Com cada any la Diada del 9 d’octubre tindrà lemes i reivindicacions diferents entre les organitzacions que convoquen la tradicional manifestació de la vesprada, però, per segon any consecutiu, estarà marcada per l’ofensiva de les polítiques reaccionàries de la dreta i l’extrema dreta. Després del primer any i tres mesos de l’arribada del PP i Vox a les institucions valencianes, s’han refermat les lluites contra el retrocés dels drets lingüístics, l’emergència climàtica, l’especulació sobre el territori o les retallades.
El primer any de govern reaccionari s’ha centrat, principalment, a revifar el conflicte entre entitats espanyolistes i entitats que treballen pel model d’immersió lingüística. El rebuig a la denominació “País Valencià”, la censura de revistes editades en català, així com d’escriptors, artistes o músics que formen part de l’escena cultural transformadora; o l’aprovació de l’anomenada llei 1/2024 de “llibertat educativa” i de la nova legislació reguladora d’À Punt, normes criticades per apostar per un model lingüístic caracteritzat per la discriminació del valencià; són algunes de les polítiques amb què el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón (PP) ha fet la seua particular demostració de força i rebuig al llegat del Botànic (PSPV-Compromís i Podem).
En resposta a les polítiques desplegades contràries a la llengua, la Diada del 9 d’octubre pretén ser un clam “per un poble que vol viure plenament en valencià i que reivindica la seua cultura amb figures com la del poeta Vicent Andrés Estellés”, manifesta Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià. En la mateixa línia s’expressen des del bloc de l’esquerra independentista, que recupera el vers d’Estellés “No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu” com a lema de la marxa. “Ens manifestarem contra l’ofensiva lingüística del govern de Mazón, contra la turistificació massiva que expulsa el veïnat dels barris i fa insuportable la vida a les comarques costaneres, així com contra els projectes que volen convertir l’interior en un immens parc fotovoltaic al servei de les multinacionals”, asseveren.
Una de les últimes polèmiques que ha protagonitzat el president de la Generalitat ha estat afirmar que el valencià és “una llengua imposada”, declaracions que han provocat que Acció Cultural demane la seua dimissió
La tradicional manifestació partirà a les sis de la vesprada des de la plaça Sant Agustí de València. Sota el lema “Som País, parlem valencià”, encapçalarà la marxa la pancarta de la Comissió 9 d’Octubre, i seguidament, en diferents blocs, s’hi sumaran la resta d’organitzacions convocants. “Reivindiquem tot allò que significa la denominació País Valencià, un concepte que fa referència al territori, la llengua i la cultura”, subratlla Anna Oliver. “És una denominació —continua— reconeguda en l’Estat d’autonomia i, així i tot, és perseguida per aquest govern”.
Una de les últimes polèmiques que ha protagonitzat el president de la Generalitat ha estat afirmar que el valencià és “una llengua imposada”, declaracions que han provocat que Acció Cultural demane la seua dimissió. Carlos Mazón s’expressava així per tal de defensar i anunciar l’entrada en vigor del nou sistema de reconeixement dels diferents nivells de català: amb la llei de “llibertat educativa” l’alumnat que supere l’assignatura de valencià en primària tindrà dret al reconeixement del nivell A2; qui supere la matèria de valencià en secundària se li atorgarà un nivell B1; mentre que l’alumnat que supere la matèria en batxillerat obtindrà el B2. Si la mitjana de l’assignatura de valencià en ambdós cursos de batxillerat o la nota en la prova d’accés a la universitat és igual o superior a 7, aconseguirà el C1.
“El nou model de reconeixement permetrà donar certificats, fins i tot, amb caràcter retroactiu, sense tenir en compte aspectes pedagògics. Deixa el valencià en situació de precarietat extrema i compromet el procés de normalització”, critica Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana. A parer seu, la llei 1/2024 “vol transmetre que el valencià i el castellà són dues llengües en igualtat de condicions”. “A partir d’ara les famílies tindran una inseguretat important, ja que no sabran en quina llengua estudiaran els seus fills en cada etapa, ja que depèn d’una majoria i no de l’elecció dels progenitors”, lamenta.
Els resultats de l’última enquesta d’ús del valencià realitzada per la Generalitat Valenciana, elaborada en 2021, reflecteixen una situació lingüística ben diferent de la que relata Mazón. A les comarques valencianoparlants, un 28,2% de la població assegura que no sap parlar “gens” el català, percentatge que incrementa fins a un 50,6% a les zones castellanoparlants. Sobre el seu ús, l’estudi revela que només un 19,5% de la població que viu en territoris valencianoparlants parla en català a casa —tot i que la xifra augmenta fins a un 37,9 en comarques com la Safor— mentre que el castellà l’utilitzen un 56%. A les comarques castellanoparlants, les xifres són encara més alarmants: a l’Alacantí l’ús habitual del català està per sota d’un 5%.
En el marc de la celebració de la Diada, el govern valencià també ha estat en el punt de mira per la gestió de l’esdeveniment “Som de la terreta”. Tres jornades de concerts a València, Alacant i Vila-real per commemorar el 9 d’octubre, però sense pràcticament grups de música valencians. Abraham Mateo, Taburete, Nena Daconte, Pignoise o Àlex Ubago han estat alguns dels artistes convidats. La mercantil al capdavant del festival és Iron Stage S.L., gestionada per la promotora The Music Republic, la mateixa que impulsa macrofestivals de referència com el FIB, el Festival de les Arts o l’Arenal Sound.
