El Partit Popular ha guanyat les eleccions generals d’aquest diumenge, 23 de juliol, amb 136 escons. Són 47 més que en l’anterior legislatura (en què va baixar als 89), però no arriba a la majoria absoluta necessària de 176 escons per a governar en solitari, tot i aconseguir tres milions més de vots, en gran part arreplegats a la difunta Ciutadans. A diferència dels pactes a dos signats amb l’extrema dreta de Vox, que li han permès conformar govern en desenes de municipis dels Països Catalans i en els consells valencià i balear, a l’Estat espanyol el PP no podrà governar només amb el suport de la ultradreta. En comparació amb els resultats de 2019, Vox passa dels 52 als 33 diputats, pràcticament ha perdut la meitat d’escons, però segueixen sent la tercera força.
La segona posició, després d’una nit electoral molt renyida, és per al PSOE de Pedro Sánchez, que s’ha quedat amb 122 diputats (n’ha guanyat dos). Però, tampoc li serà fàcil conformar govern. El partit socialista espanyol rebrà el suport dels 31 diputats de Sumar (quarta força) i haurà d’aconseguir la col·laboració dels partits que li permeteren governar en 2019: Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que ha obtingut set diputats; EH-Bildu, amb sis; el Partit Nacionalista Basc (PNB), que s’ha quedat amb cinc escons; i el Bloc Nacionalista Gallec, amb un diputat. Així i tot, no serà suficient. La força que desencallaria l’escenari de bloqueig i que facilitaria un govern PSOE-Sumar és Junts per Catalunya, amb els seus set escons, ja que el poder de negociació dels republicans encapçalats per Gabriel Rufián (ERC) ha minvat tant com els seus resultats: han perdut més de 410.000 vots. Cal recordar, a més, que l’abstenció a Catalunya ha pujat més d’un 4% respecte els comicis de 2019.
Sis anys després del referèndum de l’1 d’octubre a Catalunya, la figura de Carles Puigdemont recupera poder de negociació en el tauler de l’aritmètica parlamentària espanyola
Sis anys després del referèndum de l’1 d’octubre a Catalunya, la figura de Carles Puigdemont recupera poder de negociació en el tauler de l’aritmètica parlamentària espanyola: sense l’abstenció de Junts en el ple d’investidura sembla inevitable la convocatòria d’unes noves eleccions d’aquí a quatre mesos. Míriam Nogueras, la candidata juntaire, es va manifestar contundent la nit electoral: “no farem president Pedro Sánchez a canvi de res”. Durant la campanya electoral Junts va posar com a requisit imprescindible el reconeixement del dret d’autodeterminació i la celebració d’un referèndum a Catalunya. La CUP queda fora del tauler de negociació en no haver aconseguit representació al Congrés espanyol. A la circumscripció de Barcelona tot just arriba al 2,5% dels vots –l’any 2019 va aconseguir el 6,1%–, i no supera el llindar mínim del 3% per fer-se amb un escó. Albert Botran ha fet autocrítica pels mals resultats, però ha volgut recordar que “bona part de la nostra història l’hem passada fora de les institucions”.
Núñez Feijóo, des de la posició de guanyador amarg de la contesa electoral, ha reblat des del balcó de la seu central del PP al carrer Gènova –observat de ben a prop per Isabel Díaz Ayuso– que s’avançarà a Pedro Sánchez com a candidat a la investidura: “tinc l’obligació d’intentar formar govern”. La suma de les dretes –si féssim el difícil exercici de deixar de banda l’eix nacional– es presenta com un trencaclosques enverinat, malgrat que en temps de José María Aznar no hagués estat tan problemàtica. A PP i Vox, que sumen 169 escons, els hi caldrien altres set vots favorables. Els de Coalició Canària i Unió del Poble Navarrès els donen per segurs, però en l’actual context el vist-i-plau dels cinc diputats del Partit Nacionalista Basc són inviables, tant per la situació interna al País Basc –amb un EH-Bildu creixent– com per la presència de Vox en l’eqüació. Un cop analitzades totes les reaccions de la nit electoral i fet l’exercici aritmètic del pactòmetre només hi ha dues opcions sobre la taula: el PSOE acata alguna de les condicions de l’independentisme català o ens encaminem a unes noves eleccions abans de Nadal.
Al País Valencià guanya el bloc reaccionari
Al País Valencià la dreta i l’extrema dreta han superat en nombre de vots al bloc format pel PSOE i Compromís-Sumar. Amb un total d’1.318.960 de vots (910.713 del PP i 408.247 de Vox), aporten 18 escons al Congrés espanyol, 13 la dreta i 5 la ultradreta; mentre que la suma dels vots del PSOE (845.159) i la coalició Sumar-Compromís (399.405) s’ha traduït en un total de 15 escons, 11 per al partit encapçalat per Pedro Sánchez i 4 per al de Yolanda Díaz.
Les polèmiques mesures programàtiques pactades entre el PP i Vox per a conformar govern en el Consell valencià no li han passat factura al bloc reaccionari. El PP ha sumat cinc diputats més i quasi 12 punts percentuals que en les eleccions generals de 2019. Aquest resultat s’explica, en bona part, per la desaparició de Ciutadans i la caiguda de la formació d’extrema dreta, que ja pronosticaven els sondejos arreu de l’Estat espanyol. El partit de Santiago Abascal s’ha posicionat com a tercera força amb cinc diputats, però ha perdut dos escons i 56.398 vots en comparació amb les eleccions generals de 2019.
El múscul de Sumar no ha acabat d’arrelar-se al País Valencià, on malgrat el desgrat inicial del nucli sobiranista de la coalició Compromís, van pactar presentar-se amb Yolanda Díaz
El múscul de Sumar no ha acabat d’arrelar-se al País Valencià, on després d’intenses negociacions i malgrat el desgrat inicial del nucli sobiranista de la coalició Compromís (Més, Iniciativa del Poble Valencià i Verds Equo del País Valencià), pactaven presentar-se amb Yolanda Díaz. Esperaven obtenir dos diputats per la demarcació de València, un parell per la circumscripció d’Alacant i treure’n un per les comarques de Castelló. Finalment, han estat la quarta força més votada i s’han quedat amb quatre escons, però n’han perdut un, en la demarcació de Castelló, respecte al 2019. Amb el 96% escrutat, Agueda Micó, cap de llista de Compromís-Sumar al Congrés per València, compareixia sense fer cap mena d’autocrítica i manifestava: “Hem aconseguit el que volíem”, en referència a crear un “govern valent i d’esquerres en l’Estat” per “frenar la dreta i l’extrema dreta” i “defensar els interessos” de les valencianes.
A les Illes els blocs PP-Vox i PSOE-Sumar han empatat a quatre escons, però en nombre de vots el PP aconsegueix 27.000 paperetes més que els socialistes, en línia de continuïtat amb el resultat de les eleccions autonòmiques que van portar a una coalició de govern conservadora presidida per Margalida Prohens. La participació ha crescut un 7% en un territori tradicionalment abstencionista en convocatòries electorals estatals.
