Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

QAnon, la teoria de la conspiració al servei de la dreta estatunidenca 

A les portes de les eleccions presidencials dels Estats Units, el fenomen QAnon ha tornat a les pàgines dels mitjans de comunicació arran de la decisió de Facebook i Instagram de clausurar tots els perfils que feien difusió d'aquest relat conspiranoic difós entre alguns cercles de l''alt-right' i d'adeptes del president Donald Trump. Les creients en aquesta teoria del complot confien en l'actual titular de la Casa Blanca perquè alliberi la nació americana d'una elit demòcrata, liberal, antipatriòtica i addicta a pràctiques de pedofília satànica que hauria pres el control de l'estat profund

Un assistent a un acte de suport a Trump aguanta una Q gegant / Arxiu

Els primers dies d’octubre, les xarxes socials Facebook i Instagram anunciaven el tancament de totes les pàgines, grups i usuàries relacionades amb QAnon, una nova teoria del complot que revisita i engloba altres tesis conspiranoiques històriques amb la intenció d’afavorir i idealitzar l’actual president dels Estats Units, Donald Trump. És una notícia que no va tenir gaire ressò a l’Estat espanyol però que, amb vista a les eleccions presidencials estatunidenques d’aquest 3 de novembre, és ser un sotrac important en les bases de suport de l’actual inquilí de la Casa Blanca.

Per entendre el fenomen QAnon s’ha de tornar al 2016, a la primera campanya presidencial en la qual Trump va ser candidat del Partit Republicà. És en aquella època que es comença a parlar de “Pizzagate”.


Pizza, pedòfils, satànics i Hilary Clinton

El 30 octubre 2016, el compte de Twitter d’un usuari anònim, David Goldberg, que difonia contingut de línia ideològica alt-right, publicava una fake new segons la qual s’informava que, segons alguns rumors, la policia de Nova York hauria descobert una xarxa de pedofília lligada al Partit Demòcrata. Aquells mateixos dies, el portal Wikileaks publicava els correus electrònics de John Podesta, president de la campanya electoral de Hilary Clinton, candidata demòcrata. En un dels correus, James Alefantis, simpatitzant del Partit Demòcrata i propietari de Comet Ping Pong, una pizzeria de Washington DC, oferia el seu local per fer alguns sopars de campanya electoral.

QAnon, la teoria de la conspiració al servei de la dreta estatunidenca 
El Comet Ping Pong, la pizzera al centre de la teoria del complot del “Pizzagate” |Arxiu

D’aquestes dues informacions, d’entrada no relacionades entre si, neix la teoria del complot coneguda com el Pizzagate: algunes usuàries conspiranoiques interpretaven que la proposta de fer una sopar amb CP (cheese pizza, pizza amb formatge en anglès) era de fet una referència a child pornography, pornografia infantil. Començava un circ mediàtic quan la notícia es va publicar al portal de fake news Your News Wire i fins i tot en pàgines pro-Trump com SubjectPolitics.com. El Conservative Daily Post, un altre portal afí a les notícies falses, fins i tot va publicar un article en el qual afirmava que l’FBI hauria confirmat la teoria.

El Comet Ping Pong, un local molt conegut a la ciutat i punt de trobada de la cultura LGBTI a Nova York, es va transformar, d’un dia per l’altre, gràcies a les teories del complot, en la seu central d’una xarxa de pedofília satànica on s’empresonen nens al soterrani (que, per cert, el local no en té), el tot pel plaer dels kiders demòcrates i, per extensió, de la mateixa candidata, Hilary Clinton.

El Comet Ping Pong, un local molt conegut a la ciutat i punt de trobada de la cultura LGBTI a Nova York, es va transformar, gràcies a les teories del complot, en la seu central d’una xarxa de pedofília satànica

Els efectes d’aquesta d’infusió d’odi, la qual recupera la llegenda urbana de les xarxes pedòfiles satàniques, no es van fer esperar: el desembre del mateix any, només tres mesos després de la publicació de la fake new, Edgar Maddison Welch, un jove de 29 anys, va irrompre al restaurant armat amb un rifle d’assalt i va demanar l’alliberament dels nens després de disparar tres trets al sostre. Tot i ser detingut i condemnat, les pressions al local no s’han aturat. El Comet va patir un intent d’incendi el gener 2019 i el propietari segueix rebent amenaces de mort.


