Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Les antimilitaristes hauran de pagar 2.404 euros de multa pel bloqueig dels tancs a Sagunt durant l'operació de l’OTAN en 2015

Les quatre membres del col·lectiu Antimilitaristes-moc de València que bloquejaren dos tancs militars durant l’operació Trident Jucture de l’OTAN al port de Sagunt en l’any 2015, hauran de pagar un total de 2.404 euros de multa. La denúncia, interposada per la Guàrdia Civil i contemplada en la llei mordassa, els acusa “d’intrusió en instal·lacions on es presten serveis bàsics per a la comunitat”

Un grup d'antimilitaristes s'encadenana als tanques de combat en el port de Sagunt / Eva Máñez

Ana Fornés és una de les membres del col·lectiu Antimilitaristes-moc (Moviment d’Objecció de Consciència) de València que, en octubre de 2015, va accedir al moll nord del port de Sagunt, municipi de la comarca del Camp de Morverdre, per bloquejar, junt amb altres tres membres, dos dels tancs que estaven estacionats allí amb motiu de l’operació Trident Juncture de l’OTAN, la maniobra militar més gran de l’última dècada. Tres anys després d’aquella acció, la Delegació de Govern espanyol ha reactivat la denúncia que va interposar la Guàrdia Civil a les antimilitaristes, les quals ja han rebut les notificacions on se’ls imposen multes que ascendeixen fins als 2.404 euros, 601 euros a cadascuna de les quatre.

Aquell mateix mes d’octubre, la Guàrdia Civil va interposar una denúncia a les quatre membres, acusant-les de “desordres públics” i “desobediència civil”, delictes agreujats amb l’última reforma del Codi Penal, i que podien suposar multes de fins a 12.000 euros per al grup i condemnes de fins a un any de presó; així com “d’intrusió en instal·lacions on es presten serveis bàsics per a la comunitat, causant interferència greu en el seu funcionament”, una falta contemplada en la llei mordassa. Tanmateix, el 29 de novembre de 2016, el Jutjat número 1 de Sagunt va decidir absoldre les antimilitaristes del delicte de “danys”, després de desestimar les primeres acusacions de “desordres públics” i de “desobediència”.

Aquesta sentència no ha impedit que la causa administrativa, és a dir, la denúncia contemplada en la llei mordassa i supeditada a la resolució de les acusacions penals, s’haja tornat a activar. “Si el jutjat ens haguera condemnat, les multes de 601 euros s’haurien retirat, en ser més greu la condemna penal a la qual ens enfrontaven, però com ens van absoldre, ara es reactiven”, explica Carlos Pérez, un dels membres del col·lectiu que va participar en l’acció. Per a ell, l’arribada de les notificacions ha sigut “com despertar-se d’un somni i tornar a la dura realitat de la llei mordassa”, ja que han passat més de tres anys des que feren l’acció. El seu company Antonio Merino es mostra molt més contundent, denunciant que només es tracta “d’un altre exemple de la burorepressió de la llei Mordassa, que només vol frenar les protestes ciutadanes”.

Per a Pérez, el recurs va molt més enllà, ja que és una forma de “no posar a l’abast de l’Estat espanyol els 2.404 euros de les multes i mostrar el nostre rebuig a la llei Mordassa”

El grup d’activistes que es va encadenar als tancs ha anunciat que recorrerà les multes per diverses raons. D’una banda, perquè “l’apropiació militar d’infraestructures bàsiques com els ports per dur a terme assajos de guerra i reforçar el domini militar dels països de l’OTAN no es pot considerar un servei bàsic a la comunitat”. D’altra banda, per a Pérez, el recurs va molt més enllà, ja que és una forma de “no posar a l’abast de l’Estat espanyol els 2.404 euros de les multes i mostrar el nostre rebuig a la llei mordassa”.

La resposta repressiva ha sigut una de les primeres aplicacions de la llei mordassa, a la qual s’han sumat les multes que, al llarg dels últims mesos, han rebut les feministes que van participar en les accions realitzades durant la vaga feminista del passat 8 de març al barri de Benimaclet, així com el grup d’ecologistes que també va fer una acció no violenta pel tancament de la central nuclear de Cofrents en l’any 2016.


“Vam encadenar-nos per rebutjar la cultura militar i de la seguretat”

Les quatre antimilitaristes van aprofitar l’obertura en una de les tàpies del recinte portuari de Sagunt, que va ser la porta d’entrada principal del material militar de l’operació Trident Juncture en 2015, per entrar-hi. Una vegada dins, es van encadenar amb tubs metàl·lics a les cadenes de dos tancs Leopard danesos que estaven preparats per partir cap a la base de Chinchilla, a Albacete.

Després de tres hores, la Guàrdia Civil va aconseguir tallar els tubs que els unien i van ser detingudes, junt amb altres dues membres d’Antimilitaristes-moc que havien estat presents durant el bloqueig, fins que van ser posades en llibertat amb els càrrecs mencionats. “Vam encadenar-nos per rebutjar la cultura militar i de la seguretat que existeix. Es van fer les segones maniobres militars més importants després de la Segona Guerra Mundial, perquè es permet el flux de material i personal d’aquests jocs de guerra, realitzats mentre les persones refugiades moren a la mar”, denuncia Fornés.

Moment de l’acció de les antimilitaristes el 2015 |Eva Máñez

L’operació Trident Juncture de l’OTAN es va dur a terme durant els mesos d’octubre i novembre de 2015, amb l’objectiu de realitzar entrenaments de guerra. De fet, el ministre de Defensa en aquell moment, Pedro Morenés, va presentar les maniobres militars com una demostració del lideratge de l’Estat espanyol dins de l’OTAN. Al port de Sagunt van arribar vaixells provinents de països com el Regne Unit, Alemanya, Dinamarca o Itàlia. A més a més, participaren 30.000 militars procedents de 30 Estats i que es desplegaren per diverses ciutats de la península Ibèrica.

S’espera que aquests tipus d’accions de desobediència civil motiven a altres persones a emprar també la desobediència no violenta, amb la finalitat “d’entorpir el funcionament de la maquinària de la guerra”

Des del col·lectiu Antimilitaristes-moc, s’espera que aquests tipus d’accions de desobediència civil motiven a altres persones a emprar també la desobediència no violenta, amb la finalitat “d’entorpir el funcionament de la maquinària de la guerra, bloquejant o negant-se a col·laborar, per exemple, amb el transport d’armament que, des dels ports espanyols, serà emprat per les forces armades saudites en la guerra de Iemen”. A més a més, perquè poden servir d’inspiració a moviments d’altres territoris que, com a Síria, “han resistit amb la no-violència a la brutalitat de les armes del seu propi exèrcit”, reivindiquen en un comunicat. En suma, defensen que aquestes accions són una manera de contribuir a “una cultura de país, basada en la cooperació, la justícia i la no violència, i no en la dissuasió i la força”.