Aquest no serà un estiu normal. Tothom resta a la línia de meta esperant el tret que marqui el final de la pandèmia per llançar-se a fer tot el que no s’ha pogut durant l’últim any. El turisme serà un dels sectors que viurà una revifada més contundent, però no l’únic. El del lleure preveu una tornada a l’activitat frenètica amb xifres similars i fins i tot superiors a les de l’estiu del 2019, en un sector controlat per grans empreses com el Grup Rosa dels Vents, que cada any organitza activitats per a 80.000 infants i adolescents.
Aquest escenari donarà peu a la reproducció i accentuació de dinàmiques tradicionals del ram, com la precarietat laboral o les ràtios sense mesura.
És per això que cada cop hi ha més persones fent-se preguntes abans de triar la millor opció per al gaudi estiuenc de les petites i joves de les nostres llars i entorns. És possible transformar els espais de lleure i les violències i exclusions que allà es reprodueixen? Hi ha professionals formats i preparats per sostenir la diversitat? Hi ha iniciatives que apostin per unes condicions laborals justes i que avantposin el benestar dels infants i joves als interessos privats?
Cada cop hi ha més iniciatives que intenten canviar de paradigma. En aquest reportatge recollim algunes propostes de col·lectius, entitats i cooperatives que ofereixen una mirada radicalment diferent cap al lleure i les colònies “de tota la vida”.
Repensant els casals
Una de les propostes més recents és la del Casal Popular de la Bordeta. Va néixer l’estiu passat en el si de les xarxes horitzontals del barri, impulsat conjuntament per la cooperativa Aula d’Idiomes, el Grup d’Habitatge de Sants i l’Escoleta Popular de la Bordeta. Han pogut repetir l’experiència enguany gràcies a la cessió d’una eina de micromecenatge per part de la cooperativa de serveis financers Coop57, que els ha permès recaptar 3.600 euros per pagar el sou de dues monitores i el material necessari.
El projecte neix de les dificultats que patien les famílies del barri per accedir a l’oferta de casals i colònies d’estiu de la Generalitat de Catalunya. Moltes d’elles no tenen diners per pagar-les, no saben com omplir la “paperassa” per demanar plaça o desconfien de l’administració pública. “Vam detectar que hi ha molts nens i nenes que a l’estiu no tenen res a fer i estan tot el dia a casa enganxats al mòbil”, explica Vicent, un dels impulsors del projecte i membre de l’Aula d’Idiomes.
Així, es van proposar solucionar-ho oferint un casal de matí gratuït que servís per reforçar el català i l’anglès. A la vegada, es planteja treballar valors com la solidaritat o la cooperació a través de la visita a espais okupats o iniciatives autogestionades de Sants i la Bordeta.
Una vintena de nenes i nens de 6 a 12 anys gaudiran enguany d’aquest esplai a La Comunal. “Són infants que travessen moltes violències com la precarietat o el racisme. Normalment són molt conscients de la seua situació, i a vegades nosaltres som els que aprenem d’ells”, afegeix Vicent. En aquest sentit, s’aposta per dissenyar el contingut del casal a partir d’un procés compartit amb infants i famílies.
Els casals d’estiu de la cooperativa Tata Inti també parteixen d’un enfocament social i pedagògic. La pandèmia va obligar a replantejar l’activitat de l’organització, ja que anava molt lligada a festes populars i a espais públics. És per això que van transvasar la seva experiència en dinamització d’activitats infantils al camp dels casals.
“Calen els mitjans i els recursos humans per acompanyar l’infant amb amor i respecte”, diu l’educadora Mercè Aranda de Tata Inti
La seva filosofia parteix de què “l’infant és el protagonista del seu procés i s’han de posar els mitjans i els recursos humans per acompanyar-lo amb amor i amb respecte”, en paraules de Mercè Aranda, educadora social i sòcia de Tata Inti. “Per fer-ho, cal evitar les mirades adultocèntriques que determinen el que l’infant necessita sense demanar-li què li agradaria fer”, afegeix.
Les activitats neixen dels interessos de les nenes i els nens. Els educadors es limiten a observar les seves necessitats i facilitar-los-hi eines perquè duguin a terme els projectes que vulguin. Això si, sabent posar límits. El resultat, experiències de joc lliure i propostes creatives que s’escapen de la idea d’esplai tradicional. “No ens n’anem a Port Aventura o fem grans excursions. Sortim del discurs aquest xupi guai amb què sembla que les monitores hagin de ser animadores”, explica Aranda.
