Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

“Les plataformes digitals estan cooptant l’àmbit de les cures”

Flora Partenio és una activista feminista argentina que ha visitat Barcelona en el marc del VIII Congrés d’Economia Feminista, on ha reivindicat un nou model productiu i energètic “en clau feminista”

| Victor Serri

El capitalisme de plataforma també ha posat les seves urpes sobre els treballs de cures. Així ho denuncia Flora Partenio, activista feminista de l’Argentina i integrant de DAWN, una xarxa que treballa per un desenvolupament alternatiu que posi la vida al centre. Ens vam trobar amb ella després de la seva participació en el VIII Congrés d’Economia Feminista, el mes de març a Barcelona, on va advertir sobre la relació entre noves tecnologies, cures i economia de mercat. “Cada vegada més s’estan expandint plataformes digitals que actuen com a intermediàries per oferir serveis de cures o de treball domèstic, eludint qualsevol regulació fiscal o obligació laboral, i sota aquesta forma el sector privat està cooptant l’àmbit de les cures”, assegura. A banda del retrocés en drets laborals i salarials que això comporta, Partenio explica que les plataformes promouen “dinàmiques d’endeutament” en oferir, “paral·lelament a les ofertes laborals, comptes bancaris i la possibilitat de sol·licitar crèdits, obligant així a les treballadores a continuar treballant per pagar el seu deute”. Aquestes pràctiques, al mateix temps, “posen seriosament en risc la capacitat col·lectiva d’organització a través dels sindicats”, afegeix.

Es tracta d’un aspecte més de la violència econòmica que afecta especialment dones, trans, transvestides i persones LGTBIQ+. Aquesta violència es manifesta en el món laboral, ens recorda Partenio, a través de “les bretxes salarials, la pobresa, l’exclusió del mercat de treball i la precarització, especialment si ets migrant”. Però hi ha més formes de violència econòmica. Per exemple, “la falta d’accés de les dones a la titularitat de la terra o, en l’àmbit financer, es dona el que denominem els deutes de cures: en assumir major càrrega de treballs de cures –no remunerats– tenim menys ingressos i acabem endeutant-nos per aquesta raó”.

Pel que fa a la resposta col·lectiva, Partenio planteja que “és fonamental pensar en la interconnexió de tres tipus de justícia: l’econòmica, l’ecològica i la de gènere”. Concretament, considera cabdal “coordinar les lluites feministes amb les lluites ecologistes”. En aquest sentit, seria una prioritat qüestionar el model de desenvolupament productiu que està espoliant amplis territoris. “Sabem que els límits del planeta estan molt pròxims”, es lamenta, per la qual cosa “no hi ha molt marge de temps i és urgent qüestionar seriosament la matriu productiva i fer-ho en clau feminista”. Per això, segons l’activista argentina és fonamental “analitzar les regulacions i les formes de governança que s’exigeixen a les grans empreses, tant si operen en projectes extractius com en l’àmbit digital”. I és que el sector digital, ens recorda, també es basa en l’extracció de minerals com el liti, la concentració més gran del qual es troba a l’Argentina, Bolívia i Xile.

Segons l’activista, és fonamental “analitzar les regulacions i les formes de governança que s’exigeixen a les grans empreses, tant si operen en projectes extractius com en l’àmbit digital”

Des de la dimensió ecofeminista, Partenio també considera vital qüestionar el model energètic. “Els països del Sud, i particularment les dones i els cossos feminitzats, són qui lideren els índexs de pobresa energètica”. Qüestionar el model energètic també implica abordar els límits d’un model basat en combustibles fòssils i lògiques extractives que impliquen l’espoli i la destrucció de comunitats. Tanmateix, segons Partenio, l’aposta per les renovables “no soluciona el problema energètic sinó que fins i tot, de la forma com s’està portant a terme, trenca cadenes de producció agroecològiques i dinàmiques comunitàries”. És el que està passant a Mèxic amb la instal·lació de parcs eòlics, explica. Per això, el canvi de model ha de ser sempre “discutit i acordat amb les comunitats perquè no provoqui desplaçaments, tancament de possibilitats productives i canvis que empitjoren les condicions de vida”.

El deute extern és una altra variable a tenir en compte. Als països que arrosseguen dinàmiques d’endeutament com els americans, Partenio considera necessari superar “la dicotomia entre la negociació del deute o extreure hidrocarburs”.

El moviment argentí que més impacte ha tingut internacionalment en els darrers anys, sens dubte, ha estat el de la legalització de la interrupció de l’embaràs. “La lluita pel dret a l’avortament legal, segur i gratuït a l’Argentina va ser liderada per una àmplia coalició de sectors que inclou sindicats, organitzacions populars de metgesses, docents, activistes, gent que ve de l’acadèmia o de la militància en els partits i els barris”, explica Partenio. L’aportació d’activistes com ella, que ve de l’economia feminista, va ser “plantejar l’avortament com a part de la justícia econòmica i de l’autonomia de les dones i de les persones gestants”. Però, encara que s’hagi aconseguit aprovar la llei, la vigilància continua sent necessària per evitar la criminalització de metgesses i activistes que li donen suport. “Els drets es conquereixen als carrers, però després cal estar alerta, perquè les reculades poden venir molt de pressa”, adverteix. I posa com a exemple “el bolsonarisme o el desembarcament de les esglésies evangèliques i pentecostals al Parlament”, que han estat al darrere “d’atacs a les polítiques de gènere i ultraconservadors els últims anys”.

Espais com el Congrés d’Economia Feminista serveixen per teixir aliances i establir reptes comuns globals del moviment feminista. A banda de l’emergència climàtica, la precarietat vital i laboral o la recuperació dels serveis públics, Partenio destaca dos fronts de treball dels feminismes: d’una banda, la lluita per l’accés a l’habitatge, on reconeix la importància de “la confluència amb l’economia social i solidària” que està fent realitat experiències d’habitatge cooperatiu amb “mirada feminista”; i, per l’altre, la “recuperació de la sobirania de les dades per entendre-les com a béns comuns”. En la seva opinió, hauríem de “gaudir d’internet com un servei públic, i crear infraestructures digitals públiques per als serveis essencials. Ja n’hi ha prou, de lliurar cada dia dades a les empreses del poderós sector digital”, exclama.

Article publicat al número 568 publicación número 568 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU