Júlia Gil, professora de llengua castellana i francesa d’un institut públic a Santa Coloma de Gramenet, afirma que les aules d’acollida accelerada són un nou mètode que va contra la immersió lingüística i que suposen una mesura “clarament segregadora”. “Provocarà malestar al jovent nouvingut, que se sentirà apartat i rebutjat, mentre que a l’aula d’acollida tal com és ara gaudeixen d’un espai privilegiat”, afirma.
Les aules d’acollida, aprovades l’any 2009, sorgeixen com a resposta educativa davant les necessitats de l’alumnat nouvingut, de primària i secundària, procedent d’altres àmbits lingüístics i culturals. “Les aules d’acollida tenen molts punts forts”, afirma Tània Martínez, tutora de l’aula d’acollida de l’institut La Bastida de Santa Coloma de Gramenet. Entre aquests, destaca formar part, des del primer dia, del sistema d’escolarització ordinari, l’atenció inclusiva, la creació de vincles amb els companys, no necessàriament nouvinguts; el context real on practicar la llengua; i l’acceleració de l’aprenentatge per la necessitat real de comunicar-se.
I com es fa? L’alumnat nouvingut substitueix algunes hores la seva classe ordinària per l’aula d’acollida, un espai d’atenció personalitzada. Es tracta d’un recurs educatiu que tenen alguns centres de primària i secundària que facilita l’aprenentatge de la llengua vehicular d’ensenyament, el català, alhora que es vetlla per la seva integració a les aules ordinàries i, sobretot, per les seves dificultats emocionals i personals. “Es facilita l’acompanyament inicial de l’alumnat i la seva integració a l’aula, al centre, al sistema educatiu i, al capdavall, a la societat d’acollida”, explica Martínez.
A diferència del mètode anterior, l’alumnat no assisteix a les classes ordinàries fins que no finalitza aquesta etapa prèvia a l’aula d’acollida
“L’alumnat aprofita molt la seva estada a l’aula i la seva percepció és que aprenen, alhora que se sent molt acompanyat, acollit i genera un sentiment de pertinença que els ajuda. La integració al grup classe, a vegades, costa una mica més”, afegeix la docent, alhora que reconeix que no tot són “flors i violes”.
El principal problema és el temps: l’alumnat ha de realitzar processos d’aprenentatge i adaptació complexos molt ràpid, adquirir una nova llengua en molt poc temps, davant la complexitat de l’alumnat que arriba en una edat avançada i les considerables diferències entre els sistemes educatius de diferents països.
És el març del 2022 quan els resultats de les aules d’acollida es posen en dubte, entremig de l’agitació que la situació lingüística constitueix en l’actualitat política catalana. Davant el risc d’obligatorietat judicial mínima de l’ús del castellà en un 25% de l’ensenyament, s’acorda la proposta de modificació de la Llei de Política Lingüística del 1998. I ve de la mà de la supressió del punt que estableix el suport especial a l’alumnat nouvingut en l’ensenyament del català, és a dir, de les aules d’acollida.
Gil veu en el canvi de les aules d’acollida una voluntat de destinar menys recursos a l’educació. Fonts del Consorci de l’Educació de Barcelona rebaten aquesta acusació i diuen que amb la nova mesura s’hi dediquen més recursos. Fins ara, els centres que requerien una aula d’acollida podien sol·licitar-la i se’ls facilitava, en funció de les necessitats de l’alumnat i fins a arribar al màxim. Ara, en canvi, ja s’ofereixen totes de cop des de l’inici.
“L’argument que moltes aules d’acollida no funcionen és fals perquè no se’ls ha posat mai els recursos necessaris; jo he vist aules d’acollida amb fins a 53 alumnes i només una sola professora per gestionar-ho”, critica, per la seva part, Martínez.
És al març del 2022 quan els resultats de les aules d’acollida es posen en dubte
Les aules d’acollida accelerada, tot i tenir un objectiu similar que les seves predecessores, presenten diferències significatives en el mètode. Segons expliquen des del Consorci d’Educació de Barcelona, es tracta d’un “intensiu de la llengua, tractant l’acompanyament emocional simultàniament, per tal de capacitar el jovent i que, quan entri a l’aula ordinària, tingui la capacitat d’entendre, a més de tenir eines per comunicar-se i fer vincle amb les companyes”.
A diferència del mètode anterior, l’alumnat obté competències lingüístiques, socioculturals i un acompanyament psicopedagògic mitjançant una formació intensiva de cinc mesos, en un horari lectiu de 30 hores per setmana, el qual no s’alterna amb l’assistència a les classes ordinàries, sinó que l’alumnat s’hi incorpora definitivament un cop finalitzada aquesta etapa.