Tot i l’èxit de matrícules, la cooperativa vol seguir fidel a principis com el de les ràtios reduïdes amb grups de set a dotze infants i unes condicions laborals dignes per a les treballadores. No és fàcil, ja que “és un sector que funciona des de fa tants anys, que té moltes coses preestablertes. Superar aquestes dinàmiques costa una mica, però ho intentem”, conclou.
Música per a tothom
Una de les altres iniciatives de lleure transformador que cal conèixer és la dels Tallers Musicals d’Avinyó (TeMA). Es tracta d’un projecte nascut fa dinou anys que va més enllà d’un espai d’aprenentatge musical convencional. “Promovem la música com a modus vivendi, en el dia i no apartat de la nostra quotidianitat”, reivindica Santi Careta, director dels TeMA.
El projecte pren la forma d’un festival que implica tot el poble, en què es tenen compte moltes maneres d’entendre i relacionar-se amb la música. Hi ha activitats pensades per a dones embarassades i nadons, per a infants, joves i adultes que comencen a tocar un instrument i per a les músiques més experimentades. També es programen concerts i xerrades que plantegen reflexions al voltant de la indústria musical o les arts com a eina de transformació.
Tot plegat queda relligat per la idea que “fer música no ha de ser un privilegi, ja que connecta les persones”, tal com diu l’Aina Planf, responsable pedagògica dels tallers. En aquest sentit, tiraran endavant un curset de percussió corporal per a famílies de l’aula socioeducativa d’Avinyó.
Un lloc on encaixar
Un dels grans problemes del model clàssic de lleure estival per a infants i joves és que perpetua discriminacions contra col·lectius oprimits. Si ja hi ha alumnes que pateixen assetjament diari a escoles i instituts, res impedeix que puguin patir-lo en unes colònies. És més, el malestar pot veure’s multiplicat pel fet d’estar lluny de casa o per la falta d’una atenció personalitzada.
Un dels problemes del model clàssic de lleure estival per a joves és que perpetua discriminacions contra col·lectius oprimits
Les colònies d’estiu OASIS, de la cooperativa Candela fan honor al seu nom, ja que representen un miratge entre les propostes de lleure tradicionals on les persones LGTBI de 12 a 17 anys troben empoderament col·lectiu. Edurne Jiménez, educadora d’OASIS i sòcia de Candela, explica que “molts dels adolescents que ens arriben no tenen gens de ganes de fer activitats estàndard perquè senten que els seus interessos no estan recollits”.
El paper de les educadores és indispensable a l’hora de crear un espai segur per als joves LGTBI. És essencial que les professionals tinguin una perspectiva de diversitat sexual que quedi reflectida en el llenguatge que fan servir i en la manera com plantegen les activitats.
Edurne ho exemplifica amb el cas concret de tot un clàssic del lleure d’estiu, les activitats aquàtiques: “Nosaltres treballem amb persones que tenen relacions molt diverses amb el seu cos, i la piscina ha de ser un espai educatiu perquè la gent s’hi senti còmoda”.
Les colònies d’estiu OASIS compten amb un equip educatiu del col·lectiu LGTBI. L’experiència vital de les professionals és molt important per a unes adolescents en ple procés de cerca i experimentació i faltades de referents positius.
És essencial que les professionals del lleure tinguin una perspectiva de diversitat sexual que es reflecteixi en el llenguatge que fan servir
Les persones amb diversitat funcional també necessiten espais inclusius i entorns lliures de les violències que pateixen cada dia i que dificulten la seva vida comunitària. Sent conscients d’aquesta realitat, l’associació Encert organitza convivències amb persones amb diversitat funcional. Més enllà de treballar valors transformadors des de la política, l’art o l’ecologisme, fomenten el contacte entre els seus usuaris i altres grups d’infants, adolescents o joves amb els quals puguin coincidir a la casa on s’allotgen.
Però no sempre és fàcil. Com reconeix Tomàs Gómez, treballador de l’associació: “Vivim en una societat molt capacitista i és complicat introduir la inclusió, perquè moltes vegades, les altres monitores no saben com reaccionar o abordar el tema”.
Per això, la tasca que es fa des d’Encert seguirà sent necessària. “El lleure ordinari no pot assumir aquests perfils, però el macroobjectiu és que existissin colònies realment inclusives”, manifesta Gómez
