“El poder donat a l’home d’anomenar les criatures ha marcat l’inici d’una corrupció del llenguatge per la dominació.” (Teodor Adorno)
Els diccionaris revelen l’objectivitat mancada de qui els edita. Les referències explicitades són útils per saber de què parla qui desenvolupa un discurs: fan i desfan prejudicis i confusions. L’esment a una prestigiosa obra de consulta, a més a més, reflecteix els valors majoritaris d’un país o d’un grup de parlants i les seves rèmores. Els moviments socials progressistes denuncien sovint les accepcions i les omissions de paraules clau, així s’ha fet, per exemple, des del feminisme. Empènyer canvis en l’oracle que dicta la correcció de les paraules i el seus significats és impulsar l’evolució de la mirada pròpia i aliena.
Hem anat al Gran Diccionari de la Llengua Catalana[1], per ser el més nou i més ampli, per tal de cercar d’una banda, mots comuns que demostren com estem submergides en el menyspreu dels drets dels animals i d’altra, paraules clau del moviment en defensa dels altres animals. No creiem que sigui casual que el terme especisme no tingui, encara, una entrada al Diccionari de la Enciclopèdia Catalana com tampoc apareix l’animalisme. Òbviament tampoc hi ha, hores d’ara, un lloc que expliqui què és l’antiespecisme. Ens alleuja saber que racisme, masclisme i feminisme sí que hi són perquè creiem en la transversalitat de la lluita.
L’Especisme és la doctrina que propugna la desigualtat moral entre espècies i la supremacia de les persones. En virtut d’una presumpta superioritat, hom justifica el fet de que els animals humans sotmetin a explotació econòmica, a segregació o àdhuc a destrucció física de la resta d’animals. Veiem, a través del significat de les paraules, com hem construït aquesta relació desigual.
En virtut d’una presumpta superioritat, hom justifica el fet de que els animals humans sotmetin a explotació econòmica, a segregació o àdhuc a destrucció física de la resta d’animals. Veiem, a través del significat de les paraules, com hem construït aquesta relació desigual
Afaitar: Ensinistrar (especialment els ocells destinats a la caça). Afaitar l’esparver. Anella nasal*: Peça metàl·lica que travessa el nas dels porcs per impedir-los hi fotjar. Anyell: Fill de l’ovella fins a l’edat d’un any. Carn de xai de menys de quatre mesos amb un pes de la canal fins a 13 kg. Aregar: Ensenyar (una bèstia) per al treball. Aregar els bous. Arpó: Instrument de pesca consistent en una barra de ferro o d’acer proveïda en un cap de pues dirigides cap endarrere, les quals impedeixen que la presa es desclavi una vegada enfilada. Arreu: Eina agrícola arrossegada per una cavalleria. Arriar: Estimular (una bèstia) a continuar o accelerar la marxa, amb la veu, les xurriaques, etc. Arria la mula, que fem tard! . Banderilla: Bastó de set a vuit decímetres de llarg ornat amb banderetes o tires de paper, amb una llengüeta de ferro en un cap, que els toreros claven al bescoll del toro. Baraço: Corda de pèls de cua d’un animal. Barbada: Cadeneta de ferro que hom posa als cavalls unint, per sota la barba, els dos extrems de la brida. Bèstia: Animal irracional, principalment quadrúpede, especialment de càrrega. Bestiar: Conjunt de bèsties que hom cria per al servei i la utilitat de l’home. Ramaderia Conjunt d’animals domèstics que pasturen aplegats, o conjunt dels d’una explotació, criats per a l’obtenció de productes o de serveis. Boç: Aparell fet de corretges, filferro, vímet, etc., que hom posa al musell de certs animals per impedir-los de mossegar; morrió. Boquer: Xarxa o filat per a caçar conills. Bou: Mamífer remugant de la família dels bòvids (…) especialment Bou castrat, emprat per l’home com a animal domèstic, per a les feines del camp, com a bèstia de càrrega i per a l’obtenció de carn. (Plural, folklore) Nom de les festes populars de joc amb un bou o amb bous. Brell: Trampa per a caçar ocells. Brida: Fre o mos del cavall, el mul, etc., amb les regnes i les altres corretges que serveixen per a subjectar-lo al cap de l’animal.
Caçar: Cercar i encalçar animals en llibertat per tal d’atrapar-los o matar-los. Anar a caçar conills. Un mirall de caçar aloses. Carnívor: Ordre de mamífers que comprèn individus de dimensions mitjanes o grosses, amb els ullals molt desenvolupats i els queixals amb un nombre variable de cúspides que els permeten de triturar l’aliment. Carro: Vehicle per a transportar càrrega que consisteix en un marc o caixa proveït d’una perxa o de dues vares on van enganxats els animals. Cavall: Mamífer de l’ordre dels perissodàctils, de dimensions grosses i de constitució forta i àgil alhora, utilitzat com a animal de tir, de sella, etc. Cinglar: Assegurar la sella o l’albarda amb la cingla. La mula va mal cinglada. Donar cops de cingla, de xurriaques, etc. Collar de descàrrega*: Dispositius que es situen al voltant del coll dels gossos per sancionar la seva conducta amb un estímul aversiu sigui una substància o un descàrrega elèctrica. Collars de Punxes*: Collars que fan pressió amb puntes al coll, ja sigui directament acabades en metall o d’altres materials. Collars d’ofec*: Collars que funcionen provocant l’asfíxia del gos. Congreny: Aparell fet de dues barres amb forats i de tascons que serveix per a subjectar els cavalls, els muls, etc., per sotmetre’ls a determinades operacions o quan es resisteixen a ésser ferrats. Correbou: Cos de bous per carrers i places, anomenat també correguda de bous o simplement bous. Cròtal: Peça de metall o plàstic, generalment quadrangular, que hom posa a l’orella del bestiar per identificar-lo.
“Caçar: Cercar i encalçar animals en llibertat per tal d’atrapar-los o matar-los; Carro: Vehicle per a transportar càrrega que consisteix en un marc o caixa proveït d’una perxa o de dues vares on van enganxats els animals”
Divisa: Distintiu de les ramaderies que porten els toros durant la cursa, consistent en unes cintes de colors unides per un arponet que hom clava prop del coll del toro. Dofinera: Arpó emprat per a la pesca de dofins i peixos de grans dimensions. Eixanguer: Tira de cuir, especialment la que serveix per a subjectar el camatimó de l’arada al jou. Empeçolar: Travar les potes (d’un animal) amb peçols. Empeçolaven les ovelles abans de tondre-les. Engabiar: Tancar dins una gàbia. Volen caçar verdums vius per engabiar-los. Empiular: Posar piules (petards) als bous que hom fa córrer. Enllaçar: Agafar amb el llaç, especialment un cavall indòmit. Ensinistrar: Etimologia: der. de sinistre, per un ús antifràstic, del fet que hom ensenyava a ser hàbil en coses prohibides, o bé del fet que el ll. sinister inicialment significava ‘favorable’. Envescar: Untar amb vesc. Agafar ocells amb branquillons envescats.
Escopeta: Arma llarga de foc, portàtil, d’un o més canons amb l’ànima llisa, especialment usada per a caçar i concebuda per a tirar càrregues de perdigons. Escorxador: Lloc destinat a matar i escorxar el bestiar. Escorxar: Llevar la pell. Escorxar un moltó. L’escorxen de viu en viu. Esperó: Instrument de metall compost d’una punxa o una rodeta amb algunes punxes que es porta a la part posterior de la bota de muntar i serveix per a punyir el ventre de la cavalcadura i estimular-la a caminar. Estoc: Espasa especial, sense cassoleta, usada en les corridas per a matar el toro. Ferradura: Peça de ferro, en forma d’arc, que es clava a la peülla d’un cavall, un ase o un mul. Foguejar: Sotmetre a l’acció de la flama, d’un cos incandescent. Li van foguejar la ferida amb un ferro roent. Figuradament: Habituar les persones, els cavalls, al foc de la pólvora. Fre: Instrument de ferro al qual hom lliga les regnes i que, posat a la boca dels cavalls, els muls, etc., serveix per a subjectar-los i menar-los. Fuet: Corretgeta, cordeta, etc.,generalment fixada a un mànec, amb què hom colpeja els cavalls, els muls, etc., per fer-los caminar.
Gallina: Nom comú de la femella de diverses espècies d’ocells (…) apreciada en alimentació per la producció d’ous. Ham: Ganxo petit de ferro o d’un altre metall que, penjat d’un fil i proveït d’esquer, serveix per a pescar. Haveria: Conjunt d’animals domèstics, béns per excel·lència del propietari del camp. Jònec: Brau o bou jove, de menys de dos anys. Joneguer: Torero que lidia jònecs. Jou: Peça de fusta o de ferro, més o menys corbada, amb la qual dos bous, ases, etc., són junyits pel cap o pel coll a l’arada o al carro. Jova: Obligació del pagès emfiteuta d’aplicar una parella de bous a llaurar terrenys del senyor directe, durant una o més jornades.
“Ovella: Mamífer remugant (…) que és criada per la seva carn, la llana i la llet. Parany: Trampa, giny dreçat per caçar o agafar animals. Pescar: Agafar peix o altres animals aquàtics traient-los de l’aigua”
Llacera: parany, per a caçar conills. Llançada: Conjunt dels cavalls enganxats a la llança d’un carruatge. Madrina: Corretja que hom lliga als musells dels dos cavalls o muls que van de parella per tal que marxin. Maturranga: originàriament ‘cavalcadura vella; prostituta’, de formació incerta, segurament a causa de les matadures dels cavalls vells. Menar: del ll. vg. minare. Empaitar, conduir animals, ll. cl. minari ‘amenaçar’; pas semàntic a causa de fer moure els ramats amb amenaces i crits. Monya: Adorn de cintes, flors, etc., que es col·loca en la divisa dels toros. Munyidora*: Aparell que funciona elèctricament i serveix per a extreure la llet del braguer del bestiar domèstic, especialment de les vaques. Noveller: Torero que toreja i mata toros novells de més de dos anys i menys de quatre. Ocellaire: Persona que es dedica a caçar ocells vius. Persona que es dedica a la cria d’ocells i/o venda d’ocells.
Ovella: Mamífer remugant(…) que és criada per la seva carn, la llana i la llet. Parany: Trampa, giny dreçat per caçar o agafar animals. Pescar: Agafar peix o altres animals aquàtics traient-los de l’aigua. (Al diccionari apareixen més de 100 tipus diferents d’arts de pesca que serveixen per matar peixos). Pica: Barra llarga de fusta acabada en una punta de ferro, que s’usa en les corridas de toros per a aturar-los i picar-los. Picador: Persona que té per ofici domar i ensinistrar cavalls. (Tauromàquia) Torejador a cavall amb pica. També: Lloc on els picadors domen i ensinistren els cavalls, on les persones aprenen a muntar. Porc: Varietat domèstica del porc senglar (…) apreciat des de l’antiguitat per la seva carn i el seu cuir. Ratera: Parany per a agafar rates i ratolins. Regna: Cadascuna de les dues corretges de la brida amb què hom governa el cavall o l’haveria. Rellonejar: Lidiar (un toro) des d’un cavall emprant rellons o banderilles. Remunta: Compra i cria de cavalls i muls destinats a remuntar la cavalleria de l’exèrcit i dels cossos muntats. Servei estatal de cavalls sementals. Tauromàquia: Art i tècnica de torejar; toreig. Conjunt de regles i de convencions de la corrida de toros, que regeixen a les places de toros de l’estat espanyol i de diversos països de l’Amèrica Llatina. Tondre: Tallar arran el pèl, la llana. Tondre un xai. També esquilar, tosquirar. Torejar: Incitar un toro perquè escometi i esquivar-ne les escomeses. Lluitar amb el toro durant una corrida. Tresmall: Filat per a caçar ocells. També tipus de xarxa de pesca. Veganisme: Estil de vida compromès amb la protecció de la natura que, per qüestions ètiques, implica abstenir-se totalment de l’ús o consum de qualsevol producte d’origen animal, tant en l’alimentació com en la roba, els cosmètics, etc. Xurriaques: Estri per a pegar a les bèsties, que consisteix en una vara, generalment de freixe, que duu al cap una cordeta, una tira de cuir, etc. Zootècnia: Ciència de la producció i explotació dels animals domèstics.
[1] Totes les entrades que no duen un asterisc han estat extretes del Gran Diccionari de la Llengua Catalana (versió digital) editat per Enciclopèdia Catalana, excepte les que s’indica amb un asterisc.
