“Veure que una persona va perdent la mobilitat progressivament i no hi ha res a fer és una experiència molt dura”, explica Joan Lluís Pérez. El seu fill va ser diagnosticat d’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), i durant els dos anys i mig que va patir la malaltia va demanar ajudes per les cures i els serveis que necessitava. “Les ajudes sempre arribaven tard. Sobretot quan la incapacitat era del 33% o més. Era una angoixa constant i un càstig afegit al mateix patiment de la malaltia”, explica Joan Lluís Pérez. A causa de l’ELA, el seu fill necessitava serveis com una cuidadora o adaptar l’habitatge per a les seves condicions. Però les ajudes no aconseguien arribar a temps.
Entre desembre de 2021 i novembre de 2022, 13.801 catalans van morir esperant a rebre aquest tipus d’ajudes. De fet, Catalunya és la comunitat autònoma amb major llista d’espera i també lidera la taxa limbe, és a dir, el percentatge de persones que, amb el grau de dependència ja reconegut i el Pla Individualitzat d’Atenció (PIA) aprovat, encara no han rebut les ajudes. Totes aquestes dades, extretes de l’IMSERSO i recollides pel Dictamen anual de l’Associació de Gerents i Directors de Serveis Socials, defineixen una situació que preocupa a les entitats de cuidadors i familiars en situació de dependència a Catalunya.
Una llei infrafinançada
Aquestes ajudes estan regulades per la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència, aprovada l’any 2006. La norma pretén donar suport a les persones que tenen algun grau de dependència a través de prestacions econòmiques i recursos assistencials. Entre els serveis als quals poden accedir aquestes persones, es contemplen la teleassistència, el servei d’atenció a domicili, una plaça a un centre de dia i a una residència. Però, tot i que la norma reconeix una sèrie de drets i serveis, mai no ha anat acompanyada d’un finançament suficient.
Segons l’informe de l’Associació de Gerents i Directors de Serveis Socials i les dades del Departament de Drets Socials, Catalunya sempre ha afrontat la major part de les despeses i és la comunitat autònoma més infrafinançada per part del govern central. Tanmateix, cal tenir en compte com cada govern ha gestionat la llei durant els seus respectius mandats. La Llei 39/2006, més coneguda com a Llei de la Dependència, va ser aprovada durant el Govern socialista de José Luís Rodríguez Zapatero el novembre de 2006 i va entrar en vigor l’1 de gener de 2007.
Malgrat haver-hi unes 400.000 persones amb el dret reconegut i esperant per rebre la prestació, el govern de Rajoy va acumular una retallada de prop de 3.000 milions d’euros
En el seu moment, hi van votar a favor gairebé la totalitat dels grups parlamentaris, amb l’excepció de les forces nacionalistes de Convergència i Unió, Partit Nacionalista Basc, Eusko Alkartasuna i Nafarroa Bai, les quals al·legaven que la llei retallava competències exclusives de les comunitats autònomes. Ja amb el Govern del Partit Popular, encapçalat per Mariano Rajoy, l’executiu va establir notables retallades a la Llei de la Dependència. Malgrat haver-hi unes 400.000 persones amb el dret reconegut i esperant per rebre la prestació, el govern de Rajoy va acumular una retallada de prop de 3.000 milions d’euros en el finançament de les mesures previstes per la llei.
Aquest fet va provocar que les autonomies s’haguessin de fer càrrec de fins al 82% del finançament públic, fet que incomplia el 50% establert per la llei. Per altra banda, la tercera font de finançament de la norma, atribuïda al copagament dels usuaris en funció del seu nivell de renda, també es va veure afectada notablement. Així doncs, entre els anys 2011 i 2018, en un context de crisi econòmica i d’altres prioritats per part del Govern de Rajoy, la Llei de la Dependència va quedar en paper mullat a causa de la incapacitat de proporcionar els recursos en el termini requerit.
Ja l’any 2023, pocs dies abans de les eleccions generals del 23 de juliol, el govern de coalició va aprovar al Consell de Ministres el Reial decret 675/2023. Amb aquesta norma, l’executiu tirava endavant una injecció pressupostària per revertir les retallades a les prestacions establertes l’any 2013 pel Govern del PP. Pel que fa al cas català, al següent gràfic es pot veure com ha anat evolucionant al llarg dels anys el finançament de la Llei de Dependència a Catalunya, on després d’un temps en què l’Estat no superava el 15% del finançament, ara s’ha retornat als nivells d’inversió previs al Govern de Mariano Rajoy.
