El 28 de maig, Recep Tayyip Erdoğan va guanyar les eleccions presidencials a Turquia amb el 52,1% dels vots. Això vol dir que les persones que viuen al territori de l’Estat turc continuaran patint la repressió de l’AKP, el partit del mandatari islamista. Durant la seva celebració, tot just després de la fi del recompte de vots, el renovat president va pronunciar un discurs marcadament homòfob. El poble kurd i totes les minories del país com la comunitat LGTBQ+, les feministes, les esquerres i tota la dissidència haurà d’enfrontar novament la persecució i l’autoritarisme. I no només això, la renovació d’Erdoğan i de l’AKP representa una més que tangible amenaça per tot el poble kurd, fet que ha quedat demostrat amb les invasions a Rojava de 2018 i 2019 i els atacs dirigits a líders kurds al Kurdistan iraquià.
La mateixa nit electoral els grups mercenaris gihadistes que operen sota l’auspici de l’Estat turc a les regions d’Afrin i Serekaniye (Rojava), ja van celebrar els resultats electorals amb ràfegues de trets, les quals van matar un nen. Contra Turquia i les seves forces mercenàries gihadistes lluiten diàriament les forces democràtiques no-mixtes de les YPJ (Unitats de Defensa de Dones, YPJ per les seves sigles en kurd). Sozdar Dêrik, membre de la seva comandància general ha visitat Catalunya aquest mes de maig. La visita representa un pas cap a la visibilització i legitimitat internacional de la feina de defensa del Kurdistan i dels pobles del Nord i Est de Síria que fan les YPJ, que no només desafien a un dels exèrcits més poderosos del món, sinó que a més ho fan amb una perspectiva de gènere única en la regió.
Què són les YPJ?
Som una unitat de defensa de dones, una força militar femenina. Van començar com agrupacions d’autodefensa de les dones kurdes, però ara és de tot el poble, de les dones de tots els pobles del món. L’objectiu és resistir de manera organitzada. Es relaciona amb la societat i no amb forces militars estatals, perquè el seu principi és l’autodefensa. És a la vegada una unió de dones i un lloc on aquestes es formen, on poden treballar en la seva autonomia i fortalesa, així com millorar la confiança en elles mateixes per arribar a l’arrel de la seva identitat. Les tasques principals són al voltant de l’autodefensa, la defensa del poble, de les dones, de la societat, de la terra i de la cultura. Té a veure amb la lluita armada, però en els seus fonaments, és un exèrcit popular. Som unitats formades per l’autodefensa que sorgeixen del poble. YPJ és la força i la voluntat d’autodefensa del Nord i Est de Síria.
Quin rol ha jugat YPJ en la Revolució de Rojava?
“L’essència de YPJ és canviar la societat i ho fem lluitant contra aquella imatge de les dones com a éssers inferiors, dèbils, que no són dignes de ser escoltats”
YPJ té un rol fonamental, perquè s’ocupa de la defensa dels valors de la societat i de la integritat de les dones, no només a Rojava, ens incumbeix qualsevol amenaça cap a les dones arreu del món. No podem anar a tot arreu per a dur a terme una intervenció militar, però som defensores de les dones que enfronten al masclisme i l’opressió. El rol de la YPJ és la defensa, però en això també incloem la saviesa, el coneixement propi de les dones. L’essència de YPJ és canviar la societat i ho fem lluitant contra aquella imatge de les dones com a éssers inferiors, dèbils, que no són dignes de ser escoltats. Duem a terme una transformació social, un canvi de mentalitat.
Com es van viure des de les YPJ victòries tan importants com l’alliberament de Raqqa?
