Amb l’assessorament jurídic de l’advocat Eduard de Ribot, expert en dret urbanístic que ha col·laborat prèviament amb la federació SOS Costa Brava, l’antiga plataforma veïnal sol·licita formalment la declaració de nul·litat de ple dret del projecte d’urbanització del sector del Pla de Ponent de Gavà. També demanen la paralització de les obres, iniciades l’any 2014 al barri de Can Ribes, amb una primera promoció de 143 habitatges amb règim de protecció oficial (HPO) i represes fa dos anys amb una segona promoció de 136 pisos. “D’aquesta manera, fem un pas endavant per iniciar un procediment jurídic, tot i que haurem d’esperar legalment sis mesos a una hipotètica resposta per part de l’Ajuntament abans de començar qualsevol tràmit als jutjats”, explica Josi Cano, membre de l’associació Salvem el Calamot-Aturem el Pla de Ponent. L’experiència viscuda amb el rebuig consistorial a la proposta d’una consulta ciutadana sobre el pla urbanístic presentada per l’aleshores plataforma el mes de març de 2020, tot al·legant que no s’ajustava a la legalitat vigent, no fa preveure tampoc una resposta positiva en aquesta ocasió, segons Cano.
Per a l’associació, el projecte urbanístic vulnera el deure legal de preservar els terrenys amb valors naturals, forestals, de connectivitat natural i paisatgístics, al mateix temps que infringeix la prohibició d’urbanitzar boscos i espais forestals i el deure de classificar-los com a sòl no urbanitzable. Però sobretot, vulnera el deure de preservar els sòls amb valor de connectivitat natural, com és el cas del turó del Calamot i la riera dels Canyars. En aquest sentit, l’advocat Eduard de Ribot denuncia la vulneració de fins a setze preceptes normatius vigents en el moment de l’aprovació del projecte d’urbanització, com la Llei Forestal de Catalunya o la Llei d’Urbanisme vigent l’any 2006. Per al jurista, “el pla de Ponent tindrà un impacte ambiental i paisatgístic desproporcionat i considerem que és nul de ple dret perquè preveu urbanitzar un espai forestal no urbanitzable amb un gran valor natural com és el darrer connector biològic entre el massís del Garraf i el delta del Llobregat”.
Segons el biòleg Jaume Grau i la resta de membres de l’associació gavanenca, l’Ajuntament té les eines polítiques i legals per aturar el projecte, que també vulneraria els informes de Medi Ambient emesos que exigeixen la preservació del connector natural del Pla de Ponent
Segons el biòleg Jaume Grau i la resta de membres de l’associació gavanenca, l’Ajuntament té les eines polítiques i legals per aturar el projecte, que també vulneraria els informes de Medi Ambient emesos que exigeixen la preservació del connector natural del Pla de Ponent. A més, segons la petició de nul·litat presentada dilluns, també es vulnera la Directiva Europea Hàbitats 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals, de la flora i fauna silvestres “que obligava a preservar aquests terrenys, i de l’article 6.3 que exigia avaluar l’impacte sobre els espais ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus) i la Xarxa Natura 2000”. Els membres d’Aturem el Pla de Ponent també al·leguen, entre altres motius, la urbanització de terrenys afectats per risc d’inundació i en terrenys amb pendents superiors al 20%, que respectivament vulnerarien els articles 9.2 i 9.4 del decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol, vigents en el moment de l’aprovació del projecte.
En definitiva, per a Aturem el Pla de Ponent, “el procés d’urbanització comporta la creació de bell nou de quatre grans nous barris de Gavà, amb la implantació d’importants vials, l’afectació a una zona agrícola i forestal de gran valor ambiental que constitueix el darrer connector natural entre el Parc Agrari del Baix Llobregat i l’EIN Garraf i Serres del Litoral Central”. A més a més, creuen que el desenvolupament del projecte provocaria la creació d’”un continu urbà i una barrera urbana que compactarà l’únic espai lliure i sense edificar que queda entre els municipis de Gavà i Castelldefels”. Així mateix, l’associació al·lega que “afectarà la xarxa hídrica de tota l’àrea i els torrents i Rieres presents al sector –Torrent del Calamot i Riera de Canyars–, tot urbanitzant i edificant els seus marges”.