Així doncs, la Llei de la Dependència deixa al descobert certes mancances pel que fa a la gestió assistencial de les persones dependents i el seu entorn. En aquest sentit, s'ha organitzat un teixit associatiu per posar remei a la situació de vulnerabilitat que pateixen. Entre aquestes associacions destaca Cuidando de Ti, que té la funció de realitzar un acompanyament integral a les famílies de persones en situació de dependència. Montse Fuentes, treballadora social i membre de Cuidando de Ti, explica que "l'associació va néixer fa cinc anys, quan la fundadora i actual presidenta, Sara Suárez, treballant a una UCI va adonar-se de la indefensió que suposava per a les famílies el fet de portar una persona dependent a casa després d'un ingrés hospitalari".
Un model qüestionat
Carles Campuzano, conseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya en l'actual govern d'ERC, anteriorment diputat de CDC al Congrés espanyol, valora positivament la feina feta pel seu Departament el darrer any i mig: "En l'àmbit de l'atenció a la gent gran i a persones amb discapacitat hem activat més de 2.000 places noves, tant residencials com de centre de dia. També hem incrementat la Prestació Econòmica Vinculada (PEV) per finançar una plaça a la residència, que feia més d'una dècada que estava congelada".
Aquesta mesura ataca a la manca de places a les residències, un dels principals factors en la tardança en les llistes d'espera. A Catalunya, malgrat que el 71% de les places tenen algun tipus de finançament públic, només el 15% de les residències són de titularitat pública. Campuzano també destaca la integració social i sanitària que s'ha dut a terme, que permet oferir atenció mèdica als centres residencials, una mesura reclamada per les associacions de familiars de persones dependents. "Volem millorar l'atenció a les persones i reduir la llista d'espera a la dependència", declara el conseller.
No obstant això, els treballadors socials i famílies no han notat canvis en el temps que un dependent triga a rebre les ajudes: "A la meva zona, el Vallès Occidental, la llista d'espera a les residències no baixa dels dos anys i mig, però encara és poc comparat amb Vilafranca, que és de set anys", explica Montse Fuentes. L'informe que va publicar el Departament de Drets Socials el novembre de 2023 assenyala que el temps d'espera mitjà del procés d'assignació del grau de dependència és de 176 dies. Després, per a la resolució de Programa Individualitzat d'Atenció (PIA), es triga de mitjana 112 dies. Però tal com explica Montse Fuentes, "a l'informe obvien la dada del temps d'espera després del PIA fins a rebre les prestacions, que és la realment preocupant".
"Mai no pensem que algú del nostre entorn pot convertir-se en una persona dependent, i quan ens hi trobem no sabem com reaccionar fins que la situació és insostenible", recorda una treballadora social
De fet, aquest és un problema que ja va destacar el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) en l'informe que va publicar l'any 2018, en què s'exposa la "lentitud en el procés per formar part del sistema", el que va suposar que l'any 2017 morissin més de 700 persones sense que el PIA els fos aplicat. Carles Campuzano considera que, malgrat els esforços del Departament, és molt difícil atendre adequadament les persones en situació de dependència a causa de la llei del 2006 i l'infrafinançament que pateix Catalunya. "El model d'avui s'ha demostrat insostenible, i encara ho serà més en el futur, amb la jubilació de la generació del baby boom", explica el conseller, que creu que s'ha de reformar el model de finançament perquè sigui sostenible econòmicament.
"Fa uns dies vaig traslladar-li aquests plantejaments al ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy (Sumar), perquè crec que la nova legislatura espanyola ha de ser la legislatura de la dependència", declara Campuzano. A més, el conseller aposta per un increment de la despesa de l'Estat espanyol en atenció a la dependència per passar del 0,7% del PIB actual al 2%, apropant-se així a la inversió que fan països com Alemanya o l'Estat francés. També ha traslladat a Bustinduy la necessitat d'establir un impost finalista per a la dependència.
"Mai no pensem que algú del nostre entorn pot convertir-se en una persona dependent, i quan ens hi trobem no sabem com reaccionar fins que la situació és insostenible", recorda Montse Fuentes. Des del Departament de Drets Socials celebren l'acord al qual s'ha arribat amb el Govern central, amb què es crearà un grup de treball per impulsar la reformulació del sistema de la dependència, a la vegada que s'analitzarà el deute de l'Estat amb Catalunya.
