El 23 de desembre, sengles atemptats a París, davant del Centre Cultural Kurd Ahmet Kaya i a un negoci freqüentats per la comunitat kurda, al carrer d’Enghien, van segar la vida d’Emine Kara Evîn Goyî, Mir Perwer i Abdurrahman Kizil, i van ferir diverses persones més fins que el personal de la barberia va aconseguir reduir l’assaltant. Arran d’aquest fet, la comunitat kurda organitzada de l’Estat francès i d’Europa denuncia un atac selectiu contra el moviment kurd i, particularment, el protagonitzat per dones.
Ha transcendit que l’autor de l’atemptat és un home francès de 69 anys, que havia sortit de la presó només uns dies abans, on havia ingressat per cometre un atac racista a un campament de persones refugiades a l’est de la ciutat. La Fiscalia ha apuntat des del primer moment que els motius racistes orientarien la investigació.
Desè aniversari fatídic
No obstant això, per al Consell Democràtic Kurd de França (CDK-F), amb seu al centre cultural atacat, expressa per mitjà d’un comunicat que “no hi ha dubte que Turquia i els seus serveis d’intel·ligència estan implicats en aquest atac terrorista”. “Aquesta és la segona vegada en menys de deu anys que París és l’escenari d’una massacre política contra els kurds, i especialment contra les dones kurdes”, afegeix l’organització. Es refereix a l’assassinat que va tenir lloc en aquesta ciutat el gener de 2013 al Centre d’Informació del Kurdistan, contra Sakine Cansiz, Fidan Dogan i Leyla Saylemez, integrants del moviment kurd de dones. En la mateixa línia, el Congrés de Societats Democràtiques Kurdes a Europa (KCDK-E) ha expressat que “l’atac a París ha anat dirigit contra els nostres valors, les nostres institucions, la nostra identitat i la nostra lluita”.
Poques hores després de l’atac, el ministre de l’Interior francès, Gérald Darmanin, va descartar la possibilitat d’un atac selectiu contra persones d’origen kurd. Així i tot, l’activisme prokurd exigeix una investigació que tingui en compte la possibilitat que els serveis secrets turcs hi estiguin implicats. Lola, una membre del Grup de Jineolojî francès, que forma part del moviment de dones kurdes i que demana preservar la seva identitat, en declaracions a la Directa, explica que hi ha massa interrogants oberts en el cas com, per exemple, qui va conduir l’assaltant en cotxe fins al lloc de l’atemptat, o com va aconseguir l’arma i tanta munició. “El criminal era blanc, home i racista, però no pot haver actuat sol”. Per això, les organitzacions kurdes demanen que el cas s’investigui com un atemptat terrorista que permeti esclarir qui més hi està darrere.
Al Centre Cultural Ahmet Kaya, lloc de l’atac, havia de tenir lloc un homenatge a Sakine Cansiz, Fidan Doham i Leyla Saylemez, assassinades el 2013
A més, en el moment de l’atac, havia de tenir lloc al centre cultural una reunió del moviment de dones kurdes, amb motiu de l’aniversari de l’assassinat a París contra les tres militants quasi deu anys abans. Estava previst que entre quaranta i seixanta dones assistissin a aquesta reunió, però es va ajornar en el darrer moment a causa d’una vaga de transport. “Si això no hagués ocorregut, probablement hi hauria hagut una massacre molt més gran”, afirma la integrant del Grup de Jineolojî a l’Estat francès.
El perfil de les assassinades també planteja sospites, perquè les tres persones estaven vinculades al moviment kurd i havien estat perseguides. Una d’elles era Emine Kara, coneguda també com a Evîn Goyî, que havia fugit de Turquia i havia estat comandant de les YPJ, unitats d’autodefensa kurdes que combaten l’Estat Islàmic (EI) al nord i l’est de Síria. Kara va participar en l’alliberament de la ciutat de Raqqa i també de Sinjar, on Estat Islàmic va produir una matança al poble jazidí. Després de resultar ferida, va sol·licitar asil a l’Estat francès, on representava el moviment de dones kurdes a Europa. Lola explica que “feia 34 anys que treballava en aquest moviment” i afegeix que “l’assaltant va disparar-li dues vegades, va anar per ella. El moviment de dones era l’objectiu”.