Segons va avançar eldiario.es, la Generalitat ha destinat quatre milions d’euros per al patrocini dels concerts, un pressupost que supera la partida reservada per a l’Institut Valencià de Cultura per donar suport a tots els festivals valencians o la dedicada a les iniciatives culturals i gastronòmiques. Les associacions culturals han expressat en una carta entregada a Carlos Mazón la seua “preocupació” per la decisió de destinar més diners públics a una iniciativa privada que a la resta d’iniciatives culturals del territori. Alexandra Usó va molt més enllà i titlla de “burlesc” el festival: “s’utilitza la paraula ‘terreta’, un diminutiu pejoratiu que no ajuda a conformar una identitat pròpia. És excloent, la majoria d’artistes canten en castellà, populista, i busca beneficiar empreses amigues”.
Alexandra Usó titlla de “burlesc” el festival: “s’utilitza la paraula ‘terreta’, un diminutiu pejoratiu que no ajuda a conformar una identitat pròpia. És excloent, la majoria d’artistes canten en castellà, populista, i busca beneficiar empreses amigues”.
Des de les entitats que treballen en defensa de la llengua i la cultura llegeixen la persecució dels símbols identitaris com una estratègia per transmetre la ideologia reaccionària i trencar la unitat de la llengua. “Saben que és un signe identitari indubtable. Molta gent s’aglutina entorn de la llengua com a projecte polític. Ho viuen com una amenaça i instrumentalitzen la seua persecució per traure rèdit polític”, considera Anna Oliver. La presidenta d’Escola Valenciana recorda que de manera històrica “la dreta mai ha estimat el valencià […] i s’ha beneficiat del fantasma del pancatalanisme. És entre un no voler saber, ignorància i odi”, rebla. Per la seua part, Maria Josep Martínez parla d’un doble vessant: “l’imperialista, un projecte nacional espanyol construït sobre la base de l’homogeneïtzació i l’aniquilació cultural dels pobles; i el de classe: el nostre valencià, el català de totes, que com deia Enric Valor, al País Valencià és i ha sigut sempre la llengua de les classes populars”.
Les diferents veus entrevistades coincideixen a afirmar que durant els anys de govern del Botànic es va perdre múscul social. “És inevitable, forma part dels cicles polítics”, reflexiona Anna Oliver, però considera que hi ha moviments, com l’ecologista, que han guanyat força. Comparteix la mateixa reflexió Maria Josep Martínez: “fronts com el feminisme, la defensa de l’habitatge o del territori s’han mantingut. I ara, a causa de l’ofensiva cultural i lingüística, torna a organitzar-se el front cultural”. Mostra d’això és el paper fonamental que té la societat civil a l’hora de vetllar per la celebració de cites culturals històriques, com l’aniversari de Vicent Andrés Estellés, figura perseguida enguany per la dreta i l’extrema dreta, que s’han negat a declarar “l’Any Estellés” amb motiu del seu centenari. “La tasca de les organitzacions de base que han aconseguit celebrar el centenari d’Estellés arreu del territori, tot i la manca de suport per part de la Generalitat, ha estat un éxit. PP i Vox mai s’ho hagueren imaginat”, expressa Mercè Martínez, tècnica cultural i membre de l’associació cultural Ca Bassot de Burjassot.
Atac al territori i als serveis públics
L’arribada de la dreta al Palau de la Generalitat Valenciana ha suposat també el retorn de les privatitzacions, retallades i polítiques que amenacen el territori i la sostenibilitat. Carlos Mazón persisteix en el seu pla d’evitar que el model concessional sanitari implantat per Ribera Salut desaparega per complet, mentre que redueix el pressupost i els recursos destinats a la sanitat pública. CCOO, UGT i Intersindical Valenciana han denunciat el tancament de plantes completes i la reducció de 2.700 llits durant aquest estiu. No és l’únic servei públic afectat: la comunitat educativa ha començat el curs amb 206 aules i més de 2.000 docents menys que l’any passat.
El govern de Carlos Mazón també ha aprovat l’anomenat ‘Plan Simplifica’, un decret llei per a facilitar els tràmits de la implantació de les macrorenovables
En l’àmbit urbanístic i d’infraestructures, la Conselleria de Medi Ambient pretén aprovar una llei que deixaria sense efecte l’actual Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel) i suposaria donar llum verda a fins a huit projectes urbanístics, com el PAI Doña Blana de Torreblanca, el PAI Golf Sant Gregori de Borriana o el PAI de la Vega-Port de Cullera, conegut popularment com el Manhattan de Cullera; o a noves construccions residencials a partir dels primers 500 metres de la costa i establiments hotelers a partir dels 200. “En un context de crisi climàtica i d’efectes evidents de la massificació turística, la proposta del PP és reduir la superfície de costa protegida i permetre construir-hi”, denuncia Maria Josep Martínez.
El govern de Carlos Mazón també ha aprovat l’anomenat Plan Simplifica, un decret llei per a facilitar els tràmits de la implantació de les macrorenovables. La Coordinadora per una Ubicació Racional de les Renovables denuncia que “tindrà terribles conseqüències per al desenvolupament socioeconòmic i la vida en el món rural”. “Les facilitats que es donen als macroprojectes contrasten amb els obstacles existents per a l’autoconsum i les comunitats energètiques”, conclouen en una nota de premsa en què demanen la derogació del que han anomenat “decret motoserra”.
