“Visca la lluita del poble palestí”. Aquestes eren les paraules que, en castellà, destacaven al terra d’una de les pistes de bàsquet de la plaça de Josep Maria Folch i Torres, al barri del Raval de Barcelona, el 8 d’octubre. El missatge, en un indret normalment ocupat per infants i joves, va aparèixer després que, el vespre anterior, una manifestació en suport a la resistència palestina, organitzada per la xarxa de solidaritat amb els presos palestins Samidoun, recorregués els carrers del centre de la capital catalana.
Les manifestacions propalestines reuneixen nombrosos nois i noies migrades o de pares i mares d’origen migrant que, amb prou feines, arribaven a la majoria d’edat
La convocatòria, com altres manifestacions propalestines que s’han celebrat als Països Catalans el setembre i l’octubre per denunciar el genocidi que pateix Gaza, va reunir nombrosos nois i noies migrades o de pares i mares provinents de països àrabs que, amb prou feines, arribaven a la majoria d’edat. Alguns com Salah, de 16 anys, portaven la cara tapada, preparats per boicotejar els comerços que col·laboren amb l’estat d’Israel com va succeir la tarda del 4 d’octubre al centre de Barcelona i com també va passar el 7 d’octubre quan es va assaltar un establiment Burger King. “Hem vingut des de Canovelles perquè tenim un company de classe que és palestí i està molt malament amb el que està passant a Gaza”, explicava en declaracions a la Directa.
En Salah anava acompanyat d’altres nois, alguns encara més joves que ell, que també duien el rostre tapat amb caputxa i mascareta quirúrgica i que havien “baixat” a Barcelona per participar en la concentració. Però no eren, ni de bon tros, els únics amb la cara tapada.
Es podria arribar a pensar que aquest jovent s’està manifestant pel que dia sí dia també ha vist que passa a Gaza. No és desencertat, malgrat això, hi ha un malestar que va més enllà, un malestar que connecta amb l’exclusió social i el racisme.
Contra el genocidi, però més enllà
Segons explica una docent que no ha volgut donar el seu nom i que treballa en un institut del Raval, al seu centre, quan es va convocar una manifestació estudiantil el 2 d’octubre per denunciar el genocidi, més del 90% dels alumnes de 3r i 4t d’ESO i Batxillerat van participar en la convocatòria. “Alguns estan en constant mobilització, van a totes les convocatòries, són majoritàriament de confessió musulmana, però també hi ha infants que estan preocupats perquè veuen que Israel està totalment travessat per l’extrema dreta i saben que l’extrema dreta és un perill per a ells mateixos”, diu. “En el moment que tota una generació de joves amb famílies musulmanes veu com una part de les elits del món criminalitza la població palestina, els estigmatitza i els abandona a la sort d’un govern d’extrema dreta, colonialista, senten por i després ràbia”, afegeix.
“En el moment que tota una generació de joves amb famílies musulmanes veu com una part de les elits del món criminalitza la població palestina, senten por i després ràbia”, afirma una professora de secundària
En la mateixa línia s’expressa Tarek Cheriha Dkik. Aquest integrant del Sindicat d’Habitatge de Salt i de la plataforma Boicot Desinversió i Sancions – Girona amb Palestina considera que a les comarques gironines també s’ha produït un repunt de la participació en les manifestacions, les concentracions i el ciberactivisme per part del jovent migrat. “El que més els vincula i motiva a sortir al carrer és que palpen com opera la islamofòbia en el genocidi de Palestina”, diu. “Tenim un precedent molt recent que és la guerra entra Rússia i Ucraïna en què occident ha contestat d’una manera molt diferent”, explica.
Crits de ràbia
A la manifestació que es va celebrar el 7 d’octubre pels carrers del Raval, una noia duia la samarreta de la pel·lícula La Haine. Aquest llargmetratge francès de 1995 explica la violència i precarietat que es viu en els barris precaritzats dels afores de París. “L’energia d’aquestes manifestacions en favor de Palestina em recorda allò que s’explica a la pel·lícula”, ens deia aquesta noia tunisiana.
De la mateixa manera que la jove volia expressar amb la samarreta, existeix un camí que recorre la lluita en defensa del poble palestí, les protestes contra el racisme i la precarietat.
Segons explica la docent del Raval després dels disturbis que es van viure el 4 d’octubre al centre de Barcelona, el dilluns següent alguns dels seus alumnes van arribar amb ferides a classe. “Un nen que mesura un metre cinquanta va arribar amb una ferida fruit d’un cop de porra. La policia pegava nens”, denuncia.
“Un nen que mesura un metre cinquanta va arribar amb una ferida fruit d’un cop de porra. La policia pegava nens”, denuncia la docent de secundària
Així mateix, des de Samidoun expliquen que el jovent sent “ràbia davant la impunitat dels poderosos, tant del règim sionista com de les democràcies anomenades liberals que els sostenen”. “La joventut àrab, paquistanesa o bengalí surt al carrer perquè sap que el sistema que massacra la població palestina és el mateix que exerceix violència a Europa”, diuen. “Surten perquè les seves famílies venen de països que van ser colonitzats i s’identifiquen amb les reivindicacions del poble palestí. Surten en contra del racisme, de la islamofòbia i la violència policial. La joventut surt al carrer i expressa la seva ràbia en contra dels símbols del poder”.
“La joventut àrab, paquistanesa o bengalí surt al carrer perquè sap que el sistema que massacra la població palestina és el mateix que exerceix violència a Europa”, diuen des de Samidoun
La mateixa docent de secundària afirma que les noies i nois amb qui té contacte “se senten assenyalats pel sistema i estan molt cabrejats”. Afegeix que “al Raval estan en situacions de molta vulnerabilitat”. En aquest sentit, al barri del centre de Barcelona la renda disponible de les llars per càpita se situa 40 punts percentuals per sota de la que registra de mitjana la ciutat i 120 punts per sota de la del barri de les Tres Torres. Salt, per la seva banda, és un dels deu municipis de Catalunya on la renda és més baixa.