Per les YPJ, però també per a totes les forces que hi participen, l’alliberament de Raqqa va ser molt especial, perquè havia estat anomenada capital de l’Estat Islàmic. A Raqqa milers de dones van ser venudes, com és el cas de moltes dones yazidites portades de Shengal. Hi havia dones que havien sigut comprades fins a deu vegades. Raqqa es va convertir en un mercat de dones, per això com a dones va ser molt rellevant, perquè era un lloc on se’ns esclavitzava. Raqqa era la capital de la mentalitat de l’Estat Islàmic, la capital de l’esclavització de les dones, però també de la societat en general. També s’hi torturaven homes. Hi havien llocs on es feien gàbies per vendre persones, per colpejar-les, per castigar-les deixant-les al sol a l’estiu, a la intempèrie a l’hivern… També tenien centres on tallaven el cap a les persones. Per això l’alliberament de Raqqa va marcar el principi del derrocament de l’Estat Islàmic.
En quin punt està la lluita contra l’Estat Islàmic?
“La nostra lluita contra l’Estat Islàmic és sobretot al camp Al-Hol i a les presons on hi tenen membres, perquè tenim en les nostres mans milers de presos de l’Estat Islàmic que no han estat jutjats”
Durant la batalla de Baghouz es va difondre que Estat Islàmic havia estat aniquilat. D’alguna manera és cert, l’organització d’Estat Islàmic es va desmembrar, però no del tot, perquè de la seva mentalitat i de l’estat islàmic que concebien construir encara en queda molt. Encara es donen manifestacions de la seva existència, per exemple, en forma de cèl·lules dorments compostes per persones que quan els manen fan accions i les reivindiquen com a Estat Islàmic. Nosaltres estem duent a terme una àrdua lluita en contra. Cada dia veiem com cauen màrtirs, com assassinen a persones al camp, com assassinen asayish [forces de seguretat interna], a persones que treballen amb l’Administració Autònoma, a persones que treballen amb les FDS (Forces Democràtiques de Síria). Totes les unitats que formen part de les FDS col·laboren en aquesta qüestió. Tenim unitats d’intel·ligència, unitats antiterroristes, estem també en contacte amb les forces antiterroristes del PUK [Unió Patriòtica del Kurdistan] a Suleimaniya, també amb la Coalició Internacional [contra l’Estat Islàmic]. Amb aquestes diferents forces lluitem contra les cèl·lules dorments, però la nostra lluita contra l’Estat Islàmic és sobretot a Camp al-Hol i a les presons on hi tenen membres. En les nostres mans hi ha milers de presos de l’Estat Islàmic que no han estat jutjats. Cal jutjar a totes aquestes persones que han comès actes terroristes, perquè han infligit un gran mal a la societat. Cal que es facin tribunals internacionals per arribar a la veritat sobre aquests casos i que segons el grau de responsabilitat s’apliqui un tipus de mesura o una altra. L’altra cosa són les famílies de l’Estat Islàmic, al camp al-Hol i al camp Roj són prop de 60.000 persones. El camp d’al-Hol ha estat com implantat a Rojava i ningú més no se’n responsabilitza, més enllà de les nostres forces. L’any passat s’hi va dur a terme una operació on es van confiscar moltes armes, es va descobrir que s’adoctrina menors, que s’assassina a dones. Allò és com una bomba de rellotgeria. Treballant en això és com continua la nostra àrdua lluita contra l’Estat Islàmic.
Com es van viure les invasions d’Afrin i Serekaniye des de YPJ?
