“Fa quatre dies que no surto de casa. Ens ho han aconsellat així a la feina”, explica un dels líders de la comunitat migrant sudsahariana a Tunísia. Segons explica, i així ho ha recollit la premsa a Tunísia, els últims dies s’han viscut tota classe d’abusos contra la comunitat migrada negra: expulsions de les seves llars, acomiadaments, agressions als transports públics… “Conec gent que, per protegir-se, està dormint al ras a les muntanyes a prop de la capital”, afegeix la nostra font, que prefereix guardar el seu anonimat per raons de seguretat.
Les actituds i els comentaris racistes, sobretot a les xarxes socials, feia setmanes que anaven a l’alça, a mesura que el país magribí s’enfonsava en la crisi econòmica, i començaven a escassejar productes bàsics com la llet, els ous o el sucre. Però no va ser fins a la setmana passada quan dels comentaris es va passar a les agressions a gran escala. I el tret de sortida a l’assetjament va ser un discurs del president tunisià, Kaïs Saïd, en el que es feia ressò de les teories dels grups neonazis occidentals respecte de l’existència d’una conspiració per reemplaçar la població autòctona amb persones migrades procedents dels països del sud global.
A Tunísia, un país de 12 milions de persones, es calcula que viuen de forma permanent menys de 50.000 migrandes sudsaharianes. Moltes d’elles van entrar al país magribí amb la intenció que fos un trampolí cap a Europa, però, davant de les dificultats per fer-ho, van decidir quedar-se
“L’objectiu no declarat de les successives onades de migració il·legal és considerar Tunísia un país purament africà que no té cap filiació amb les nacions àrabs o islàmiques”, va declarar el president en una reunió amb els màxims responsables de seguretat del país retransmesa per la televisió pública. A més, va acusar una mà negra, que no va identificar, de participar en “un acord criminal fet a inicis d’aquest segle per transformar l’estructura demogràfica de Tunísia”. Així doncs, des de la presidència del país, es donava una pàtina de veracitat a les pitjors teories de la conspiració supremacistes blanques. Les seves conseqüències, en forma d’arrestos indiscriminats de les forces de seguretat, o d’agressions per part de ciutadans privats, no es va fer esperar.
“És un enfocament racista, com les campanyes a Europa… La campanya del president vol crear un enemic imaginari a Tunísia per distreure la gent dels seus problemes bàsics”, sosté Romdhane Ben Amor, portaveu del Fòrum Tunisià pels Drets Econòmics i Socials. És a dir, un exemple de manual de la creació artificial d’un boc expiatori. A Tunísia, un país de 12 milions de persones, es calcula que viuen de forma permanent menys de 50.000 migrants sudsaharianes. Moltes d’elles van entrar al país magribí amb la intenció que fos un trampolí cap a Europa, però, davant les dificultats per fer-ho, van decidir quedar-se.
Tanmateix, d’altres van arribar per cursar estudis universitaris al país aprofitant que també és francòfon i van trobar feina després de graduar-se. Davant la volada que han assolit les declaracions, el Ministeri d’Afers Estrangers va matisar-les dient que només feien referència als residents indocumentats i no a les sudsaharianes residents legals. Els aclariments no han impedit que s’estiguin organitzant boicots de productes tunisians a diversos països com el Senegal. A més, diversos estats africans, com el Gabon o la Costa d’Ivori estan noliejant avions per repatriar la seva ciutadania i la dels països veïns. El dany a la imatge de Tunísia dins el continent africà és enorme i serà durador.
Un líder polèmic
La diatriba racista de Saïd és l’última de les invectives càustiques d’un líder populista que va arribar al poder a través de les urnes el 2019, enmig d’una gran desafecció política a causa de deu anys de transició democràtica que no van aconseguir millorar el nivell de vida de la població. L’estiu del 2021, fart de les limitacions que li imposava el Parlament i la Constitució, Saïd va donar una mena “d’autocop d’estat“, i es va atribuir plens poders. El cop de força va ser acollit amb entusiasme per una majoria de la població que el veia com l’única palanca de canvi possible. No obstant això, a poc a poc, la realitat d’un país amb una crisi econòmica molt profunda es va imposar, i la seva popularitat es va anar erosionant progressivament.
El dissabte passat, centenars de persones convocades per les ONG es van manifestar contra el racisme a la capital, i aquest diumenge, ho farà el principal sindicat del país juntament amb altres entitats
Per això, durant l’últim mes ha arrestat una vintena de líders polítics opositors i activistes, una escalada en una repressió que s’havia mantingut en un nivell baix des del cop. Saïd els ha acusat de “traïdors” i “terroristes”, i ha advertit als jutges que si no els condemnen, hauran de ser considerats “còmplices”. Aquest conjunt d’accions semblen haver despertat una societat civil que només havia criticat tèbiament el president. El dissabte passat, centenars de persones convocades per les ONG es van manifestar contra el racisme a la capital, i aquest diumenge, ho farà el principal sindicat del país, la UGTT, juntament amb altres entitats. Més d’una dècada després de ser el bressol de les Primaveres Àrabs, una part de la societat tunisiana ha pres per fi consciència que el país ha caigut de nou en un sistema autoritari.
