Ni el regirat escenari polític del darrer any; ni el desencís per la república proclamada i no implementada; ni el trasbals per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució; ni la repressió judicial a l’independentisme; ni el cansament per les divergències entre fulls de ruta, estratègies i velocitats entre els grups polítics i sectors partidaris de la república catalana; ni el possible efecte dia de la marmota davant de la ja relativa acumulació de diades i jornades històriques amb reiteració retòrica però sense un avenç real cap a la implementació d’un estat català independent. Res de tot això sembla haver desmobilitzat el moviment independentista a Catalunya, que aquesta tarda, en la primera concentració de la Diada de l’Onze de Setembre després del referèndum de l’1-O i, ha tornat a fer una gran demostració d’ocupació pacífica del carrer exhibint, malgrat tots els esdeveniments convulsos dels últims dotze mesos, un poder de convocatòria tant o més contundent que el dels dies plàcids de la revolta dels somriures.
La manifestació convocada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) aquesta tarda ha superat amb escreix el repte d’omplir tota l’avinguda Diagonal (entre la plaça de les Glòries i el Palau Reial) amb una massa humana que creua la geografia de Barcelona de banda a banda. Tots els indicadors previs feien augurar l’assoliment de l’objectiu: les 460.000 inscripcions al web de l’ANC que van fer que l’entitat donés ahir mateix per plens els 38 trams del recorregut, els 1.500 autocars plens procedents des de tots els punts de Catalunya i també alguns del País Valencià i la Catalunya Nord, les 270.000 unitats venudes de la samarreta oficial de la marxa d’aquest any que, segons el relat de l’organtizació, reprodueix el color corall de les brides de les urnes del referèndum i du el lema “Fem la república catalana” i un cim muntanyenc dibuixat al pit. Tot i que l’Assemblea no ha facilitat xifres de participació (fidel al seu costum), la Directa ha pogut avaluar que la superfície on hi havia densitat de manifestants és de 240.000 metres quadrats, i que aquesta densitat fluctua segons els trams entre tres i quatre manifestants per metre quadrat. Seguint aquests indicadors, la participació en la manifestació se situa en una forquilla entre 720.000 i 960.000 assistents. La Guàrdia Urbana de Barcelona, al seu torn, l’ha calculat en un milió de persones.
Una logística impecable i el rodatge d’un format de manifestació ja consolidat des de l’any 2012 ha permeès que els 38 trams s’han anat omplint de forma tranquil·la i natural des de primera hora de la tarda
Una logística impecable i el rodatge d’un format de manifestació ja consolidat des de l’any 2012 (amb l’experiència excepcional de la via catalana del 2013, cadena humana que es va estendre al llarg de Catalunya), amb els aparcaments d’autocars estratègicament disposats a les proximitats dels diversos trams segons els llocs de procedència, ha fet que des de primera hora de la tarda el recorregut de la Diagonal previst s’anés omplint de forma natural i també algunes artèries adjacents (com el passeig de Gràcia, el passeig de Sant Joan o Aragó) també han presentat un important contingent de persones que maldaven per accedir al tram central de la Diagonal, on multitud de colles castelleres arribades d’arreu, grups geganters i de capgrossos i actuacions musicals més o menys improvisades contribuissin a reproduir la fotografia d’ambient festiu d’altres anys. També un grup d’unes desenes de tractors que enguany s’han sumat a la manifestació des del Maresme, evocant una imatge molt característica de la vaga general del 3 d’octubre passat. La densitat era menor en el tram entre Francesc Macià i el Palau Reial on les bandes laterals de l’avinguda estaven mig desocupades.
El missatge enviat des de l’entitat organitzadora, en el sentit d’emfasitzar que la manifestació de la Diada havia de ser reclamar que es faci efectiva la proclamació de la independència (d’aquí l’eslògan proposat, “Fem la república catalana”) per davant de la llibertat de les preses polítiques, s’ha assolit en part però, malgrat el predomini clar de consignes i iconografia nítidament independentista, també s’hi han vist multitud de llaços grocs o missatges de record a les empresonades i exiliades, així com a altres represaliades com Adrià Carraso o Tamara Carrasco. Fins i tot s’hi han pogut veure cartells sense signar, que exhibeixen algunes manifestants, que duen imprès per una cara el “fem la república” i per l’altra “obrim les presons”.
A l’hora prevista i ja habitual de les darreres manifestacions de la Diada, a les 17.14 h. de la tarda, s’ha fet l’efecte escenogràfic preparat per l’organització, que ha estat dinamitzat des de l’escenari de la banda de les Glòries per l’actor Toni Albà. Després d’un toc de gralles, s’ha reclamat a tota l’assistència que guardés silenci i una colla de diables ha llançat un coet com a senyal per iniciar una “onada sonora” similar a les que tenen lloc als camps de futbol, que ha recorregut els sis quilòmetres llargs fins al Palau Reial, no d’una forma perfectament sincronitzada. En aquest punt, s’ha fet caure una part d’un gran mur de cartó pedra on hi havia dibuixada simbologia de l’article 155 de la Constitució espanyola i una imatge d’una carta de rei de cap per avall. L’acte ha acabat amb una sèrie de parlaments. Han començat els convidats internacionals, representats per l’advocat escocès de Clara Ponsati, Anmer Anwar, el també advocat Ben Emmerson i el membre de Foreign Friends of Catalonia, Thomas Schulze. Un dels més enèrgics ha estat Anwar: “El general Franco se sentiria orgullós de l’Espanya contemporània, que actua més aviat com una dictadura feixista”. “La justícia espanyola fa servir un tractament desigual, com mostren els casos d’Altsasu i la Manada” ha reblat. Emmerson ha parafrasejat l’escriptor George Orwell i, des de l’escenari de Palau Reial, ha afirmat que “quan una societat més s’aparta de la veritat, més detesta aquells que la defensen”.
Entre les intervencions finals, cal destacar l’advocat de l’exconsellera exiliada Clara Ponsatí i la mare de l’activista del CDR d’Esplugues Adrià Carrasco
El segon bloc de parlament ha estat dedicat al carrer, amb les intervencions de Núria Tarrés, la mare de l’activista dels CDR exiliat a Bèlgica Adrià Carrasco, i la memebre dels CDR Glòria Coronas. “No ens guanyen quan ens tanquen, ens confinen o ens fan exiliar, sino quan ens injecten el verí de la por i ens aturem i desmobilitzem”, ha expressat Tarrés. Per la seva banda, Coronas s’ha adreçat a la classe política: “desobeïm als despatxos com ho fem al carrer” i ha anunciat que des de els CDR “l’1-O ens farem escoltar”. Com a president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Cervera, alcalde del Port de la Selva, ha aprofitat el seu parlament per recordar que “creuen que amb la força de l’Estat, la impunitat del feixisme i les coaccions ens farem enrere. I no serà així. Amb cada envestida, amb cada injustícia, el nostre sentiment és més ferm”. Han tancat els discursos el vicepresident d’Omnium Marcel Mauri i la presidenta de l’ANC Elisenda Paluzie. El primer ha recordat Jordi Cuixart durant la seva intervenció i la segona recordant als polítics la voluntat expressada pel poble català per seguir el camí cap a la independència. L’acte a Palau Reial ha finalitzat amb una actuació del grup Obeses, que ha deixat pas al cant d'”Els Segadors”.
