Havien passat pocs dies del seu ingrés a presó, quan la Direcció del Centre Penitenciari va notificar l’aplicació del règim tancat a Xavier Duch i Jordi Ros, dos dels detinguts en l’Operació Judes. Privats de llibertat a 650 quilòmetres de casa, els traslladaven al mòdul 15 de la presó de Soto del Real, el mòdul d’aïllament. L’única argumentació: “la naturalesa i gravetat dels fets presumptament comesos, vinculats amb organitzacions del terrorisme violent”. Ni rastre de cap element per entendre per què s’aplica a dues de les set persones empresonades un règim que comporta moltes més restriccions i que, per aquesta raó, ha de ser “excepcional”. Segons la llei, únicament s’assigna en els casos de “perillositat extrema o inadaptació greu i manifesta al règim ordinari”. La mateixa Instrucció 9/2007 d’Institucions Penitenciàries subratlla que el seu “caràcter excepcional” implica “que ha de ser entès com l’última solució, quan no existeixin altres mecanismes disponibles, atès que es tracta d’un règim de vida que intensifica la desocialització i dificulta la reintegració i la reinserció de l’intern”.
L’impacte del règim tancat sobre la persona presa és evident. Tant Xavier Duch com Jordi Ros només surten al pati quatre hores al dia, junts i amb tres persones més. La resta del temps el passen a la cel·la individual, d’uns onze metres quadrats, on poden tenir-hi “roba i estris mínims necessaris per a ús diari” i, com a màxim, tres llibres i tres revistes o diaris. No poden dinar al menjador amb la resta de presos i tampoc realitzar cap activitat en comú.
Tant Xavier Duch com Jordi Ros només surten al pati quatre hores al dia. No poden dinar al menjador amb la resta de presos i tampoc realitzar cap activitat en comú
Anna Balaguer, companya de Duch, no troba cap explicació que justifiqui l’aplicació d’aquest règim: “penso que és una estratègia per marejar-nos, als de dins i als de fora”. El règim tancat els obliga a estar dins la cel·la des de la una del migdia fins a les nou del dia següent, explica l’oncle de Jordi Ros, David Ros. “Els tenen com si fossin els delinqüents més perillosos del terrorisme, com si tinguessin delictes de sang. És un disbarat, una injustícia flagrant”, denuncia. Sort en tenen, explica Ros, que al pati hi ha un dels presos que els fa fer alguns exercicis físics. L’oncle tampoc troba motius per mantenir en aquestes condicions dues de les persones empresonades, més enllà del fet que la “premsa de Madrid i alguna catalana va presentar Ros com a ‘cabecilla’. Molts mitjans han imposat un relat”.
Amb les dades més recents d’Institucions Penitenciàries a la mà, actualment hi ha 973 persones penades -amb sentència- en primer grau, a les que s’aplica un règim tancat, d’un total de 54.111 preses al conjunt de les presons de l’Estat espanyol. És a dir, un 1,8%. Des del departament de premsa, no han facilitat el nombre de persones en presó preventiva -com Duch i Ros- que es troben en règim tancat, tot i que han advertit que és una mesura “molt excepcional”. De fet, l’increment de reclusos en el règim més restrictiu s’ha produït en relació a persones sota condemnes o acusacions de “terrorisme gihadista”.
Comunicacions intervingudes
El dissabte passat, Anna Balaguer va visitar el seu company a través d’un vidre i hi va conversar durant 40 minuts. “Tenim totes les comunicacions intervingudes i la darrera carta que li vaig enviar va trigar més de vint dies a arribar-li”, denuncia Balaguer. La Direcció de Seguretat de la presó obre les cartes, les fotocopia i després, les fa arribar al pres. En aquesta darrera visita, Duch estava molest perquè havia rebut els dibuixos dels fills d’Anna Balaguer trepitjats amb el segell “d’intervingut”. Com la resta d’empresonats per ordre del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de Madrid, liderat per Manuel García Castellón, també es troben inclosos en el fitxer FIES 3 – Fitxer d’Interns d’Especial Seguiment- que, entre altres, permet intervenir comunicacions. L’advocat d’Alerta Solidària, David Aranda, que porta la defensa de Duch, explica que només poden rebre i escriure dues cartes a la setmana. Comproven amb qui et comuniques, quantes vegades i escolten les trucades: “hi ha un control absolut”. Balaguer lamenta que, recentment, els funcionaris no van permetre l’entrada d’un paquet: “teníem entès que podíem entrar dos paquets al mes, però ara ens diuen que només pot ser un”.
