La involucració d’un agent policial amb la identitat de Ramón Martínez Hernàndez en l’activisme valencià el va portar fins a l’extrem d’assumir un paper protagonista en diverses accions de protesta i sabotatge. Així ho detallen a la Directa activistes del seu entorn que, fins i tot, han aportat arxius d’àudio de moments posteriors a les accions que confirmarien la participació en les mateixes de l’agent del Cos Nacional de Policia espanyol (CNP). A les 23.59 h del 29 de juny de 2021 va enregistrar i enviar aquest missatge a un activista: “Ei, tio, ja estic a casa, acabo d’arribar. De camí a casa no he vist cap cotxe de madera ni res de res. Vosaltres heu arribat bé, no?”.
Aquella nit, un grup de veïnes del barri de Benimaclet acabaven de tombar desenes de tanques ancorades en formigó que l’empresa Metrovacesa havia instal·lat a solars de la seua propietat. Segons testimonis presencials, Martínez Hernàndez liderava el grup i va assumir tasques de control de les patrulles policials. No era la primera nit, ni va ser l’última. La història es repetiria almenys en altres quatre ocasions. En l’actualitat, cinc veïns i veïnes són a l’espera d’un judici pels danys ocasionats a les tanques, valorats per la constructora en milers d’euros. Curiosament, però, la imputació no es deriva de les accions liderades per l’infiltrat, sinó per una manifestació veïnal a plena llum del dia.
En gener de 2021 va ocupar la seu del grup immobiliari Haya Real Estate per a protestar contra un desallotjament executat per la Sareb
El talp, ara descobert, també havia tingut un protagonisme destacat mesos abans. El 14 de desembre de 2020 participava en la reocupació del CSOA l’Horta, després que un gran dispositiu policial l’haguera intentat desallotjar sense ordre judicial. Així mateix, el 15 de gener de 2021, va estar present en l’ocupació de la seu de la societat immobiliària Haya Real Estate de València per protestar per un desallotjament executat per la Sareb. Quan van arribar els primers agents de policia, l’infiltrat es va ubicar encarat al cordó policial, plenament integrat en l’acció de desobediència.
Finalment, el 18 de febrer de 2021, en una manifestació contra l’empresonament de Pablo Hasél va tornar a col·locar-se a la primera línia d’acció. Diverses fotografies van immortalitzar el moment en què un grup de manifestants –entre les quals es trobava l’agent infiltrat– espentaven un cordó policial a la plaça de Sant Agustí. Es van produir dures càrregues dels antiavalots del Grup III d’intervenció policial del CNP i la protesta va quedar avortada.
Marc legal limitat
Fonts jurídiques consultades per la Directa apunten al fet que el lideratge i la participació d’un infiltrat en accions de sabotatge o en enfrontaments amb la policia només seria legal –i, així i tot, amb limitacions– si la figura de l’agent, en aquest cas, la de Ramón Martínez Hernàndez, fos la d’un agent encobert supervisat per l’autoritat judicial.
A l’Estat espanyol, la infiltració policial i la figura del policia encobert estan regulades per l’article 282 bis de la llei d’enjudiciament criminal, que estableix que el jutge d’instrucció competent, o el Ministeri Fiscal, “podran autoritzar funcionaris de la policia judicial, mitjançant resolució fundada, a actuar sota identitat suposada i a adquirir i transportar els objectes, efectes i instruments del delicte i diferir-ne la confiscació”. Parlem, doncs, d’una metodologia especial d’investigació caracteritzada per ser més agressiva amb el sistema de garanties que la resta de mitjans convencionals i, per això, el desenvolupament de la infiltració policial només es contempla en determinades circumstàncies i exclusivament en la lluita contra el terrorisme i el crim organitzat.
Va formar part del grup que va plantar cara al cordó policial en una protesta contra l’empresonament de Pablo Hasél
Tanmateix, en els casos d’infiltrats policials destapats fins ara per la Directa, la reacció oficiosa del Ministeri de l’Interior espanyol ha estat assegurar que els dos agents descoberts a Barcelona no necessitaven una autorització judicial perquè eren “agents d’intel·ligència” sota les ordres de la Comissaria General d’Informació, i no pas agents encoberts.
Fins al moment de tancar aquesta edició, l’únic pronunciament oficial de l’administració de l’Estat a les peticions d’informacions ha sigut l’“Informe sobre la utilització d’agents d’intel·ligència per part de la Comissaria General d’Informació de la Policia Nacional”. Segons aquest document, amb data de 10 d’agost de 2022, l’objectiu dels denominats “agents d’intel·ligència” seria “captar informació d’interés” per l’ordre i la seguretat pública en els “entorns on es mouen els individus radicals o compromesos amb projectes secessionistes il·legals”. El text, que pren com a referència “el context actual que es viu a Catalunya i els greus esdeveniments viscuts en el passat recent”, considera “legítim, idoni i oportú” que els serveis d’informació utilitzen aquests agents. Una tasca que, sempre segons aquest escrit, es porta a terme “dins dels paràmetres de la norma, tenint molt en compte l’obligació d’evitar el delicte provocat” i sota un paraigua “d’absolut ajustament a la legislació vigent”. Aquest informe de la Comissaria General d’Informació, però, no fa cap referència al fet que es tracte d’agents encoberts amb aval judicial i tampoc s’apunta al País Valencià com un objectiu de les infiltracions, un extrem ara confirmat amb la descoberta del talp Ramón Martínez Hernàndez.