Afrin, Serekaniye i Gire Spi són terres del Nord i Est de Síria. Les intervencions que es van fer eren d’ocupació. L’Estat turc a través de grups mercenaris, alguns vinculats amb Estats Islàmic, altres a al-Nusra, altres a al-Qaeda, van atacar aquestes regions. Les nostres forces són forces que resisteixen, i això vam fer, resistir. Però nosaltres no disposem de tota la tecnologia i de tots els recursos dels que disposa Turquia, que és un país de l’OTAN. Per parar aquell atac hauria calgut que l’OTAN mateix el parés. Rojava mai no ha representat cap mena d’amenaça per Turquia o per Bakur. Nosaltres mai no hem atacat els països veïns, perquè la nostra política i la nostra ideologia és contrària a això. Nosaltres ens defensem. I aquella va ser una resistència molt dura. Però no va ser prou per parar una amenaça tan gran com ho és que aquests grups de gihadistes mercenaris i Turquia acabin ocupant la nostra terra. No és que nosaltres fóssim dèbils ni tampoc és que no hi poséssim la resistència necessària, al contrari, hi vam posar molta resistència. Hi vam posar tota la fortalesa del nostre poble, però la violència que es va dur a terme contra el nostre poble va ser brutal. Van ser moltes les barbaritats que es van cometre, com ara l’ús d’armes prohibides, com quan li van cremar tot el cos a un nen anomenat Mohamed amb armes químiques, amb fòsfor. Això va sortir a les notícies i tot el món ho va veure, però ningú no en va fer cas i això va servir com a carta blanca per a l’ocupació. Després d’això moltíssima gent del nostre poble ha estat desplaçada forçosament i reemplaçada pels mercenaris, perquè la seva ocupació va ser també la ocupació de la terra mateixa. Però nosaltres estem decidides a retornar a la nostra terra.
En quin moment es troba ara el Nord i Est de Síria?
“L’Estat sirià i Rússia, així com la Coalició Internacional i l’OTAN, no fan res contra els atacs de Turquia al Nord i Est de Síria que fan enfortir l’Estat Islàmic”
Al nostre país cada dia es pateixen atacs, cada dia es pateix setge. Els països del nostre voltant no volen que ens vagi bé i tot això dificulta les coses. Cada dia tenim drons sobrevolant el cel i bombardejos. Cada dia tenim màrtirs entre les nostres files als asayish, a les YPG (Unitats de Protecció Popular, YPG per les seves sigles en kurd) i a les YPJ. I no és que hi hagi només atacs per part de l’Estat turc, sinó que, a més, l’estat sirià ho deixa passar i Rússia també. Tampoc la Coalició Internacional no fa res respecte a Turquia. En ser un país de l’OTAN cal que se li piqui la cresta. A més, els atacs de Turquia al Nord i Est de Síria fan enfortir l’Estat Islàmic. Tot això fa que s’agreugi la situació econòmica de la gent, que deixa la seva terra. Sobre els camps de refugiades de Shehba, per exemple, també pesa un setge per part de l’estat sirià. Al camp de Washokani hi ha falta d’aigua, perquè Turquia talla l’aigua que passa per Serekaniye. A Heseke també es pateixen talls, i les persones sense aigua es moren. L’últim que s’ha fet és, amb la col·laboració del KDP (Partit Demòcrata del Kurdistan, KDP per les seves sigles en kurd), és tancar la frontera de Semalka, que era l’única entrada a Rojava. Per això l’economia pateix, perquè es provoca fam i que la gent s’empobreixi. Tot i això, la nostra societat està organitzada, es fan formacions, hi ha pensament crític, la gent veu que se l’està atacant directament. La gent no vol més guerra, està cansada de la guerra. Però a la nostra societat hi ha unitat, hi ha connexió amb la terra, hi ha sentiment d’estima cap a la terra i no només per part del poble kurd, també de tots els pobles del Nord i Est de Síria. El nostre sistema social és la nació democràtica, i això vol dir que totes les comunitats que viuen allà ho fan preservant els seus drets culturals, religiosos, lingüístics… La societat està organitzada d’acord amb una manera de fer democràtica, ecologista i amb mires a l’alliberament de les dones.
Com està evolucionant el paper del règim sirià aquest darrer any?
