La història d’Elon Musk podria començar en molts moments de la seva vida. L’escriptor i periodista Walter Isaacson, a la seva biografia autoritzada del magnat que l’any 2022 va comprar Twitter per convertir-lo en la xarxa social X, situa els inicis del personatge als 12 anys. El seu llibre publicat en castellà per Debate l’any 2023, comença així: “Com el nen criat a Sud-àfrica que era, Elon Musk va conèixer el dolor i va aprendre a sobreviure’l. Als 12 anys, el van portar en autobús a un campament de supervivència a la natura conegut com a veldskool. Era El Senyor de les mosques en versió paramilitar. A cada nen se li donava una petita ració d’aigua i menjar. L’assetjament es considerava una virtut”.
En la majoria de relats de la seva vida, Musk ha intentat fer prevaldre aquesta visió sobre qui és: un home fet a si mateix lluitant per treure el cap en un món opressiu. El periodista especialitzat en tecnologia d’eldiario.es Carlos del Castillo, en un perfil del magnat, relata que Musk sovint explica la manera en què va arribar a Nord-amèrica com l’element fundacional de la seva carrera empresarial. Corria l’any 1989, Musk tenia 17 anys i, juntament amb la seva germana, el seu germà i la seva mare, Maye Musk, es va traslladar a la zona oest del Canadà, on tenien uns parents que vivien en una granja. Ho feia després d’una infància en la qual, tal com ha considerat l’empresari en algunes entrevistes, el maltractament dels seus companys de classe i l’absència d’amistats van ser habituals.
La mare de Musk diu que els seus fills van haver d’aconseguir beques, demanar préstecs i treballar per estudiar a la universitat i moltes vegades no podien menjar carn vermella ni una sola vegada a la setmana
La família es va instal·lar la ciutat canadenca de Kingston, a Ontario, i allí la mare va haver de compaginar diverses feines perquè els seus estalvis havien estat bloquejats. Poc temps després, amb una mà davant i una darrera, la família es va traslladar a Toronto, en un pis on Maye Musk, traient grapes i paper pintat de les parets, es va tallar la mà i va posar en risc la seva carrera de model. Amb els primers diners que va guanyar va comprar una catifa perquè els seus fills poguessin dormir a terra i un ordinador per al jove Musk. Així mateix, en un article a Business Insider, la dona assenyalava que els seus fills van haver d’aconseguir beques, demanar préstecs i treballar per estudiar a la universitat i moltes vegades no podien menjar carn vermella ni una sola vegada a la setmana.
Aquests inicis amb tints hagiogràfics que tant agraden a l’home més ric del món i que tenen tan bona acollida als Estats Units, ens allunyen dels punts més foscos del personatge. La biografia autoritzada seguiria amb els estudis de Musk i amb un viatge d’un mes que va fer el 1995 amb el seu germà Kimbal, travessant gran part del territori estatunidenc i en el qual va sorgir la idea de fundar Zip2 , una espècie de guia telefònica de serveis i comerços en línia per a diaris.
Una biografia empresarial
Malgrat tot, on podríem situar el punt d’inici per entendre el personatge en el seu vessant menys agradable? Com va néixer la seva vinculació amb l’extrema dreta? On hi ha els elements que ens narren com ha arribat a lligar-se tan estretament a la figura de Donald Trump?
El 23 d’octubre de 2022, Elon Musk va entrar a la seu de Twitter carregant la pica d’un vàter. El magnat havia comprat la xarxa social per 44.000 milions de dòlars i feia setmanes que avisava que quan en fos propietari faria retallades de personal. L’escena no va agradar a la plantilla, que sabia que més enllà de la broma sense gràcia hi havia un pla de retallades que dos anys després s’ha concretat en una reducció de personal del 80%. Segons la cadena CNBC, de les 7.500 persones que treballaven a la xarxa social n’han quedat 1.300.
Tot i que Musk ara és conegut per haver convertit Twitter en X, són moltes les companyies que ha creat. El 1999 va fundar PayPal i X.com, ambdues relacionades amb les transaccions monetàries en línia. El 2002, l’empresa eBay va comprar PayPal per 180 milions de dòlars, que Musk va invertir en la creació de la firma aeroespacial SpaceX, la de cotxes elèctrics i autònoms Tesla i la de productes fotovoltaics SolarCity.
Actualment, Musk també està darrere de Starlink, una firma de nanosatèl·lits que ha donat suport militar a Ucraïna i que recentment va donar cinc antenes per facilitar la connexió a internet a l’organització d’extrema dreta espanyola Revuelta en el context de la crisi valenciana per la dana. Així mateix, és el creador de Neuralink, una firma que té per objectiu implantar xips al cervell humà perquè funcioni amb intel·ligència artificial, i és un dels fundadors d’Open AI, grup creador de l’eina ChatGPT.
