Tamara Clavería, una de les ponents de la taula sobre antiracisme a la Trobada Internacional Feminista celebrada el cap de setmana a Madrid, es preguntava quan el feminisme serà antiracista. La pregunta, llançada de manera provocadora per l’activista gitana, va ser contestada ràpidament durant el tancament de les jornades quan policies de civil van voler identificar dues dones migrants que havien manifestat el seu suport cap a preses i presos maputxe d’Argentina i Xile.
Les dones van ser abordades per la policia al lloc on se celebraven les jornades, després de l’acte de cloenda en què Irene Montero es congratulava d’haver generat “un espai segur” per a totes les participants.
En aquest sentit, una de les sorpreses de la trobada va ser la gran presència policial i de personal de seguretat privada. Segurament justificada per la participació de jutges, fiscals, ministres, exprimeres dames i altres feministes que exerceixen alts càrrecs institucionals a diferents estats. Tot això juntament amb discursos obertament favorables al dret penal com a instrument idoni per protegir les dones de les violències que enfronten.
Com es pregunta Françoise Vergès, “per què les feministes, en un context de militarització accelerada de l’espai públic, volen atorgar encara més poder a la policia (racista)?”
De “la trobada”, on només parlaven les ponents convidades i la possibilitat d’intervenir de les assistents es limitava a aplaudir o cridar des de les grades, van sorgir diversos interrogants. Un és sobre la compatibilitat entre la securitització dels espais públics i la recerca de “seguretat” per a les dones. O, com es pregunta Françoise Vergès, “per què les feministes, en un context de militarització accelerada de l’espai públic, volen atorgar encara més poder a la policia (racista)?”
Aquesta pregunta sorgeix en un context en què, setmanes anteriors, s’havia publicat la notícia de la infiltració de la policia en moviments socials catalans i la denúncia de violència sexual envers diverses dones que integren aquests espais. A més, el dia que començava la trobada, es feia una concentració contra l’obertura del mòdul de dones al CIE de Barcelona. Llocs que són un exemple clar de racisme institucional i on dones migrants de diferents parts de l’Estat són trasllades i tancades per ser expulsades de les seves comunitats.
Una de les explicacions de la fe inexplicable de cert sector del feminisme en els cossos policials i la justícia penal és la incapacitat d’anar més enllà de les coordenades del gènere per considerar altres violències estructurals
Davant d’aquest panorama costa trobar respostes raonables a la fe inexplicable de cert sector del feminisme en els cossos policials de l’Estat i en la justícia penal. Una de les explicacions possibles és la incapacitat d’aquests sectors d’anar més enllà de les coordenades del gènere per considerar altres violències estructurals, com ara el racisme i el capitalisme. En fi, la impossibilitat de pensar en altres dones que no siguin semblants a elles.
També respon a la incapacitat de prendre seriosament les reivindicacions de dones migrants i racialitzades, que denuncien el racisme institucional i les violències que els generen. Reivindicacions que van ser expressades de manera contundent a la taula d’antiracisme, a la qual sembla que no va assistir cap de les representants dels alts càrrecs institucionals.
Un altre interrogant que sorgeix és a quines dones es busca protegir i a costa de qui. A la trobada, la protecció policial, a càrrec del Ministeri de l’Interior presidit per Grande-Marlaska, va ser a costa de generar inseguretat i violència envers dones migrants i racialitzades. Tant les que van ser abordades per la policia i les que van anar a donar-los suport com aquelles que es trobaven en situació administrativa irregular i es van veure exposades a identificacions policials.
Cal confrontar les narratives dominants del feminisme que creu en l’Estat, les penes i la policia. És urgent qüestionar les polítiques i els discursos securitaris
Aquest “mal moment”, com va qualificar-ho la secretària d’Estat d’Igualtat i Contra la Violència de Gènere, posa en evidència les limitacions de les aproximacions penals i policials perquè acaben afectant dones i persones trans* racialitzades que ja carreguen amb el pes de la violència masclista i racista. El que és desolador és que aquestes situacions es minimitzen i es normalitzen en espais feministes blancs.
En aquests dies de mobilitzacions al voltant del 8M, cal confrontar les narratives dominants del feminisme que creu en l’Estat, en les penes i en la policia. És urgent qüestionar les polítiques i els discursos securitaris per reivindicar la possibilitat de generar horitzons nous. Perquè, com assenyalen les companyes de Trawunche Madrid en el seu comunicat, no podem deixar que la cura de la nostra seguretat, les nostres comunitats i els nostres cossos segueixi a càrrec d’institucions patriarcals, colonials i racistes.