Q, el nou Polzet de l’’alt-right’ 

Poc després del Pizzagate, va aparèixer un nou actor, que canalitza les usuàries partidàries de les teories del complot: Q. Com el personatge de l’homònima novel·la del col·lectiu d’escriptors italians Luther Blissett (ara més conegut com a Wu Ming), Q és un agent provocador del poder. En aquest cas s’amaga rere un usuari anònim de la blogosfera. Apareix per primera vegada l’octubre de 2017 a la plataforma 4Chan, un espai de trobada del supremacisme blanc i de l’alt-right. Envia missatges críptics i  enigmàtics, deixant entendre que és un alt oficial de la intel·ligència estatunidenca. Encarregat per Trump i el Pentàgon, intenta informar del que està per venir: The Storm (‘la tempesta’), o sigui, la detenció i l’execució massiva de tots els membres de la Càbala.

Pels adeptes de QAnon, l’estat profund dels EUA està controlat per una colla de demòcrates, liberals, antipatriòtics i pedòfils satànics (‘The Cabal’) que n’hauria pres el control després de la mort de J. F. Kennedy

Pels adeptes de QAnon, l’estat profund dels EUA està controlat per una colla de demòcrates, liberals, antipatriòtics i pedòfils satànics. Segons la teoria conspiratòria, aquest grup, al qual anomenen The Cabal (‘là Càbala’), hauria pres el control de l’Estat després de la mort de J. F. Kennedy i la seva influència es va eixamplar fins als mitjans de comunicació, fins al punt de poder decidir tots els presidents dels EUA (inclosos els republicans Ronald Reagan i els George Bush, pare i fill). Només els militars van poder evitar caure sota les urpes de la Càbala i van demanar a Donald Trump que fes un pas endavant per salvar la pàtria. Aquest, batejat com a Q+, és el salvador que està intentant alliberar la nació de la Càbala i, a la vegada, alliberar els nens empresonats per la xarxa de pedòfils satànics. Perquè la Càbala, segons QAnon, arriba per tot arreu: fins i tot els moviments Antifa i Black Live Matters en serien membres. I va més enllà, tocant les altes esferes de la política, incloent-hi Hilary Clinton, Barack Obama i la seva esposa Michele. En aquesta trama, Hollywood és una part decisiva de la Càbala i moltes celebritats en serien membres “coneguts”, com l’actor Tom Hanks, la cantant Céline Dion, la presentadora de televisió Oprah Winfrey, l’artista Marina Abramović i la cantant Beyoncé. Sense oblidar el financer George Soros i el fundador de Microsoft, Bill Gates.

Contra tot aquest entramat de poder, Q intenta informar i “revelar” el que està passant realment: que Donald Trump està fent una “partida d’escacs en quatre dimensions” per alliberar la nació i fer-la gran un altre cop. Però, per no fer perillar l’operació, deixa missatges críptics, anomenats Q crumbs (molles de Q) o Q drops (gotes de Q), i és missió dels adeptes, els QAnons, resoldre els enigmes i així entendre què està passant realment.

Com si es tractés d’una versió digital del Polzet, el protagonista del conte infantil que deixava molles de pa a terra per trobar el camí de tornada a casa. Com si la teoria no fora ja suficientment enrevessada, segons molts deixebles de QAnon, rere Q s’amagaria John Fizgerald Kennedy Jr., conegut pel sobrenom de John-John. Tot i haver mort oficialment en un accident d’avió el 1999, per a la gent adepta a la teoria encara està viu i s’ha convertit en un enemic del seu antic partit. Per això d’aquí a poc John-John es revelarà per demostrar el seu suport a Trump.


De la teoria a la pràctica

Els primers missatges de Q, el suposat alt funcionari de l’Estat, apareixen l’any 2017 al fòrum 4chan, lloc d’internet famós per la presència de l’alt-right i d’altres grupuscles de l’extrema dreta estatunidenca. Un any després, el suposat revelador d’informacions es va transferir en un altre fòrum encara més extrem, 8chan. Aquest portal, entre l’abril i l’agost de 2019, va ser la plataforma per difondre i reivindicar tres atemptats racistes: el de la mesquita de Christchurch, a Nova Zelanda; el de la sinagoga de Poway, a Califòrnia, i el de l’hipermercat Walmart, a El Paso (Texas). Els tres atemptats van sumar un total de 74 morts i 76 ferits. Arran d’això i de les pressions rebudes, el portal web va tancar l’agost de 2019, i va tornar a obrir amb un nou nom: 8kun. És aquesta la nova seu principal de les publicacions profètiques de Q.

