Quan expliquem el funcionament del sistema alimentari capitalista i tots els seus impactes, per a després parlar d’agroecologia i sobirania alimentària, hi ha una observació que mai falta per part del públic: la diferència de preu entre un aliment convencional i un d’agroecològic.
Ha estat el mateix sistema del mercat capitalista que ha creat a l’imaginari social, la idea que el menjar agroecològic –aquell que està fora del control de les corporacions– només està a l’abast de gent benestant. Fer creure que ecològic és igual a car és una manera d’evitar emancipacions? Això fa que una part enorme de la societat no es plantege incorporar en els seus hàbits de consum altres criteris més enllà del preu, com ara la salut, la cura del territori, la dinamització de l’economia local… i, per tant, també fa que siga molt complicat augmentar la demanda perquè més persones s’incorporen a l’activitat agroecològica amb seguretat. Potser això passa també en altres àmbits de l’economia. Ens volen fer creure que el “consum responsable” generalitzat no és possible?
Doncs bé, per a disgust de la indústria alimentària, podem començar a dir que una cistella de la compra basada en productes de proximitat, ecològics, que paguen un preu just i que mantenen viu el món rural, no és més cara que una cistella d’aliments comprada en un supermercat. I no cal, com hem fet sempre, donar tota una explicació sobre externalitats o argumentar que el que té truc i és massa barat és l’alimentació convencional (amb explotació de mà d’obra, subvencions, etc.). No, si només volem parlar de preu monetari, la cistella agroecològica no és més cara.
Segons dades del consum alimentari a les llars, del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, durant l’any 2019, Catalunya va registrar una despesa alimentària anual per càpita de 1.752,1 €. Els principals aliments varen ser la carn (20,38 %), el peix (12,86 %), les fruites fresques (9,08 %).
És fonamental donar suport a les diferents baules de la cadena alimentària agroecològica, des de la producció fins al consum
A partir d’un estudi realitzat per El Pa Sencer SCCL en col·laboració amb cinc cooperatives de consum (La Magrana Vallesana de Granollers, Supercoop Manresa, L’Egarenca de Terrassa, La Manduca de Sant Feliu de Guíxols i Lo Fato de Lleida) sobre hàbits de consum de les famílies que hi compren, ens hem trobat que el cost crematístic de la cistella agroecològica és gairebé el mateix que la convencional (1.760 € anuals per persona). Fixeu-vos que no parlem de preu unitari de cada aliment, sinó del cost total de la cistella on, en el cas del consum agroecològic trobem, per exemple, un consum de proteïna animal més baix que la convencional o un consum més alt de llegums.
Ara bé, per molt que ens afecte en el nostre dia a dia immediat, la nostra valoració no pot quedar-se només en el preu final. Hem d’ampliar la mirada i veure tot el que hi ha darrere la cistella convencional. Si a aquesta li afegim les externalitats que, d’una manera o d’una altra, acabem pagant, el preu és considerablement superior al de la cistella agroecològica. En concret, si afegim alguns dels costos indirectes o invisibles com ara subvencions agrícoles, costos ambientals, contaminació dels aqüífers o costos de salut, l’import final seria de quasi 2.190 € anuals per persona.
Aquestes dades ens haurien de servir per a fugir del relat que la indústria alimentaria ens vol imposar i que ens fa caure en la trampa dels preus “econòmics” i les ofertes que només ells es poden permetre. En una situació d’emergència climàtica, pèrdua de sobirania alimentària, extinció de la pagesia i desaparició de terres agrícoles, és urgent aplicar mesures polítiques dotades de suficients recursos per a transformar l’actual sistema alimentari i fer una aposta clara per un sistema agroecològic en el marc de la sobirania alimentària. Al respecte, estan sorgint diferents propostes de la societat civil i la pagesia com ara la planificació de la producció del país, la llei de la cadena alimentària per a garantir preus justos en la producció, o canvis en els hàbits alimentaris per a recuperar la dieta mediterrània. Tanmateix, alhora, és fonamental donar suport a les diferents baules de la cadena alimentària agroecològica, des de la producció fins al consum, perquè aquest model de consum i de circuits directes, amb preus justos, però alhora competitius, puga eixamplar-se i arribar a més població consumidora. No caiguem en el seu joc: el preu ja no pot ser l’excusa.