Segons explica el periodista Nicolàs Lupo, als Estats Units, Musk és vist com “un empresari que ha tingut èxit amb Tesla o SpaceX i la gent del món empresarial el respecta, però els mitjans són més ambivalent”. Alhora, assenyala que “entre el públic és un empresari d’èxit que ha innovat, ha aconseguit enviar a l’espai coets que poden aterrar sols, ha creat Starlink afavorint que hi hagi connexió a internet a llocs remots, i és líder amb Tesla de vehicles elèctrics als Estats Units”. “En aquesta societat tan polaritzada i que valora tant l’individu i l’exit, té força suport sobretot entre votants republicans”, afegeix.
En l’actualitat, Musk manté una disputa amb els mecànics de les fàbriques de Tesla a Suècia que ha dut els treballadors a efectuar la vaga més llarga de la història del país
Més enllà del gran públic estatunidenc, les històries de Musk contra els drets de les treballadores són recurrents. En l’actualitat, manté des de fa un anuy una disputa amb el personal mecànic de les fàbriques de Tesla a Suècia que ha dut la plantilla a efectuar la vaga més llarga de la història del país escandinau. El magnat es nega signar un conveni col·lectiu i, per capejar l’aturada de la producció, ha fet servir tècniques deslleials com ampliar la plantilla amb operaris d’altres indrets de la Unió Europea. De fet, la vaga ha aconseguit adeptes en altres països escandinaus i s’hi ha sumat part del sector dels transports de Noruega i de l’estiba de Dinamarca. I encara més, aquest darrer mes d’octubre, el sindicat alemany IG Metall va acusar Tesla d’utilitzar tàctiques agressives per evitar que el personal se sindiqués.
Però podríem continuar amb la llista. L’empresa SpaceX ha estat denunciada per tenir unes taxes de lesions set vegades més altes que altres companyies del sector; les autoritats del transport dels Estats Units han denunciat els cotxes autònoms de Musk per ser poc segurs; a Alemanya el moviment ecologista ha denunciat que una de les seves fàbriques contamina les aigües subterrànies per sobre dels límits permesos.
Amb tot, si hi ha un fet que caracteritza el tarannà de l’inversor és la seva decisió de traslladar la seu i part de la producció de Tesla i SpaceX, de Califòrnia a Texas, el 2021. Durant la pandèmia, Musk va mantenir un estira-i-arronsa amb les autoritats californianes perquè l’obligaven a tancar durant el confinament per la covid-19. Finalment, va fer efectiva la seva amenaça i va traslladar l’activitat de les dues firmes a terres texanes, on les regulacions laborals, val a dir, són molt més permissives. Tanmateix, hi ha una altra raó de fons que explica el canvi geogràfic que es va acabar de fer efectiu el juliol de 2024. A l’estiu, el governador de Califòrnia, Gavin Newsom, va aprovar una llei que prohibeix a les escoles públiques donar informació a les famílies quan un alumne canvia de nom, pronom o identitat de gènere. Per què li va molestar tant a Musk aquesta regulació?
Una biografia ideològica
Nevada Alexander, Griffin, Vivian Jenna, Kai, Saxon, Damian, X AE A-XII, Exa Dark Sideræl, Techno Mechanicus, Strider i Azure. Aquests són els noms dels onze primers fills –Nevada va morir quan era nadó– que Musk ha tingut amb tres parelles. Hi ha un dotzè descendent del qual no se’n coneix el nom. Sigui com sigui, és la filla anomenada Vivian Jenna la que més rellevància té en la biografia de Musk.
L’any 2022, Vivian Jenna va canviar el seu nom definitivament i va deixar-se de dir legalment Xavier. El trànsit de la jove nascuda l’any 2004 està, en part, darrere de l’antipatia que l’home més ric del món té cap a les idees progressistes. Segons va explicar al biògraf Walter Isaacson, Musk creu que va ser l’escola Crossroads School for Arts & Sciences de Santa Mónica qui va inculcar idees “neomarxistes” a la seva filla i per això ella va fer el trànsit. Tanmateix, la jove assegura que el seu pare ja l’assetjava quan era petita per tenir comportaments que considerava femenins. De fet, el canvi de gènere de la filla de Musk va anar acompanyat d’un canvi de cognom pel qual Vivian Jenna va adoptar el de la seva mare.
Musk creu que va ser l’escola Crossroads School for Arts & Sciences de Santa Mónica qui va inculcar idees “neomarxistes” a la seva filla i per això va fer el trànsit
Actualment, la relació entre pare i filla està profundament deteriorada. Així, el magnat afirmava en una entrevista al diari Daily Mail que el seu fill “Xavier està mort, assassinat, pel virus woke” i afegia que havia anat “més enllà del socialisme per convertir-se en una comunista ple i pensar que qualsevol que sigui ric és malvat”. Vivian Jenna, per la seva banda, ha anunciat aquest mes de novembre que deixa de viure als Estats Units després de la victòria de Donald Trump. “Fins i tot si només està al càrrec quatre anys, fins i tot si les regulacions antitrans per fortuna no s’implementen, les persones que voluntàriament van votar per això no se n’aniran enlloc a curt termini”, ha dit a les xarxes.