Davant la preocupació del professorat per aquest canvi en la manera de respondre a les necessitats educatives de persones migrades que acaben d’arribar a les escoles, el Consorci d’Educació de Barcelona replica que no se sentiran excloses, perquè les aules d’acollida accelerades el que fan és desplaçar l’alumnat de l’aula ordinària només de forma transitòria. Per tant, continuen formant part del sistema educatiu i del centre de secundària, on no deixen de veure escenaris reals i on també poden crear vincles amb altres companyes.
Un intent de resoldre mancances detectades en la incorporació educativa
L’aposta per les aules d’acollida accelerada s’explica per tal que l’alumnat de secundària pugui “transitar per l’etapa educativa amb més garanties d’èxit”, davant les mancances detectades en les seves predecessores: perquè no se centren intensivament en l’aprenentatge de la llengua, l’alumnat nouvingut té una baixa capacitat d’entendre i comunicar-se i, per tant, es genera una improductivitat en l’assistència a l’aula ordinària, una major dificultat en l’èxit educatiu i un alt abandonament escolar.
En aquest curs, el Departament ha posat en una prova pilot en vuit instituts de la ciutat de Barcelona, per tal de comprovar si fer un intensiu només de la llengua, abans d’incorporar-se definitivament a les classes ordinàries, redueix les altes taxes d’abandonament prematur d’aquestes joves en estudis postobligatoris, atorgant-los més eines i una major confiança per anticipat.
“La meva experiència em diu que en cinc mesos no en tindran prou”, afirma la professora Tània Martínez
Tània Martínez, tutora de l’aula d’acollida, al contrari que el Consorci, preveu menys èxit amb el canvi: tant pel que fa als aprenentatges com a la integració de l’alumnat. “La meva experiència em diu que en cinc mesos no en tindran prou”, afirma. D’altra banda, la professora menciona que l’èxit de les aules d’acollida es basa en la combinació de les sessions específiques de llengua amb altres d’immersió i, sobretot, en la participació en contextos comunicatius reals des del primer dia. Per contra, les aules d’acollida accelerades només proporcionen contextos artificials, els quals no generen els progressos suficients per si sols, valora. “L’aprenentatge d’una llengua només es mobilitza quan aquesta es necessita i es fa servir en contextos comunicatius reals”, conclou la docent, per qui el canvi “seria com fer un pas enrere”.
A més, explica que la gestió se centra en l’optimització de recursos, atemptant contra l’oferiment d’una atenció humanitzada, inclusiva i personalitzada. “Per a ells, el més interessant és buscar la forma de gastar-hi menys i rendibilitzar la inversió, encara que la qualitat del servei disminueix”, diu Martínez.
Les aules d’acollida, tant sobre paper com en la pràctica, disposen d’un ampli potencial que seria fàcilment assolible amb un increment dels recursos
“El fet que es faci una prova pilot amb les aules d’acollida accelerades em fa pensar que la idea de la inclusió ja s’està començant a deixar de banda, com si vuit anys després de la publicació del decret d’inclusió ja s’estigués valorant que no funciona; i realment el que passa és que caldria invertir-hi molt i molt més perquè pogués funcionar, però ara mateix no hi ha prou diners per a fer-ho, o bé sí que n’hi ha, però es prioritza invertir-los en altres àmbits i qüestions”, denuncia la docent.
No totes les veus són contràries a les aules d’acollida accelerada. Noemí Arnau és professora a una aula d’acollida a secundària i batxillerat. Considera que sí que “serveixen per a aquells nouvinguts que, per exemple, vulguin fer batxillerat i necessiten les eines lingüístiques per poder aconseguir-ho de manera més ràpida”. I afegeix: “el plantejament és bo”, però detecta alguns punts febles, com una manca d’adaptació a les capacitats de tot l’alumnat o la manca de formació de part del professorat per impartir aquestes classes. Alhora, assegura que amb la nova metodologia l’alumnat es troba “cuidat, agraït, acompanyat i acollit”, i sí que es relaciona amb la resta d’estudiants.
Les professores entrevistades suggereixen algunes millores tant dins com fora de l’aula: aules ordinàries amb ràtios més baixes que permetessin aplicar estratègies inclusives i una atenció personalitzada, més cursos i activitats de lleure gratuïtes en català fora de l’escola, més personal docent i d’atenció educativa, més acompanyament a les famílies, més formació al professorat, o la introducció d’una mestra d’educació especial al grup-classe com a potencial alternativa.
En tot cas, les valoracions dels resultats de la prova pilot del Consorci d’Educació de Barcelona aviat es faran públiques. “Valorarem com ha anat, què podem millorar, les mesures i canvis que podem introduir i, en funció d’això, decidirem què fem l’any següent”, expliquen. Les professores entrevistades ens traslladen la necessitat d’aprofundir en el plantejament de què entenem per “integrar-se”.
