El que no havia passat en els darrers cinc anys ha passat en quatre dies. Una operació a gran escala de dos grups gihadistes vinculats a Turquia ha pres ràpidament Alep, la segona ciutat del país. Un enclavament on hi va haver incomptables combats durant quatre anys ha caigut en mans islamistes en qüestió d’hores. Tot i que el ritme dels guanys territorials de les milícies s’ha alentit, haurien aconseguit grans extensions de terreny i s’haurien situat a les portes de Hama, la quarta ciutat del país. Allà, les forces del règim sirià les estarien confrontant ajudades per atacs aeris de Rússia.
“Les necessitats bàsiques com l’aigua, l’electricitat i el pa s’estan acabant. Estan utilitzant aquesta estratègia per fer-nos rendir”, explica Menan Cehfer, resident a un barri kurd del nord d’Alep
A Alep, el barri kurd de Sheikh Maqsoud és l’únic que segueix resistint la invasió islamista. Menan Cehfer, un resident de Sheikh Maqsoud, explica l’estat de setge en què es troba l’enclavament kurd: “La situació s’està complicant. Les necessitats bàsiques com l’aigua, l’electricitat i el pa s’estan acabant. Estan utilitzant aquesta estratègia per fer-nos rendir. Però la rendició no és una opció”. En un gest poc usual, el grup islamista atacant Hayat Tahrir as-Sham hauria ofert a les Forces Democràtiques de Síria (FDS) abandonar Alep de manera segura. Ho han fet en un comunicat en el qual assenyalen que “els kurds són una part integral de la societat siriana i que tenen tants drets com la resta de gent del país”. A últimes hores de diumenge no s’ha produït aquesta retirada.
D’altra banda, l’autoanomenat Exèrcit Nacional Sirià (ENS) hauria atacat amb intensitat Shehba, una petita franja al nord d’Alep que acull desenes de milers de persones que van fugir de l’ocupació turca d’Afrin el 2018. Delil Doxan, periodista kurd resident a Rojava, explica que “l’ENS ha aprofitat el caos de l’operació per dur a terme una invasió que feia molt temps que planificava”. Milers de civils s’acumulen a les carreteres de Shehba esperant un passatge segur cap a zones kurdes. També circulen per les xarxes vídeos en els quals combatents de l’ENS humilien i denigren presoners kurds. De moment no s’ha confirmat la implicació directa de les Forces Armades Turques, tot i que s’han observat drons sobrevolant Shehba.
Qui són els grups que han llançat l’atac?
Haya Tahrir al-Sham (HTS) és l’organització successora del Front Al-Nusra, la branca siriana d’Al-Qaeda. Juntament amb l’autoanomenat Exèrcit Nacional Sirià (ENS), són les dues faccions que han llançat l’atac, l’HTS a Alep i l’ENS a les posicions kurdes de Shehba. Ambdós compten amb el suport de Turquia i, tot i que comparteixen ideologia gihadista, l’HTS intenta utilitzar una estratègia molt més amable de cara a l’opinió pública. Això no amaga que fos l’antic líder de l’Estat Islàmic Abu Bakr al-Baghdadi qui va portar a Síria Abu Mohammad al-Cholani, el líder de l’HTS que actualment dirigeix l’atac a Alep i Hama. Per aquesta raó, no és estrany veure antics combatents de l’Estat Islàmic participant en l’operació.
Si bé l’HTS és considerat internacionalment com un grup gihadista, l’Exèrcit Nacional Sirià és tolerat com un “grup rebel” suposadament moderat. Això es deu al fet que està directament subordinat a Turquia. A més, la seva organització predecessora, l’Exèrcit Lliure de Síria, va rebre el suport de les forces occidentals. Segons el Centre Europeu de Drets Constitucionals i Humans, “els grups armats recolzats per Turquia que operen sota el paraigua de l’Exèrcit Nacional de Síria han imposat un domini arbitrari a Afrin, regió que ocupen des del 2018. Amb el coneixement de Turquia, cometen atrocitats sistemàticament, incloses detencions arbitràries de civils, violència sexual, tortura, així com saquejos i assassinats sistemàtics”. Segons l’advocat Roşîn Hido, copresident de la Unió d’Advocats al cantó d’Afrin-Shehba, “en sis anys d’ocupació a Afrin, més de deu mil persones han estat segrestades. Demanen rescats o obliguen dones i nenes a casar-se i abusen d’elles com a esclaves”.
Estat de ‘mobilització total’
L’Administració Autònoma Democràtica del Nord i Est de Síria, denominació que abraça els territoris històrics del Kurdistan sirià coneguts com Rojava i zones de majoria àrab alliberades de l’Estat Islàmic, ha anunciat la “mobilització total” de la societat. A la vegada, fa una crida a la comunitat internacional al·legant que “l’escalada bèl·lica representa una amenaça no només per a Síria, sinó una nova forma de terrorisme de l’ISIS que tindrà greus repercussions regionals i mundials”. Per la seva banda, el Comandament General de les Forces Democràtiques de Síria (FDS) fa una crida a les diferents ètnies que habiten la regió: “Ens dirigim als kurds, àrabs, siríacs, assiris, armenis i circassians que compleixin el seu paper històric unint-se als fronts de resistència i allistant-se a les files de les FDS, YPG i YPJ. La guerra actual és una noble lluita per la humanitat i la dignitat humana. És una guerra per protegir els valors de la llibertat i la civilització contra les ideologies obscurantistes d’ISIS i Erdogan”.
El taló de fons: tensions entre Ankara i Damasc
Ankara hauria donat llum verda a aquesta operació aprofitant un moment en què Bashar al-Assad és més feble en absència de milícies iranianes i de Hezbol·là, afeblides pel conflicte amb Israel, mentre que Rússia està ocupada amb la guerra a Ucraïna. Fins al moment, Assad s’havia negat a participar en converses significatives amb Turquia sobre el futur de Síria fins que aquest deixés d’ocupar àmplies zones al nord del país.
Segons l’analista turc Ragip Soylu, el moment d’aquesta ofensiva també podria estar lligat a la possibilitat d’una retirada dels Estats Units de Síria sota l’administració del nou president, Donald Trump
Segons l’analista turc Ragip Soylu, el moment d’aquesta ofensiva també podria estar lligat a la possibilitat d’una retirada dels Estats Units de Síria sota l’administració del nou president, Donald Trump. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, estaria utilitzant l’operació per situar-se en una posició de força davant l’eventual retirada. Per la seva banda, els Estats Units han publicat una declaració condemnant el president Bashar al-Assad per negar-se a participar en el procés polític descrit a la resolució 2254 de les Nacions Unides en què es proposaven les bases per a l’estabilització de la regió i, en canvi, confiar en el suport de Rússia i l’Iran.
Per últim, cal tenir present que, durant els últims anys, un mínim de trenta persones han mort en enfrontaments violents a Síria cada setmana en un context de conflicte armat de baixa intensitat que, com ha quedat palès les últimes hores, està lluny d’una resolució pacífica.