En conseqüència, les veïnes associades demanen a l’Ajuntament de Gavà replantejar l’actuació urbanística davant de l’excepcional valor del sòl agrícola i forestal afectat i les condicions de darrer connector natural que el turó de Caçagats i la riera dels Canyars atorguen per mantenir la funcionalitat entre el Garraf, el delta del Llobregat i el Parc agrícola, tot recordant el deure de preservar els sòls amb valors naturals i ambientals. En resum, denuncien que es tracta d’una actuació “desproporcionada” pels gravíssims efectes i impactes al medi natural que comportaria urbanitzar i edificar més de 75 hectàrees de sòl en un context d’emergència climàtica. En darrer lloc, consideren que el Pla Parcial i el Projecte d’Urbanització del Pla de Ponent també són nuls per “haver-se aprovat sense la prèvia disposició de recursos hídrics suficients per garantir i assegurar el subministrament d’aigua a la nova població prevista per aquest immens sector urbanitzable”. En aquest sentit, el pla urbanístic preveu 4.968 nous habitatges i la construcció de quatre nous barris de Gavà amb una població de 12.000 nous habitants. Cano considera que l’increment demogràfic al municipi els darrers deu anys és “pràcticament inexistent”, ja que el cens municipal l’any 2011 era de 46.250 habitants i el 2021, de 46.931.
Un pla necessari?
Tanmateix, i malgrat admetre “els dubtes que genera” el projecte Gavà Ponent (denominació oficial del pla), aquest és “més necessari que mai” per a l’exalcaldessa i actual ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, la socialista Raquel Sánchez. El 14 d’abril de 2021, durant la presentació pública del pla, Sánchez declarava davant dels mitjans de comunicació que “les expectatives i les oportunitats són més grans, més fortes i més necessàries que les pors” i que des del consistori fan realitat un pla que “beneficia la ciutat, les persones i l’entorn”.
Respecte a les reivindicacions veïnals, assegurava a la ciutadania que seran tan sensibles a les seves inquietuds com “sensible, rigorós i equilibrat” és el projecte urbanístic, que preveu la construcció de prop de 2.000 habitatges públics, el 40% del total planificat. Segons la ministra, és “un dels projectes més necessaris i rellevants per abordar les polítiques metropolitanes d’habitatge i les mancances existents, per aconseguir habitatge assequible tant de venda com de lloguer”. En aquest sentit, la nova alcaldessa, la també socialista Gemma Badia, anunciava el 27 de gener que “aviat” s’obrirà el termini de sol·licitud dels pisos de protecció oficial de la segona promoció de Can Ribes.
El veïnat ecologista de Gavà reconeix la necessitat d’habitatge social i proposa com a alternativa la rehabilitació d’habitatges buits per destinar-los a lloguer social
Per la seva banda, el veïnat ecologista de Gavà reconeix la necessitat d’habitatge social i proposa com a alternativa la rehabilitació d’habitatges buits per destinar-los a lloguer social. D’ençà que es van reprendre les obres de la segona promoció de Can Ribes, ha visibilitzat de manera constant la seva oposició al projecte amb la convocatòria de tres manifestacions, una acampada davant de les obres en marxa i, la darrera, una campanya d’apadrinament dels arbres de la zona forestal afectada pel pla, entre d’altres accions de protesta i conscienciació dels habitants de Gavà i Castelldefels.
“A més del suport monetari procedent de la campanya d’apadrinament, també hem obert un compte corrent per fer front a les despeses jurídiques, després de constituir-nos en associació, i tant en l’àmbit particular com col·lectiu, des d’entitats com el Grup Ecologista Quercus i Les Agulles-Ecologistes en Acció a la major part de l’oposició política municipal, la gent està responent molt bé a la nostra crida de suport econòmic”, comenta Cano sobre el moment actual en què es troba la reivindicació veïnal. “Hem contractat un dels millors advocats, que ha portat amb èxit la defensa jurídica a SOS Costa Brava, i això val molts diners”, es justifica. L’activista gavanenca aprofita per anunciar que després d’haver presentat la petició de nul·litat, tenen la intenció de demanar una reunió amb l’alcaldessa i d’intervenir a la propera sessió del ple municipal, on volen explicar als diferents grups polítics els motius al·legats a la instància per aturar i anul·lar el Pla de Ponent. Cano recorda que el pla està “projectat fa quatre dècades i aprovat fa quinze anys, quan encara no hi havia cap consciència ecològica ni existia cap legislació que tingués en compte el context actual d’emergència climàtica”.