El règim sirià fins ara se sostenia amb el suport de Rússia. Però ara l’estat de Síria ha tornat a la Lliga Àrab. Aquest retorn ha significat un enfortiment per al règim, que abans havia estat aïllat. Els canvis de posicionament que ha fet el règim sirià són una cosa que complica la situació, perquè si es passen per alt les coses que ha fet aquest règim pot guanyar legitimitat i tornar a fer-se un lloc. L’estat de Síria necessitaria fer molts canvis, com ara que es reconegués l’Administració Autònoma, entre altres canvis polítics que no s’han produït. En aquest sentit, l’acceptació de l’estat de Síria a la Lliga Àrab no és una cosa positiva de cara a la democratització. Però esperem que el govern de l’estat de Síria, el govern de Bashar al-Assad, tingui disposició a establir diàleg amb l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria per a poder adreçar els problemes de les persones sirianes i les persones que viuen a Síria. L’Administració Autònoma està oberta al diàleg pel bé de les persones i que puguin viure en dignitat, que es dignifiquin també als milers de màrtirs que van sacrificar-se per això. Si Síria, o millor dit, el règim de Damasc, estigués obert al diàleg, seria molt positiu.
En aquest panorama, quin ha estat el paper del Govern Regional del Kurdistan [de l’Iraq]?
Els darrers anys el Govern Regional del Kurdistan ha jugat un rol poc beneficiós, especialment per a Rojava. Ara, a les muntanyes del Kurdistan de l’Iraq, l’Estat turc està duent a terme una forta ofensiva contra les guerrilles kurdes. S’hi utilitzen armes químiques, armes nuclears tàctiques, bombarders, drons. Llavors, el Govern Regional del Kurdistan en lloc d’intentar facilitar la unió com a poble i de mostrar-se obert al diàleg ajuda el nostre enemic. Això, lògicament, no beneficia. És cert que a la història del Kurdistan hi ha hagut molts conflictes, però la cultura i la germandat del poble hauria d’estar per sobre d’això. Quan es donen conflictes interpersonals, entre famílies, i altres, sorgeix la necessitat de tenir un sentir comú del poble kurd. Si les autoritats del Govern Regional del Kurdistan haguessin mirat per aquest bé comú, hi hauria hagut efectes positius. Però això no ha passat, més aviat hi ha un rebuig i un bloqueig [cap a Rojava] i això fa que s’estableixi una col·laboració amb l’enemic. Tancar la frontera de Semalka és producte d’un desig de sufocar Rojava, un desig d’atemorir el poble.
Com influirà el que ha passat a les eleccions de Turquia?
“Erdoğan no vol que hi hagi una Administració Autònoma al Nord i Est de Síria, per això ataca. Nosaltres, per la nostra banda, estem sempre preparades per enfrontar això”
Els últims vint-i-un anys l’AKP ha estat al govern turc i Erdoğan ha estat el president de la República. Tots els atacs que s’han fet sobre Rojava i que han provocat aquesta enemistat han estat liderats per Erdoğan. Però, tot i això, nosaltres creiem que a Turquia hi ha poble democràtic i que els pobles que viuen a l’estat de Turquia, els pobles kurds, els pobles turcs i altres pobles, creuen també en la democràcia i que, per això, també lluiten i resisteixen perquè volen que la República de Turquia canvi. L’animadversió d’Erdoğan cap al poble kurd és realment molt forta i tot el govern està al seu servei. Nosaltres a Rojava, al Nord i Est de Síria, coneixem els plans d’Erdoğan. No vol que hi hagi una Administració Autònoma al Nord i Est de Síria, per això ataca. Nosaltres, per la nostra banda, estem sempre preparades per enfrontar això. Amb la victòria d’Erdoğan l’amenaça sobre la societat s’intensifica, sobre tota la societat, no només la de Rojava.
Què s’espera d’aquesta visita a Catalunya?
Ens alegrem molt d’haver pogut venir a Catalunya, perquè el Parlament va ser la primera institució a reconèixer l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria. Aquest vincle que es tradueix en cooperació entre pobles i en sentiments que ens apropen d’una manera revolucionària és realment significatiu per nosaltres. Estem contentes i esperem que aquesta voluntat de reconeixement del poble de Catalunya ajudi a portar la veu del poble kurd, de Rojava i del Nord i Est de Síria a tot el món i d’aquesta manera obtenir reconeixement. Hem percebut molta calidesa i un apropament molt humà, una connexió revolucionària entre pobles. Per nosaltres ha estat bonic tenir l’oportunitat de venir a Catalunya.