L’aversió a les idees progressistes de Musk té a veure amb la identitat de gènere de la seva filla? Sens dubte és un dels punts centrals del viratge polític d’un magnat que abans de col·laborar obertament amb Donald Trump es vantava d’haver donat suport a Barack Obama i Hillary Clinton, i que el 2016 deia que l’actual president electe no tenia “la classe de caràcter que dona una bona imatge dels Estats Units”. Això, amb tot, no li va impedir treballar amb el líder d’extrema dreta durant el seu primer mandat, fins al 2020, quan Musk va deixar el seu càrrec consultiu a la Casa Blanca, després que els Estats Units abandonessin els Acords climàtics de París.
Una biografia política
El recorregut de Musk des de l’apolitisme fins a la ideologia ultradretana, passant pel progressisme, té molt a veure amb Twitter, la pandèmia i la seva filla Vivian Jenna. Va ser als voltants del tombant de la dècada passada quan, des dels seus comptes a la xarxa social que encara no havia comprat, va començar a difondre desinformació contra migrants i feministes, per exemple, i fins i tot a compartir les teories de la conspiració de Qanon. En gran part, la seva postura tenia a veure amb les restriccions de la pandèmia que li impedien desenvolupar econòmicament les seves empreses i, segons assenyala el periodista Carlos del Castillo, frenaven, a ulls del magnat, el desenvolupament de la civilització que està assetjada pel “virus woke i la correcció política”.
Sigui com sigui, la relació entre Trump i Musk és difícil de rastrejar. Si bé durant la seva presidència (2016-2020) l’havia criticat, el 2022, el magnat va dur a terme una votació a Twitter per saber si les usuàries volien que la xarxa social restituís el compte de l’expresident, suspès per l’antiga propietat. Tanmateix, Trump des de sempre ha volgut que l’home més ric del món estigui alineat amb ell. És, però, a partir de l’estiu de 2023 que la relació es torna més estreta, quan Musk posa els 44.000 milions de dòlars que havia invertit en l’adquisició de Twitter, aleshores ja rebatejat com a X, al servei del candidat republicà.
Segons una investigació de la Universitat de Queensland de la qual el digital Público s’ha fet ressò, després d’analitzar 56.184 publicacions de X entre l’1 de gener i el 25 de setembre de 2024, es pot demostrar que es va produir un canvi estructural a la xarxa i el seu algoritme. “Les publicacions de Musk van rebre un notable augment de visibilitat, amplificació i verificació que van superar les tendències generals de participació a tota la plataforma”. D’aquesta manera, l’algoritme ha fet augmentar un 138% les visibilitzacions de les publicacions de Musk i un 238% els seus retuits. Ha succeït el mateix amb els comptes de tendència republicana com el del mateix Trump.
En el darrer any Musk ha fet una aproximació descarada a la Internacional Reaccionària i ja no amaga la seva proximitat amb personatges com Jair Bolsonaro, Javier Milei o Giorgia Meloni
Aquesta tendència es repeteix a altres indrets fora dels Estats Units on els continguts d’extrema dreta a X es viralitzen d’una forma clara. En aquest sentit, en el darrer any Musk ha fet una aproximació descarada a la Internacional Reaccionària i ja no amaga la seva proximitat amb personatges com Jair Bolsonaro, Javier Milei o Giorgia Meloni.
L’aposta per acostar-se a aquesta mena de lideratges pot tenir diverses explicacions. Per una banda, hi coincideix ideològicament però, per l’altra, suposa una aposta econòmica per influir en les polítiques, com s’ha vist en el cas estatunidenc. Pocs dies després de ser elegit com a president dels Estats Units, Donald Trump va situar Musk al capdavant del nou Departament d’Eficiència Governamental (DOGE) que, segons ha explicat l’home més ric del món, tindrà com a objectiu rebaixar els costos econòmics que té l’administració pública mitjançant la tecnologia. “Diu que vol reduir dos trilions de dòlars d’un pressupost de set i mig milions, i això és quasi impossible si no toques les grans línies de suport a la població, com la sanitat o l’educació”, apunta el periodista Nicolas Lupo.
Alhora, les primeres decisions del magnat d’origen sud-africà ja estan generant controvèrsies. El 14 de novembre l’organisme feia pública una oferta de feina en la qual deia el següent: “Necessitem revolucionaris d’alt coeficient intel·lectual disposats a treballar més de 80 hores a la setmana en la reducció de costos poc glamurosos. Si aquest és el teu cas, envia un missatge directe a aquest compte amb el teu CV. Elon & Vivek avaluaran l’1% dels millors postulants”.
