més properes a Ceuta, s’han convertit en una ratera per a les persones migrants que diàriament són deportades al sud del país o a la frontera amb Algèria. Enmig d’aquesta situació, que 155 persones hagin aconseguit penetrar a Ceuta és una proesa. Ara bé, encara no tenen assegurat el seu bitllet cap a la península. Cap a les 7 del matí van aconseguir entrar a Ceuta per la zona de Benzú, la part més occidental del perímetre fronterer. Les autoritats marroquines van comunicar que el grup que es disposava a saltar era d’unes 500 persones, però que havien aconseguit detenir-ne a 90 i buscaven les restants. Per accedir a la ciutat el grup es va dividir en dos: un va saltar la doble tanca de sis metres amb concertines mentre que desenes de persones van optar per rebentar una caseta de la Guàrdia Civil situada entre el reixat marroquí i l’espanyol. Totes les autoritats locals, la majoria de diaris i els cossos i forces de seguretat de l’Estat han titllat l’entrada de “violenta”, generant un clima d’hostilitat i rebuig cap a les persones migrades. Les xifres oficials parlen de 27 ferits, dels quals 16 són del grup de migrants i 11 són agents de la benemèrita. Cap de gravetat tot i l’ús de gasos lacrimògens i la intensitat de l’entrada.
Les devolucions exprés agafen rodatge
Ja fa més d’un any, el juliol del 2018, que 602 persones van protagonitzar el salt més multitudinari de la història de la tanca de Ceuta. Després que diversos guàrdies civils resultessin ferits, la fiscalia va iniciar una causa encara en fase d’instrucció contra vuit suposats organitzadors del salt. La pressió popular i institucional va portar el Ministeri d’Interior espanyol a portar a la pràctica un acord de devolució de l’any 1992 amb el Marroc i expulsar, en el següent salt el mes d’agost, a més d’un centenar de persones. La investigadora de l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia, Ana Rosado, recorda que “l’any passat es van dur a terme aquestes pràctiques amb menys de 24 hores i no es va donar ni la possibilitat de sol·licitar asil”.
Però, com funciona la devolució exprés? L’acord de devolució permet a l’Estat espanyol sol·licitar el retorn de persones migrants no marroquines al Marroc. Després de l’entrada d’una persona, l’Estat té deu dies per demanar que el país veí accepti aquelles persones que hagin accedit irregularment al seu territori.
L’acord de devolució permet a l’Estat espanyol sol·licitar el retorn de persones migrants no marroquines al Marroc. Després de l’entrada d’una persona, l’Estat té deu dies per demanar que el país veí accepti aquelles persones que hagin accedit irregularment al seu territori
Perquè les persones es deslliurin de ser entregades al Marroc, un estat sovint assenyalat per no respectar els drets de les persones migrants, només hi ha dues possibilitats: que el regne de Mohamed VI no accepti la devolució, com va passar a Melilla fa tan sols uns mesos, o amb un procés de petició de protecció internacional en marxa. Des del Ministeri d’Interior hi ha un silenci absolut sobre si s’ha demanat o no aquesta devolució, però fonts policials i judicials afirmen que s’hauria donat l’ordre de retornar totes les persones que no demanin asil o que se’ls hi denegui. I el procés de demanda de la protecció internacional (dret d’asil) ha començat de manera excepcional i només sis dies més tard els serveis jurídics d’ofici que han atès els peticionaris ja alertaven que les primeres peticions havien estat totes rebutjades.
Des de la Delegació del Govern espanyol a Ceuta s’ha previst que totes les demandes de protecció internacional siguin en frontera. Això canvia els tempos d’espera, ja que en aquests casos la llei marca que en 72 hores s’ha de decidir si s’accepta la demanda d’asil o es denegar. El procediment habitual per Estrangeria pot trigar a iniciar-se mesos o inclús anys. En aquest cas s’ha hagut d’activar l’oficina d’asil a les instal·lacions de la Policia Nacional espanyola al Tarajal, infraestructura que ha estat inactiva des de la seva inauguració l’any 2015. Per part de l’APDHA, Rosado creu que és una manera d’equilibrar les dades amb l’oficina germana de Melilla. “Les persones subsaharianes ni tan sols s’hi poden acostar”, adverteix Rosado, “tant Marroc com Espanya es netegen la cara”.
En resum, s’accelera excepcionalment el procés de demanda d’asil i, encara que el Ministeri manté el silenci, diverses fonts apunten ordres de devolució en cas de resoldre aquestes primeres demandes negativament. Una observadora de l’agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) s’ha desplaçat a Ceuta per controlar el procés. Altres entitats amb presència a la ciutat autònoma també segueixen exhaustivament els moviments polítics al voltant d’aquestes 155 persones que van entrar a territori espanyol el passat divendres.
Les vuit persones que no podran demanar asil
Vuit joves que van participar en el salt de divendres passat es van quedar continguts a la tanca de concertines. El grup d’antidisturbis de la Guàrdia Civil va fer-los baixar i els va entregar a la policia marroquina. Aquesta pràctica, coneguda com a devolució en calent, està emparada per la legalitat espanyola, encara que el Tribunal d’Estrasburg hagi condemnat a l’Estat espanyol per dur-la a terme. Ana Rosado, recorda que “el tribunal europeu va deixar clar amb dues condemnes que no existeixen les fronteres mòbils” i per tant, una vegada en territori espanyol, “l’Estat ha de garantir l’assistència judicial”.
Des de l’associació Elín, que fa més de vint anys que defensa els drets de les persones migrants des de Ceuta, es considera “injustificable” la devolució d’aquestes vuit persones i recorden que “vulnera la Convenció de Ginebra perquè es pot estar expulsant persones en necessitat de protecció internacional”. Organitzacions d’àmbit estatal, com la Comissió Espanyola d’Ajuda als Refugiats (CEAR) o Amnistia Internacional han condemnat que s’hagi repetit aquesta pràctica policial. “Espanya té un problema estructural, no té una política d’acollida. Se segueixen vulnerant els drets de les persones migrants”, conclou Rosado
