El president dels EUA, Donald Trump, i el seu homòleg a Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, s’han aliat per evitar una nova Caravana Migrant com la del passat 13 d’octubre de 2018 des de la ciutat hondurenya de San Pedro Sula, amb 7.000 persones. Ambdós mandataris volen evitar que les persones migrants procedents d’Hondures, Guatemala i El Salvador es dirigeixin en cap a la frontera entre Mèxic i els EUA, amb la intenció de saltar el mur i aconseguir una vida millor allunyada de la violència i la misèria endèmica que afecta els països de Centreamèrica. Abans que Mèxic intensifiqués la seva política migratòria per satisfer Donald Trump i així posar fi a les noves caravanes migrants, van ser moltes les famílies que van aconseguir arribar als Estats Units.
Entre les primeres 7.000 migrants que van creuar Mèxic, hi havia una jove de dinou anys, Maryuri Elisabeth Serrano, que va recórrer milers de quilòmetres embarassada de vuit mesos des de la ciutat hondurenya d’El Progreso. L’acompanyava el seu marit, Miguel Ortiz, de vint anys, i el seu fill de dos anys, Santiago. Aquesta família va créixer en arribar als EUA, on Elisabeth Serrano va donar a llum un nen a qui va anomenar Maikel Baruk. Va néixer durant l’arrest en un centre de detenció de San Diego (Califòrnia), després d’haver creuat el mur 24 hores abans. Malgrat estar en un estat avançat de l’embaràs, Maryuri Elisabeth Serrano va aguantar temperatures superiors als 40 graus, dormint a terra i passant gana. La seva peripècia s’explica al documental Éxodo, una film codirigit per les catalanes Núria Clavero Jiménez i Aitor Palacio, que és previst estrenar el novembre pròxim.
Després d’una setmana tancada a un centre de detenció migratori de San Diego, Elisabeth Serrano, Ortiz i els seus dos fills van aconseguir arribar a Nova York. Mentre intenten sobreviure a la ciutat dels gratacels, el Govern progressista de Manuel López Obrador ha posat fi a les caravanes migrants que eren utilitzades per milers de persones, sobretot a Hondures, però també a Guatemala i El Salvador, per viatjar amb seguretat cap als EUA. I ho ha fet aplicant la por: duent a terme batudes contra migrants per evitar que s’acumulin a les ciutats frontereres amb els EUA, tal com va ocórrer a Tijuana amb la primera caravana migrant.
Durant els primers cinc mesos del nou govern progressista, la xifra de persones deportades ha passat de 5.717 el desembre de 2018, a 14.970 el mes d’abril, fins arribar a les 45.370 persones obligades a retornar al seu país d’origen, segons dades de l’Institut Nacional de Migració
Això ha suposat un abans i un després en la política migratòria de Mèxic des del naixement de la primera caravana durant el mandat de l’anterior president, Enrique Peña Nieto, qui no va posar cap impediment perquè les persones migrants arribessin a la frontera amb els Estats Units. Al seu primer mes de mandat, l’actual president mexicà ha fet un pas més enllà, en atorgar una visa humanitària a més de 12.000 migrants, amb l’objectiu que poguessin residir i treballar a Mèxic durant un any. Amb aquesta política va arribar a desbordar el pont Rodolfo Robles, que separa Guatemala i Mèxic, on milers de centreamericans van pernoctar durant dies a l’espera del tràmit per aconseguir la visa, que els permetria circular lliurement fins a la frontera dels EUA sense perill de ser detingudes. Moltes d’elles es van quedar sense aconseguir-ho, ja que López Obrador va posar fi a la iniciativa el 28 de gener.
Des de llavors, l’administració mexicana ha fet un gir de 180 graus en la seva estratègia migratòria, cedint a les pressions del president dels EUA, Donald Trump, qui va acusar Mèxic de no fer res per a frenar la migració i els va amenaçar de tancar la frontera sud, que finalment no s’ha concretat. El Govern mexicà va arribar inclús a suspendre temporalment, entre el passat 15 de març i el 6 de maig, les operacions de l’Oficina de Tràmits de Regulació Migratòria de Tapachula (Chiapas) deixant en els llimbs milers de migrants, entre ells, un miler de nacionalitat cubana, que pretenien sol·licitar un permís per transitar lliurement pel país. El president López Obrador ha anat més enllà i ha començat a deportar migrants d’Hondures de la nova caravana, així com d’altres nacionalitats. Així, durant els primers cinc mesos del nou govern progressista, la xifra de persones deportades ha passat de 5.717 el desembre de 2018, a 14.970 el mes d’abril, fins arribar a les 45.370 persones obligades a retornar al seu país d’origen, segons dades de l’Institut Nacional de Migració.