El 2018, un grup de paramilitars, anomenat Veterans on Patrol, vigilava les fronteres entre Arizona i Mèxic buscant camps de detenció d’infants que s’havien d’enviar al Comet Ping Pong

Tot i el canvi de nom, el portal web segueix estant lligat a l’extrema dreta. El seu titular és Jim Watkins, i el seu fill, Ron, n’és l’administrador. Segons una investigació de la revista The Daily Dot, molts indicis tècnics (com les adreces IP dels propietaris i de l’usuari de Q) assenyalen els Watkins darrere de Q. Però no només ells; també hi ha el testimoni de Fredrick Brenna, fundador de 8chan i excol·laborador de Jim Watkins. Tot i això, el fenomen QAnon ja no està sota el control del seu creador i ha arribat a assolir dimensions molt més grans.

De fet, d’ençà que la teoria s’ha anat popularitzant, s’han desenvolupat un conjunt d’accions delictives i violentes dutes a terme pels seus creients. El primer va ser Matthew P. Right, un ciutadà de Nevada de trenta anys que va bloquejar l’autopista a prop de la presa Hoover amb un cotxe blindat el juny de 2018. Els mateixos dies, un grup de paramilitars, anomenat Veterans on Patrol, vigilava les fronteres entre Arizona i Mèxic buscant camps de detenció d’infants que s’havien d’enviar al Comet Ping Pong. Fins a arribar als assassinats de Nova York i de Seattle, passant per un incendi gegantí a l’estat de Califòrnia, la devastació d’una església a Arizona i un intent de segrest a Colorado. La situació és tal que per a l’FBI i el centre antiterrorista de West Point, QAnon és considerat una “amenaça terrorista interna”.


Les eleccions del 3 de novembre

La teoria conspiranoica, tot covant un brou de cultiu dels valors del supremacisme blanc i justificador d’atemptats de caràcter ultradretà, ha crescut fins a arribar a una dimensió inesperada. Per a la revista Newsweek són “almenys 44 candidats de la legislatura vinent que en algun moment han compartit informacions de QAnon o han mostrat que estan oberts a acceptar la teoria”. El fenomen s’ha estès des dels racons més remots de la blogosfera fins a les institucions dels EUA, cosa que toca tots els àmbits institucionals. Des del mateix Congrés de Washington, on, per exemple, la candidata republicana per l’estat de Georgia, Marjoie Taylor Green, s’ha mostrat obertament creient de les teories de QAnon, fins als representants de cambres estatals, menys coneguts, que podrien ser més incidents en la política institucional.

I això no és només un indicador de fins a on ha arribat a radicar-se el culte de QAnon, dada encara desconeguda. De fet, segons una enquesta de l’institut estatunidenc Civiq, almenys el 16% de la ciutadania estatunidenca afirma que el que diu QAnon és “majoritàriament cert”. Si es considera només la població blanca no hispànica, la dada arriba al 19%. I si es redueix el focus a l’electorat republicà, el valor puja fins al 33% (en els demòcrates es queda al 5%). Una xifra que si es relaciona amb la població total estatunidenca, donaria l’esfereïdor nombre de 52 milions de simpatitzants de la teoria. En qualsevol cas, però, resulta evident que el seguiment de QAnon no són alguns “llops solitaris”, com els que han passat a fer accions violentes.

QAnon, la teoria de la conspiració al servei de la dreta estatunidenca 
Alguns assistents a un acte de suport a Trump aguanten una Q, mostrant la seva afiliació a la teoria de QAnon |Arxiu

Per l’investigador canadenc Mar-André Argentino, que va analitzar una mostra de 179 grups de Facebook dedicats a QAnon, des del març fins al juliol de 2020, just en l’època més dura del confiament per la COVID-19, la xifra d’usuàries ha passat de 213.000 a 1.400.000. Un augment del 600%. I considerant l’última enquesta interna de Facebook abans del tancament dels grups, s’estimava un total de tres milions de subscripcions. Segurament, totes aquestes seguidores de QAnon, que consideren Trump com l’únic que està intentant salvar la pàtria, tindran un rol important en les eleccions del 3 novembre. Tot i això romanen molts dubtes. El col·lectiu Wu Ming 1, que està escrivint un llibre sobre QAnon, afirma que “és un marc precari: no sabem què podria passar si Trump perdés les eleccions. O si, amb el pas del temps, la confiança en ell començaria a baixar. Més enllà d’això, no sabem com evolucionarà la secta: tindrem suïcidis en massa o passarà a tenir un relat més de dreta normal? O arribarà a fragmentar-se? No ho sabem”.