Exèrcit i cossos policials també s’escolen en l’educació a través de fires i salons: el de l’Ensenyament a Barcelona o el del Camp, la Fira de Formació i Treball de Lleida o l’ExpoJove a Girona i València en són alguns exemples. Des de fa anys, la plataforma Desmilitaritzem l’Educació ho denuncia, tant a través d’incidència política amb les administracions com amb l’organització de protestes quan se celebren els esdeveniments.
El moviment per la pau va aconseguir que el Parlament de Catalunya aprovés una moció el 14 de juliol de 2016, la 55/XI, que recollia reivindicacions històriques: acabar traspassant el patrimoni militar en desús
i destinar-lo a ús civil, la prohibició d’actes i maniobres militars, que no es concedissin ajuts a la indústria militar ni es promoguessin activitats i la retirada de l’exèrcit dels espais educatius. Dos anys després d’aquell punt d’inflexió, l’exèrcit continua present en diversos esdeveniments que, tot i emplaçar-se fora de l’escola, són de caràcter educatiu.
El Saló de l’Ensenyament, que se celebra cada mes de març a Barcelona, continua dedicant un espai a l’exèrcit. Fins i tot contradient un acord del Plenari municipal de la ciutat, també de 2016, que expressa que les forces armades “reafirmaven una aposta contrària als valors educatius i de convivència pacífica”
El Saló de l’Ensenyament, que se celebra cada mes de març a Barcelona, continua dedicant un espai a l’exèrcit. Fins i tot contradient un acord del Plenari municipal de la ciutat, també de 2016, que expressa que les forces armades “reafirmaven una aposta contrària als valors educatius i de convivència pacífica”. Per a Jordi Muñoz, de la campanya Desmilitaritzem, queda en evidència “la impunitat” de la Fira. Concretament, com a president del Consell d’Administració –i també de l’empresa Freixenet i de la Cambra de Comerç d’Espanya–, José Luis Bonet és qui té el poder per decidir que els militars continuïn tenint cabuda al Saló. Els estatuts reserven
a la Cambra la potestat de proposar els membres del Consell d’Administració, que s’ocupa de “programar les activitats”.
En canvi, també a Barcelona, el 2016, i per primera vegada, es va celebrar el primer Saló de la Infància sense exèrcit ni cossos de seguretat, com Mossos d’Esquadra i Guàrdia Civil. Per raons de “reorganització”, segons la Fira, però també atenent les resolucions per uns espais infantils sense armes, l’alcaldessa Ada Colau i la Generalitat van acordar fer desaparèixer la pista americana de l’exèrcit i els tallers de la policia. Muñoz recorda que des de la campanya també s’ha denunciat la presència de qualsevol cos armat.
1.400 metres quadrats per a l’exèrcit a València
On també fa anys que es batalla perquè els militars no tinguin estand és a l’ExpoJove de València, que organitza l’Ajuntament, Festes de València i la Feria Valencia. Carlos Pérez, d’Antimilitaristes-MOC, lamenta que l’únic canvi que s’ha produït amb el nou equip municipal és que l’exèrcit no podrà exhibir armament ni vehicles militars. El regidor de cultura de l’Ajuntament, Pere Fuset, defensa que només s’hi exhibeix material de la unitat militar d’emergències (UME) per a les grans catàstrofes.
El que s’ha continuat veient a la darrera edició de finals d’any, subratlla Pérez, és que entre les activitats de teatre, música, entreteniment i ciència, també s’hi veuen “els militars amb l’uniforme, que fan publicitat de reclutament i mostren imatges de sistemes armamentístics”. Enguany, el centenar de militars ha comptat amb més de 1.400 metres quadrats amb vehicles inclosos.
Al capdavant de l’ExpoJove hi ha el president del Consell d’Administració de la Fira, José Vicente González Pérez, que va ocupar aquest càrrec en substitució d’Alberto Catalá el 2013. Actualment, una comissió de Les Corts valencianes investiga la vinculació de la institució pública amb els protagonistes de la trama Gürtel. Segons la documentació que es va remetre a la comissió, Orange Market, l’empresa de la trama, va cobrar a Feria Valencia 1,5 milions d’euros només l’any 2008.
La darrera polèmica va esclatar arran de la dotzena Fira de Formació i Treball (F&T) de Lleida el mes d’abril. Un any més, l’exèrcit hi ha tingut un estand i la plataforma Desmilitaritzem l’Educació ha expressat el seu rebuig pel pavelló 4, darrere la pancarta Les armes no eduquen, les armes maten. L’alcalde de la ciutat, Àngel Ros, ha defensat la presència de la institució militar, argumentant que dona a conèixer els estudis que ofereix l’Acadèmia General Bàsica de Suboficials de Talarn, del Pallars Jussà.
Durant la celebració de l’ExpoJove a l’abril, l’exèrcit va tapar els dibuixos que exhibien soldats armats, i un grup de persones es va concentrar davant l’estand per protestar i expressar que, “amb uniforme o sense, volem l’exèrcit fora de l’ExpoJove”
En canvi, a l’ExpoJove de Girona es va obrir una escletxa. L’Ajuntament i la Fira de Girona van decidir excloure l’exèrcit per tres edicions en considerar que havia incomplert el codi ètic, que estableix que no es poden exhibir símbols ni elements bèl·lics al saló de l’ensenyament. Però a petició del Ministeri espanyol de Defensa, el jutjat d’instrucció número 1 de Girona va indicar, com a mesures cautelars –a l’espera de la sentència–, que les forces armades hi continuarien presents, però sense uniformar. Durant la celebració de l’ExpoJove a l’abril, l’exèrcit va tapar els dibuixos que exhibien soldats armats, i un grup de persones es va concentrar davant l’estand per protestar i expressar que, “amb uniforme o sense, volem l’exèrcit fora de l’ExpoJove”.
Així mateix, el gran saló de l’ensenyament del Camp que organitza cada any a Valls el Consorci Prouniversitari de l’Alt Camp i la Conca, tampoc ha fet fora l’exèrcit, però ha posat alguns límits. S’hi desplega a través dels Centros Docentes Militares, però complint el codi ètic aprovat pel consistori vallenc el 2017, que prohibeix “l’exhibició d’elements que puguin atemptar contra la pau o els drets humans, ni tampoc la difusió per qualsevol mitjà d’elements bèl·lics o que fomentin la violència”.