Els altres dos assassinats, l’artista Mir Perwer i l’activista Abdurrahman Kizil, estaven vinculats igualment al moviment kurd i havien demanat asil a les autoritats franceses. Kizil feia molts anys que s’implicava en el centre cultural, i Perwer, que havia estat empresonat a Turquia, era un músic molt conegut entre la comunitat kurda per acompanyar actes i celebracions polítiques i culturals. També pertanyia al moviment TEV-ÇAND, que agrupa associacions de l’àmbit de la defensa de la cultura kurda.
Una diàspora organitzada
L’Estat francès acull una comunitat kurda nombrosa, xifrada entre 230.000 i 250.000 persones, segons l’Institut Kurd de París, la segona més gran a Europa després d’Alemanya. Tot i que no hi ha recomptes fiables, les estimacions d’aquest Institut apunten que viuen més d’un milió i mig de persones kurdes a Europa. La gran majoria provenen de Turquia, i tot i que les migracions van començar als anys seixanta, l’exili es va disparar a la dècada dels noranta, amb la campanya de destrucció de pobles kurds a Turquia i l’empresonament i assassinat de militants kurdes, que avui continua, va créixer l’exili a Europa.
Bona part d’aquest exili s’organitza sota el paraigua del Congrés de Societats Democràtiques Kurdes a Europa (KCDK-E), que compta amb una estructura confederal de la qual també forma part el Consell Democràtic Kurd a l’Estat francès. Aquest organisme aplega i federa 24 associacions kurdes amb l’objectiu de “donar a conèixer els kurds, la cultura, la llengua, i la situació política” i també de “denunciar les violacions de drets”. S’emmarca en el projecte de confederalisme democràtic desenvolupat per l’històric líder Abdullah Öcalan, que proposa un sistema d’autogovern basat en la democràcia participativa, l’ecologia i l’alliberament de les dones. Alhora, el KCDK-E forma part del KCK (Unió de Comunitats del Kurdistan) que aplega les organitzacions activistes de les quatre parts del Kurdistan i de la diàspora. A banda, hi ha una part autònoma del moviment, formada exclusivament per associacions de dones, que es federen en el KJK (Comunitats de Dones del Kurdistan, per les seves sigles en kurd) la qual també té la seva branca a Europa (TJK-E), de la qual era membre Evîn Goyî.
L’Estat francès acull entre 230.000 i 250.000 exiliades procedents del Kurdistan, del milió llarg que hi ha a Europa, segons l’Institut Kurd de París
El Centre Cultural Kurd Ahmet Kaya acull, com a institució integrant d’aquest moviment, des d’activitats culturals fins a polítiques. És un espai de trobada i suport per a la comunitat kurda i, a la vegada, la seu del moviment kurd i també del de dones a la capital francesa. Això l’ha fet estar en el punt de mira de grups feixistes turcs. De fet, membres del CDK-F havien demanat deu dies abans de l’atemptat vigilància policial de l’edifici, que no es va concedir.
La desconfiança respecte a les autoritats franceses és molta perquè la justícia no ha resolt encara l’assassinat de Cansiz, Dogan i Saylemez, ara fa deu anys. Segons l’escrit d’acusació del fiscal, se sospitava que els serveis secrets turcs havien participat en la preparació dels assassinats. Però el sumari ha estat qualificat de secret d’estat. Davant dels darrers atemptats a París, la comunitat kurda tem que un cop més no s’esclareixi el cas i no s’investigui la possible vinculació dels serveis secrets turcs. “Això deixa la porta oberta perquè succeeixi de nou”, explica la Lola des de París. L’activista creu que el fracàs de les operacions recents de Turquia a les muntanyes del Kurdistan (a l’Iraq) i al nord i l’est de Síria, on va començar un nou atac el mes de novembre, estan relacionades amb la persecució del moviment kurd fins a Europa.
En els dos dies posteriors a l’atemptat, sengles manifestacions a París i Marsella van acabar amb disturbis i càrregues policials. “Hi ha una gran ira entre la comunitat kurda, sobretot entre les joves, perquè per ser kurdes poden ser assassinades, no només al Kurdistan, sinó també a Europa. No estan segures enlloc”. Des d’aleshores s’han produït noves manifestacions per tot el país i a altres ciutats europees, entre elles Barcelona, i una vetlla davant del Centre Cultural Kurd Ahmet Kaya. El dissabte 7 de gener es va convocar una nova marxa a París per l’assassinat no resolt de les tres militants kurdes fa deu anys i també d’indignació pel darrer atac al moviment kurd, on van participar més de 25.000 persones.