“Tenim totes les comunicacions intervingudes i la darrera carta que li vaig enviar va trigar més de vint dies”, denuncia Balaguer. La Direcció de Seguretat de la presó obre les cartes i les fotocopia
L’oncle de Jordi Ros reitera que les visites setmanals de 40 minuts a través del vidre estan intervingudes, però que a més, “l’intèrfon no funciona gaire bé i a vegades tens dificultats per entendre’t”. Just quan respon les preguntes per correu electrònic, Ros l’ha trucat des de la presó, fent ús del dret a una trucada de deu minuts al dia.
Excepció rere excepció, el lletrat Aranda evidencia que l’argumentació del centre penitenciari per justificar el règim tancat, conforme “la naturalesa i gravetat dels fets presumptament comesos”, és contradictòria. Fins al 23 d’octubre va estar decretat el secret de sumari i, per tant, la Junta de Tractament no podia valorar els fets. Un altre element rellevant és que són presos preventius, que no tenen classificació i per tant, l’aplicació del règim tancat, explica Aranda, només està previst per a casos “molt excepcionals”.
Per aquesta raó, els lletrats han recorregut tant al FIES com a l’aïllament. Lluis Maria Anglada, advocat de Jordi Ros, lamenta que fins i tot s’especifiqui en la notificació de les mesures que hi ha risc de mantenir la vinculació amb l’organització i seguir les seves “directives” des de dins la presó. “És inversemblant”, exclama Anglada. Actualment, “Ros passa moltes hores en soledat”, continua Anglada, que recorda que la primera setmana només sortia dues hores al pati.
Són presos preventius, que no tenen classificació i per tant, l’aplicació del règim tancat, explica Aranda, només està previst per a casos “molt excepcionals”
Segons la Instrucció, un dels principis que regeix el règim tancat -que s’ha de revisar com a màxim cada tres mesos- és la “transitorietat”. És a dir, que el temps que l’intern estigui en aquest règim “ha de ser l’imprescindible per reconduir les seves conductes i actituds cap al règim ordinari”. Però la realitat és que no consta cap “conducta reprovable, cap incident, ni infracció disciplinària”, que coneguin, als currículums de cap dels dos presos.
FIES, molt més que una base de dades
Mòduls o departaments que comptin amb mesures de seguretat especials, permanent observació i control dels presos, escorcolls, canvis de cel·la, rondes nocturnes freqüents o possibilitat d’intervenir les comunicacions i controlar-les són algues de les mesures associades la població reclusa “d’especial seguiment”. I, ara mateix, s’apliquen als detinguts del 23 de setembre. La Direcció del Centre Penitenciari Madrid V va acordar la inclusió de tots set al Fitxer d’Interns d’Especial Seguiment (FIES), un tipus de control que es va oficialitzar el 6 de març de 1991 i que el moviment anticarcerari sempre ha qualificat com “una presó dins la presó”. Concretament es troben a FIES-3, que agrupa les persones recluses per “vinculació a bandes armades o elements terroristes”.
La inclusió en aquest fitxer, explica Aranda, “de iure (de dret) no t’afecta, però de facto, sí”. Per una banda, el fet de constar en aquesta base de dades, segons la Instrucció 12/2011, “en cap cas prejutja la classificació dels interns, veta el dret al tractament dels interns, ni suposa una vida regimental diferent d’aquella que vingui reglamentàriament determinada”, però per l’altra, l’ampliació de les mesures “de seguretat i control”, afecten la intimitat, el temps i l’espai de les persones preses.
L’ampliació de les mesures “de seguretat i control” que implica la inclusió en FIES, afecten la intimitat, el temps i l’espai de les persones preses
Tant Balaguer com Ros denuncien que els seus familiars tenen totes les comunicacions intervingudes. Pel que fa a les trucades telefòniques, Ferran Jolis -que es troba, com tota la resta, en fitxer FIES, però no en règim tancat com Ros i Duch-, va ser sancionat sense comunicar-se amb la seva parella i el seu pare durant tres mesos, perquè durant una trucada la seva companya va posar el mans lliures perquè parlés amb la resta de la família. Quant a les visites, segons la normativa, la Direcció del centre ha de garantir que durant les comunicacions sempre hi hagi un funcionari que les supervisi i afegeix que, en funció de l’estructura i disseny dels departaments de comunicacions ordinàries, “es valorarà la possibilitat de dotar cada un dels locutoris de portes amb forrellat perquè quan l’intern accedeixi a l’interior del locutori assignat es procedeixi a tancar la porta per impedir que es canviï de locutori”.
Recentment, la sala penal de l’Audiència Nacional espanyola va anul·lar les ordres de presó a quatre dels set CDR, inclòs Duch, en considerar que no van rebre la informació necessària en la vista en què es va decidir el seu ingrés a presó. Però tot i així, després de la repetició de la vista, els va mantenir en preventiva. En canvi, no va apreciar indefensió en els casos de Jordi Ros i Ferran Jolis. Ara, caldrà esperar per veure com es resolen els recursos que s’han presentat contra el FIES i el règim tancat.
